Article de Girona

Al matí del dia de la Puríssima vam coincidir a la Catedral amb el Sr. Mirambell. Acabava la celebració de la festivitat i el senyor Bisbe, amb casulla blau turquesa, pronunciava les darreres oracions. Assistíem a una litúrgia solemne i observàvem un temps diferent, un aire de permanència i de canvi alhora que no sabria descriure, però que s’expressa amb més rotunditat amb la pràctica desaparició de les tradicionals lluminàries dels balcons de les cases de la ciutat. Narcís Comadira, amb el seu estil inconfusible, ha glossat aquesta festa a la seva col·laboració setmanal del “Quadern” d’El País i ens ha transportat als nostres temps juvenils, a la ciutat d’abans, a les tradicions dels pares i dels avis.

Aquest mateix dia a primera hora de la tarda, el director del Diari de Girona m’assabentava del traspàs de Joaquim Pla Dalmau. Havíem parlat extensament d’ell, de la seva salut i de la seva aportació a la vida ciutadana pels volts de Fires, en el sopar del jurat del Premi Bonmatí, i uns dies més tard en una trobada amb Joan Ribas i Narcís-Jordi Aragó, entre d’altres. Tothom va coincidir a subratllar la seva aportació a la conservació, transmissió, adaptació, modernització i fins i tot creació de moltes tradicions gironines. Tots ponderaven la seva facilitat pel dibuix, la seva capacitat per transmetre l’esperit dels costums i de les tradicions populars, la seva capacitat per recuperar i adaptar els vells gravats al boix, la seva relació permanent, al llarg de tota una vida, amb el món de la impremta i de l’edició. Joaquim Pla Dalmau va viure entre la impremta, la llibreria i l’Ajuntament. Mentre el seu pare es dedicava, en la seva funció de cronista oficial de la ciutat, a l’edició de tota mena de monografies sobre la història de la ciutat i la província, Joaquim Pla Dalmau recreava la tradició del dibuix i del gravat de llarga tradició noucentista i modernista.

Joaquim Pla Dalmau vestia amb un punt d’elegància i discreció, sempre fosc, amb mirada brillant, un somriure insinuat, sovint acompanyat d’un petit toc d’ironia, pentinat cap enrere, i molt sovint amb una cigarreta als dits, una mica tacats de nicotina. Mostrava interès i preocupació per les coses de la ciutat, somniava futurs com ho havia fet el seu pare amb un article sobre la ciutat del futur. Entranyable i distant, amable i xerraire, deixava que les coses i el temps passessin. No s’obsedia, i no s’angoixava i, fins i tot, passava de puntetes per algunes malifetes que li havien fet en relació amb la seva finca de Caldes. Es mostrava generós i desinteressat i, en més d’una ocasió, havia manifestat la seva disposició d’emprendre alguna aventura conjunta amb el municipi en relació amb la seva casa del carrer de la Força, on la caiguda d’un cel ras va posar ja fa uns anys al descobert un arc sensacional que ens va portar a conceptuar aquell espai com un petit Tinell gironí.

He esmentat al principi el senyor Mirambell perquè ni ell ni jo no ens imaginàvem, en la nostra trobada del dia de la Puríssima, que aquella mateixa tarda sabríem de la mort d’en Joaquim Pla Dalmau. L’Enric Mirambell ha posat ja negre sobre blanc les seves principals facetes, i n’ha fet un perfil biogràfic, que jo no sabria fer. En l’inventari de la ciutat, els Manaies, el Tarlà, la Cavalcada de Reis, les tradicions, l’esport gironí, l’urbanisme dels anys més difícils, tindran sempre una referència a Joaquim Pla.

El Diari de Girona va publicar una foto on apareixíem en Joaquim Pla i jo amb els fulls del retallable del Teatre Municipal. Aquesta imatge corresponia a la presentació de la tercera carpeta de les Estampes Populars Gironines. que es va editar l’any 1983, i que contenia els fulls del 21 al 26 tots dedicats al Teatre Municipal i en la qual va col·laborar l’Ajuntament. Abans, però, Pla havia editat dues carpetes més de deu fulls cadascuna. La primera amb fulls editats els anys 1979 i 1980 i dedicats a l’arribada a Girona de la Cavalcada dels Tres Reis d’Orient (2 fulls), als Manaies de Girona (2 fulls), a la processó del Corpus (2 fulls), al Regiment d’infanteria Ultònia (2 fulls), al regiment d’hússars espanyols i a l’artilleria volant organitzada a Sarrià de Ter. A la segona carpeta hi va incloure unes escenes del Nadal a Girona amb un gravat de Sant Pere de Galligants, quasi rèplica d’un boix, amb  un núvol i una lluna d’una deliciosa ingenuïtat, el retorn a Girona dels voluntaris de la Guerra d’Àfrica, les Confraries de la Passió i Mort i de la Puríssima Sang, la Confraria dels Dolors, les festes de la Rambla i l’Argenteria, el batalló dels voluntaris d’infanteria lleugera de Girona, la devoció popular a sant Narcís, la inauguració de la plaça de braus, les fires a la Devesa de Girona, i la primera companyia de bombers-pontoners de la ciutat, amb escenes d’un rescat en dia d’inundacions. Tinc les tres carpetes, però a la primera hi tinc quinze fulls amb els fulls 3,4,13,14 i 15 signats, i aquest darrer amb una data al costat de la signatura: 22 d’abril de 1981. La carpeta primera correspon als anys 1979 i 1980, i la segona als anys 1980 i 1981. Per Sant Jordi de 1981 em devia obsequiar amb la primera carpeta ampliada amb els fulls de la segona, que ja havia editat. Una nota en els tríptics explicatius especifica que “les il·lustracions de totes les làmines han estat fetes mitjançant la tècnica de la gúbia i el burí”.

Ja feia un cert temps que s’havia diluït la seva presència constant a la Rambla, on  ha desaparegut l’altell de la llibreria i el despatx amb vidres plomats, des de fa alguns anys .Però Joaquim Pla serà una referència constant, una presència en els nostres escenaris de la memòria, una vida plena de Girona pels quatre costats.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 262-264)