Pròleg a Joan Ballesta “Calafat”. Un escalenc alcalde de la Girona republicana, de Rafael Bruguera, Lluís Colomeda i Anna Ballesta. Girona, CCG Ed. 2008

 La Catalunya del segle xx està marcada profundament per la gran convulsió de la Guerra Civil i el daltabaix posterior. Les vides perdudes, les famílies trencades, els projectes frustrats, els somnis ensorrats es compten per milers. El conjunt de drames humans, individuals i col·lectius, viscuts a l’exili i a l’exili interior, no es poden mesurar. El dolor acumulat pels que mai no pogueren tornar i s’entristien d’enyorament i desesperació, el dolor per les morts injustes i violentes injustificables, el dolor de la separació, són sentiments que difícilment encaixen en una aproximació històrica dels esdeveniments. La fredor de les estadístiques, els allunyaments analítics ens separen dels ressorts reals que impregnaren tota una peripècia col·lectiva.

El drama institucional, col·lectiu, l’aniquilació de l’autogovern, l’ensorrament republicà per causes endògenes i per causes exògenes, ha deixat en un segon pla la dimensió humana del daltabaix.

Hi ha una història humana, plena de sentiments, de passions, d’ideals que s’haurà de refer per entendre tots els silencis, les pèrdues forçades de memòria, els oblits injustificables. Esvair la boira que tot ho tapa, desfer la teranyina que ho ofega, trencar les barreres abismals que separen ha d’esdevenir una tasca primordial. Ens cal per a poder copsar de veritat l’autèntica dimensió del drama, per atorgar perfils identificables a tots els fils perduts d’un mateix teixit.

I ens cal fer-ho sense límits de cap mena, amb una voluntat de comprensió total i aprofundida, per mirar de saber-ho tot i entendre-ho millor. Per analitzar els comportaments individuals i socials, per saber les renúncies, les desercions, les fidelitats, les contradiccions, les integritats innegociables que posaren a prova un país sencer.

Aquest és el sentit que cal atorgar a l’esforç enorme de moltes generacions d’historiadors, d’estudiosos i de publicistes per rescatar de l’oblit, per recuperar personatges, textos, memòries, correspondència, dietaris que han esdevingut una font inesgotable de riquíssims matisos per entendre’ns millor.

I aquest és el sentit i l’aportació d’aquest llibre que presenta el perfil biogràfic i l’obra escrita de Joan Ballesta Molinas (1893-1962). Fill de l’Escala, estudiant a Begur (1898-1908), pescador sardinaler, obrer i dirigent polític a Girona (1928-1939), exiliat a França (1939-1962).

Joan Ballesta va combinar la seva passió política, d’autèntic activista, amb la seva passió per la cultura que va conrear escrivint poesia, teatre i articles periodístics de contingut polític o de recuperació de costums, paisatges o personatges del territori empordanès i que es concretava, sobretot, en la seva vocació per la dramatúrgia. Va escriure a Costa Brava de l’Escala, entre 1919 i 1922, a l’Avi Muné de Sant Feliu de Guíxols, entre 1921 i 1929, a Acció Ciutadana entre 1932 i 1933 i a Front entre 1937 i 1939.

Activista republicà va passar dels rengles del Partit Republicà Federal Nacionalista a ERC i d’aquí i en l’esclat de la Guerra Civil des de la Unió Socialista de Catalunya s’integrà al PSUC.

Després de provar diversos treballs, en arribar a Girona es va integrar a la plantilla dels Químics de Palau l’any 1931, anà a viure a Palau Sacosta, aquí feu la seva activitat política municipal a l’ensems que amb els principals dirigents del republicanisme recorria tota la demarcació en una activitat d’activisme frenètic.

Fou finalment Comissari d’Ordre Públic a Girona i alcalde de la ciutat del 28 de gener al 4 de febrer de 1939. Aquest dia sortia per la Devesa amb un  vehicle mentre les tropes franquistes el metrallaven. Fou la darrera autoritat política republicana a sortir de la ciutat.

Els anys de l’exili són els anys de l’enyorament i del silenci, dels contactes interromputs i represos amb dificultats, d’un esqueixament personal i col·lectiu sense precedents. Una ferida profundíssima que mai no podrem curar del tot. La fèrtil història de l’exili deixa una corrua de damnificats anònims a les cunetes dels camins de tot el món.

Refer ponts, teixir diàlegs, reconstruir la memòria ens és indispensable per comprendre i també per reivindicar aquesta memòria.

Aquest treball recupera una biografia perduda, estableix i restitueix l’obra escrita del personatge que es publica en annex i ens acosta al perfil d’un dirigent polític amb una trajectòria personal i política amb molts paral·lelismes a la Catalunya dels anys trenta, quan la cultura, l’educació i l’agitació política es conreaven de forma indestriable.

Personatge de l’Escala, conegut, valorat i mitificat, és ara l’Escala que ens el recupera per a la història de Girona i per a la Història de Catalunya.

(Aquest text forma part del recull Noves vides amb nom, amb el títol “Joan Ballesta Molinas”. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 139-141)