Avui i El Punt

Sovint ens formem una opinió equivocada o esbiaixada de la dimensió i la percepció real dels problemes per part de la ciutadania. Si fem cas del que sona a vegades tenim la impressió que la manca o el dèficit d’infraestructures és un problema greu del nostre país. I ho és, però en un grau més matisat i en un procés accelerat de correcció, a mesura que el parc d’infraestructures va millorant i el nivell de les puntes d’incidències disminueix.

Si atenem a la tercera onada del Baròmetre d’opinió pública de 2010 que fa el Centre d’Estudis d’Opinió, les infraestructures se situen en el lloc número deu amb un 3,7% de respostes a la pregunta: “Quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?” Si passem a la pregunta: “Quin d’aquests problemes considera que és el més important?” les infraestructures (manca d’infraestructures i transports) salten a la posició catorzena i representen només el 0,6% de les respostes. En tots dos casos encapçala el rànquing l’atur i la precarietat laboral  amb un 60 i un 46,2% respectivament.

Per un cas i per l’altre indistintament passen al davant de les infraestructures, atur a part, el funcionament de l’economia, la insatisfacció amb la política i els polítics, les relacions Catalunya-Espanya, la immigració, la inseguretat ciutadana, l’educació, cultura i investigació, les polítiques socials, la millora de les polítiques públiques, el sistema de finançament de Catalunya, la crisi de la identitat catalana, l’excessiva pressió fiscal, i els serveis deficients i les males instal·lacions públiques.

Naturalment, tant o més important que aquest rànquing d’aquesta tercera onada és el quadre de l’evolució històrica dels percentatges a les dues preguntes esmentades.

  Principals problemes Quin és el més important
Març 07 16,4 4,5
Juliol 11,9 4,1
Octubre 27,2 12,9
Novembre 34,6 13,6
Gener 08 26,8 9,6
Abril 12,3 2,4
Juny 11,5 2,9
Octubre 7,8 1,5
Gener 09 7,3 1,9
Abril 6,4 1,0
Juny 6,5 1,8
Novembre 4,1 0,8
Gener 10 5,2 0,9
Abril 4,7 1,0
Juny 3,7 0,6

Aquesta evolució dels percentatges mostra clarament la correlació amb alguna de les incidències més negatives de tot el sistema d’infraestructures i, molt concretament, les dificultats del sistema de rodalies i les incidències a l’aeroport de Barcelona. El retorn a la normalitat i la millora efectiva del sistema i de les xarxes d’infraestructures de Catalunya marcarien clarament una nova orientació dels estats d’opinió. Ara trobem les infraestructures en un punt de preocupació molt baix i aquesta valoració coincideix amb l’apreciació creixent per part de l’opinió pública que en les darreres enquestes del mateix CEO situa les infraestructures com un dels temes que millor ha sabut resoldre el Govern de Catalunya en els darrers mesos.Molt recentment diversos fets han avalat aquesta tendència.L’entrada en servei de la ronda sud d’Igualada,del tram d’autovia de les Masies de Voltregà a Sora de la C17,de l’entrada en servei de tot el tram IV de l’L9 del metro des de Sata Coloma i Badalona fins La Sagrera-Meridiana i finalment la posada en servei de l’L5 des d’Horta a la Vall d’Hebron passant pel Carmel,la Teixonera i el Coll en són una mostra contundent i emblemàtica.Velles reivindicacions històriques acumulades durant dècades i ara finalment satisfetes.

No apunto aquestes qüestions amb cap voluntat petulant sinó més aviat per alertar que aquest estat d’opinió actual s’aguanta sobre un equilibri precari i manté una altíssima sensibilitat a les oscil·lacions de les incidències o a l’aparició de factors externs que trenquen la rutina.

Ens hem proposat millorar el crèdit i l’apreciació ciutadana de les nostres infraestructures i serveis, i per assolir aquests objectius cal una atenció i dedicació constants a la millora de la informació, de la comunicació i del mateix servei. Però és evident que amb informació no n’hi ha prou i que és imprescindible una millora material i tangible que faci percebre a la ciutadania com, cada cop més, el nostre sistema de carreteres, de trens, de ports i d’aeroports està millorant de forma visible i això es tradueix en una millora evident també de l’eficiència de les prestacions i els serveis.

Ara mateix hem d’aprofitar aquest estat d’opinió latent i favorable per preparar de cara a la represa una demostració de millores, sobretot en el sistema de rodalies que ens acosti a l’objectiu de recuperar el crèdit i la puntuació dels trens de rodalia de Barcelona amb una imatge malmesa des de la gran crisi de l’estiu de 2007. El moment serà després de les vacances d’agost quan es puguin reprendre les connexions de tres línies de rodalia que avui estan interrompudes a Sant Andreu, amb el corresponent impacte si bé el comportament dels usuaris, les mesures alternatives i el nivell d’informació han fet que aquesta interrupció hagi transcorregut sense cap incidència greu. Val a dir fins i tot que els primers dies, la gent i els mitjans es preguntaven astorats i incrèduls: “no hi ha caos? no hi ha col·lapse?”. No n’hi ha hagut. Però amb això no n’hi ha prou. Ara cal pujar un esglaó més, avançar amb una aposta decidida i garantir que les rodalies servides per Renfe recuperen el volum d’usuaris anterior a la interrupció i assolim de forma ràpida la puntuació que els usuaris atorgaven abans de la gran crisi de l’estiu de 2007.

Cada tren nou, cada resposta argumentada, cada informació ben plantejada, cada millora del servei, cada pas en la direcció de minimitzar les incidències, cada dia sense problemes és un pas ferm i decidit cap a l’objectiu que ens hem marcat. Que se’n parli poc, simplement perquè no hi ha fets remarcables per explicar, que com és natural sempre solen ser negatius.

La segona condició, apart d’un compromís hiperactiu del Govern, de l’ATM i de tots els operadors és que la frenada de les inversions no comprometi el prestigi assolit, no agreugi el dèficit i no endarrereixi les solucions estratègiques que havien esdevingut una aposta compartida per tal d’anar desfent els nusos i els entrebancs d’un sistema d’infraestructures que té més problemes pels dèficits acumulats i pels entrebancs de les obres que per la percepció ciutadana.

Ara, la ciutadania vol i espera motius per tenir confiança, seguretats per creure en el sistema, garanties que no hi haurà cap retrocés per entendre la política en el seu sentit més primigeni i pragmàtic.

Quan tot sembla que trontolla, la millor manera de refer l’edifici és amb les coses segures que es puguin veure i tocar. Durant un temps ens convé, sense abandonar la utopia, els ideals, les idees que mouen la humanitat, la política de les coses.

PUBLICAT A : http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/205826-infraestructures-i-opinio-publica.html