El Punt Avui

L’obra escrita d’Isidre Molas, (Barcelona, 1940), mostra facetes ben diverses. La més coneguda és la que deriva de la seva vessant acadèmica amb estudis de ciència política i recerques sobre eleccions i partits polítics. En canvi és menys coneguda la seva dedicació a la poesia que en els seus anys primerencs va conrear amb èxit i amb satisfacció personal i que va deixar quan va decidir que aquest no era el seu camí. I sobretot avui vull subratllar la seva prosa memorialística, acurada i evocadora, farcida del rigor i de la reflexió dels seus treballs acadèmics, amb apunts d’autèntica literatura del jo i dosis de tendra i poètica humanitat. En aquest terreny són reconegudes les seves obres La ciutat llunyana (1981) i El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadís de records (2010). Ara ha ampliat aquesta línia d’apunts de memòria amb Quan tot ens semblava possible (Vic, Eumo, 2020), que tracta dels anys del Front Obrer de Catalunya (1961-1970) i que s’amplia endavant i endarrere amb el seu ingrés a la facultat de dret (1957) i amb la constitució del Partit Socialista de Catalunya (1976).

El llibre combina i enllaça tres nivells diferents però inseparables: la trajectòria d’una nova generació de joves inquiets i implicats amb la lluita antifranquista i el compromís de transformació social, amb tots els debats de signe ideològic, tàctic i estratègic, per articular primer un front, després un partit, que integrés totes les energies disperses dels moviments de les esquerres marxistes i revolucionàries. En segon lloc, intercalats, en el punt just del fil cronològic les biografies dels personatges clau del procés polític descrit des de la implicació personal. Desfilen així successivament autèntics perfils de Francesc Casares, Joan Gomis, José Ignacio Urenda, Alfonso Carlos Comín, Antoni Jutglar, José Antonio González Casanova, Pasqual Maragall, Daniel Cando, Miquel Roca Junyent, Josep Maria Vegara, José A. Garcia Duran, Manuel Sacristán, Jordi Solé-Tura, Joan Reventós o Raimon Obiols. I un tercer nivell que integra tots els altres i que esdevé el nervi de l’activació de la memòria, que és la pròpia trajectòria personal, vital, intel·lectual i política en aquests anys de formació i fundacionals.

Transita així l’entrada a la universitat (1957), les primeres lluites contra el SEU, la descoberta de la clandestinitat, el comitè Interfacultats (l’Inter), la Nova Esquerra Universitària (1960), els vincles entre el Frente de Liberación Popular (els Felipes) i l’Associació Democràtica Popular de Catalunya, la confluència en el Front Obrer de Catalunya, el descobriment de la figura de Francesc Casares amb qui faria de passant, el pas per la presó (1962-1963), la vinculació a la càtedra de Manuel Jiménez de Parga (1963), la reincorporació al FOC en sortir de la presó malgrat una certa quarantena política o com confessa el fet que “vaig concentrar-me en l’acumulació de capital intel.lectual”, el que anomena interludi canari (maig 1964/maig 1965) per raó del servei militar. Els grans debats interns en el FOC; aquí situa el paper del socialisme gradualista i el dilema reforma i revolució que en les successives conferències del FOC des de 1965 a 1969 anirien mostrant d’una banda el pes real en el món obrer i en el món intel.lectual de les cèl.lules del FOC i cada cop més la deriva, com a la conferència de 1968, on “es desfermà la ventada esquerranista amb discursos contra el miratge d’aquells que creien en el reformisme socialdemòcrata”, i les tensions internes i la desaparició de facto, sense mort anunciada, del FOC. Molas ho viu des de la seva pròpia evolució intel.lectual i política amb l’expulsió de la Universitat i els treballs a l’enciclopèdia Larouse de l’editorial Planeta, fins la seva tesi (1970) i l’inici d’un procés d’articulació acadèmica com a professor de la facultat de dret.

En uns moments de literatura conjuntural i efímera, de barromera que s’esbrava, de llibres d’oportunitat i oportunisme, de volatilitat intel.lectual, aquest llibre d’Isidre Molas situa una fita en el coneixement i ens il.lustra amb perfils autobiogràfics imprescindibles.