Diari de Girona

Alcalde emblemàtic de Vitoria-Gasteiz (1979-1999), José Ángel Cuerda va ser reconegut l’any 2001 amb la medalla d’or de la ciutat i l’any 2011 va ser nomenat “Celedón de oro”. Ara, a proposta del Consell Assessor dels cursos de dret internacional i relacions internacionals l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz li ha atorgat, per unanimitat, la medalla Francisco de Vitoria, com a reconeixement a la seva tasca incessant en defensa dels drets humans.

Dijous 14 de juliol es va fer a la sala d’actes del Palau de Villa Suso l’acte de lliurament de l’esmentada medalla. Presidien l’alcalde Gorka Urtaran Agirre i el diputat general d’Àlaba Ramiro González.

Amb tota la solemnitat i amb l’acompanyament de peces musicals (Akelarre en el Gorbea, Maite, Plegaria, i la Paloma) i un Aurresku d’honor, José Ángel Cuerda acompanyat per familiars, amics i representants institucionals va recollir molt emocionat la medalla i en el seu discurs d’agraïment va desgranar el seu ideari, les seves propostes i compromisos, i la seva aposta de futur. L’alcalde justament va subratllar la coincidència de dates amb el 14 de juliol i la commemoració dels valors de la Revolució Francesa. Llibertat, igualtat i fraternitat (solidaritat, va dir l’alcalde) són i han estat sempre els motors d’un ideari compromès. Bolcat en l’atenció a les persones i fent de les polítiques socials l’eix de les seves prioritats l’alcalde Cuerda ha desenvolupat al llarg de la seva vida una autèntica escola de municipalisme i de democràcia. Sempre amb una mirada en les polítiques de cooperació i els compromisos del 0,7% del pressupost per a aquestes polítiques i sempre amb una mirada cap als països d’Amèrica Llatina i especialment Centreamèrica on anava sovint a passar els seus dies de vacances desplegant el seu treball solidari. Els discursos i els perfils biogràfics han subratllat les fites innovadores de les seves polítiques en matèria de “registre voluntari d’unions civils”, de creació d’una oficina d’assessorament als objectors de consciència, d’acollida de nens sahaurauis, i d’intervenció activa en la lluita contra les mines antipersona.

Justament l’alcalde Gorka Urtaran és fill de Maria Jesus Agirre que va ser durant molts anys la més directa col.laboradora de Cuerda des de la seva posició de vicealcaldessa fins que una malaltia greu se la va endur.

Va ser l’alcalde actual qui va voler que jo fes una intervenció en l’acte esmentat i ho va preparar de tal manera que per a José Ángel Cuerda fos una sorpresa fins el moment que vaig ser cridat al faristol a intervenir per part de la conductora de l’acte la periodista Txus Iparragirre.

En la meva intervenció vaig voler subratllar els llaços estrets d’amistat i de col·laboració que vam teixir entre les dues ciutats i els viatges continuats de grups de regidors i de treballadors municipals a Vitoria-Gasteiz per tal de conèixer de primera mà les polítiques que es desplegaven a la capital alabesa. En justa reciprocitat els vitorians venien també a Girona i junts compartíem les idees i les propostes que ens engrescaven.

Ens enlluernaven especialment les polítiques socials, els equipaments socioculturals concretats en els centres cívics, les polítiques de mobilitat i de sostenibilitat, la voluntat ferma de dibuixar una anella verda i un mosaic d’espais lliures i parcs públics per a gaudi de la ciutadania i la cura extrema per a tenir un parc arbrat de sòlida tradició i de dimensions seculars, amb noves avingudes generoses i àmplies disposades per articular els creixements successius de la ciutat.

Els centres cívics que quan hi anàvem estaven ja en els de tercera generació són equipaments polivalents de caràcter social, cultural i esportiu, amb biblioteca, mediateca, ludoteca, sala d’actes, piscina, pistes poliesportives, etc. La xarxa de centres cívics esdevenia així la presència viva i directa de l’Ajuntament en els barris de la ciutat i eren el braç executor de les polítiques de proximitat i de relació directa de l’administració amb la ciutadania.

Hi afegíem la seducció per les polítiques urbanístiques i d’habitatge basades en un principi essencial de propietat pública del sòl que permetia ordenar i mesurar els creixements integrats en un coixí d’espai públic adequat a la qualitat de vida que es pretenia.

La relació de Girona amb Vitoria va començar l’any 1982 quan l’alcalde Cuerda va encomanar a en Jaume Curbet i Hereu tasques de remodelació i formació de la guàrdia urbana de Gasteiz. Durant un parell d’anys en Jaume va pivotar entre Girona, on tenia un mandat democràtic, i Vitòria on el lligava un compromís professional amb l’alcalde Cuerda. Va ser en Jaume que ens va ensenyar a conèixer la ciutat a fons, a superar l’epidermis de les visites ocasionals, i entrar al moll de l’os de les estructures socials i urbanes d’una ciutat. I d’aquí en va sorgir una reiterada relació d’aprenentatge, de submergir-nos en les polítiques d’una ciutat semblant però que ens semblava a anys llum de Girona.

Vaig glossar també la visita que vam fer a Laguardia on Cuerda va voler que coneguéssim l’alcalde de la ciutat, Javier Sampedro, alcalde del PP, propietari d’uns cellers, productor de vi, i apassionat de la seva població. Estic segur que en Cuerda ens va voler fer conèixer la transversalitat que ell practicava i la passió del seu amic per la política municipal i la fortalesa davant del càncer que el rosegava. Aquell dia de tornada ens vam aturar a Nájera.

Finalment em vaig referir a Maria Jesús Aguirre com a dona intel·ligent, compromesa, dolça, atractiva i bolcada en les polítiques socials que impulsava l’alcalde Cuerda i que potser inspirava la mateixa vicealcaldessa.

Tot per culminar amb una glossa a l’amistat i la profunditat de les polítiques de José Ángel Cuerda. Si hagués de fer un titular, potser discutible però que neix d’un convenciment profund diria: José Ángel Cuerda, un alcalde socialdemòcrata en el Partit Nacionalista Basc. Un alcalde que cada dia deixava clar que les idees i les polítiques transcendeixen els partits.

Des del primer moment que el vaig conèixer i que em va conduir per les interioritats de la seva ciutat vaig saber que per a mi sempre més Vitoria-Gasteiz seria la ciutat del demà.