Diari de Girona 

He comentat més d’una vegada l’efecte estrany d’una determinada política de carreteres que consisteix a fer-les, o refer-les, per trams, a terminis, per entregues. És el que més d’una vegada n’he anomenat la política d’infraestructures per fascicles. He de dir amb voluntat de ser objectiu i constructiu que això és millor que res i que qualsevol millora per petita que sigui sempre és benvinguda.

Però això no treu que es pugui considerar insuficient i que aquesta determinació de fer una política de pedaços potser és inevitable per administrar recursos escassos però es perd sovint l’efecte revulsiu, de dinamització, que té una inversió unitària en una infraestructura rellevant. Perquè que la millora de les infraestructures té capacitat d’estirar, de moure, de promoure canvis importants és una evidència. Quantes vegades no ha fet un gir determinant l’orientació i el destí d’un poble després que hi arribés l’efecte benèfic d’una obra d’envergadura!

Tenia aquests pensaments el dia que, de tornada de Ceret, vam decidir de fer-ho per Arles, Sant Llorenç de Cerdans i Costoja pel costat francès. Boscos i prades d’herba per a bestiar. Un mar de boscos alternant-se segons que s’orientessin a l’obaga o al solei els faigs i els castanyers, els pins les alzines o els suros. Les valls del Vallespir s’estiren per tots els replecs del Pirineu. La carretera s’enfila per paisatges recòndits fins a arribar a la carretera catalana. Just en el punt d’un pont abans de Tapis la carretera s’eixampla i s’eixampla el cor i la vista s’estén per un mar d’ondulacions que assenyalen l’Empordà i el mar a l’horitzó. És passar de les ziga-zagues estretes i escanyades a una traça ampla i sòlida. De Tapis a Maçanet es salva un pendent considerable amb una carretera generosa, eficaç i sobrada. S’ha de dir que aquest tram de carretera nou té la virtut de modificar els mapes de carreteres, de trencar l’aïllament, d´evitar el cul  de sac, d’anul·lar l’efecte d’una certa incomunicació. El pont i la carretera han fet permeables les dues bandes, la cara nord i pel costat la cara sud en el massís de les Salines i el Bassegoda. La ratlla virtual de la frontera ho és menys des que aquesta carretera permet de comunicar les valls de la Tec i de la Muga, des que es pot dir i així ho hauran de recollir els mapes que hi ha un tram nou que com una pròtesi uneix dues carreteres antigues i tortuoses. Un tram que ha tingut efectes molt beneficiosos, ha donat peu a un nou pas transfronterer i ha vitalitzat totes les poblacions de Tapis i Maçanet a Pont de Molins, des de la Vajol i Agullana a Darnius.

Però justament baixant de Tapis i just després de la sortida de Maçanet de Cabrenys la sensació de la carretera canvia, s’escanya, s’estreny, es recargola, s’arrapa al relleu, es submergeix en un mar de suredes i baixa lentament, molt lentament i feixuga cap a la plana. Aquesta carretera fins a Darnius i també de Darnius fins a la Nacional II es converteix en un coll d’ampolla, un embut, un budell estret. L’efecte de la baixada és molt evident i didàctic. Quan ja et sembla que et pots deixar anar i gaudir de ple del paisatge quan l’horitzó s´eixampla i el cor també, de cop la pèrdua d’amplada i l’empitjorament del ferm i de la traça de la carretera t’obliga a deixar qualsevol evasió i concentrar-te de ple en els revolts de la carretera.

Es veu com molt evident que aquesta carretera necessita un repàs a fons, una millora del ferm la supressió de revolts, la correcció i millora del traçat i una secció més ampla. I és també molt evident que aquesta millora no es pot fer de qualsevol manera i que la vegetació i el paisatge requeriran d’una atenció molt especial. Però és també molt clar que en l’avinentesa d’una millora urgent de la carretera de Maçanet de Cabrenys s’hauran de contemplar les necessitats de dinamització d’unes terres arraconades i poc ateses, la creació de noves oportunitats i noves activitats, l’adequada millora dels mecanismes de prevenció d’incendis i també la corresponent millora dels serveis i dels equipaments. Per permetre que tots els pobles esmentats innovin, busquin nous camins, diversifiquin l’activitat, creïn una oferta turística àmplia, puguin atendre els seus boscos i els seus camps, i acullin la gent que hi va amb eficàcia i qualitat.

Tot per fer justícia i donar resposta a una demanda raonable que fa temps i temps que dura: la carretera s’ha de fer i els veïns d’aquestes contrades han de deixar de viure comptant cada dia els revolts.

 Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.