Diari de Girona

Ara fa exactament tres anys que vaig publicar al Diari de Girona un article amb aquest mateix títol. Era una reflexió i un al·legat sobre les comunicacions en els nuclis rurals, en els pobles petits i en emplaçaments aïllats i mal comunicats amb un sistema viari obsolet, malmès i sense cap atenció. Cridava l’atenció sobre tota la zona de Salines-Bassegoda i el conjunt de municipis de l’Alt Empordà que se situen a ponent de l’autopista i s’endinsen en les masses boscoses d’alzines i suros. Ponderava la bellesa del paisatge, la importància de la vegetació, la singularitat dels traçats i les angúnies dels veïns que, durant dècades, han fet el trajecte de Maçanet a Pont de Molins i Figueres, comptant cada dia els revolts de la carretera. Insistia amb to exigent i reivindicatiu en termes d’autèntica precampanya i amb ulls atents d’observador del territori. Em semblava percebre una necessitat urgent de millora de les comunicacions i a l’hora una necessitat de preservar i protegir els valors ambientals i territorials entesos com el patrimoni més valuós i segurament com la font d’ingressos més sòlida de la comarca en aquest punt.

Han passat tres anys justos. I la carretera és a punt d’acabar-se. Ja fa dies que els veïns poden gaudir de la major part del nou ferm i de la major part dels nous trams de traçat rectificat. Diversos ponts milloren les prestacions de la carretera i un nou gran pont substitueix el revolt més llarg i sinuós de tota la via. Avui tot és més a prop. Sé que hi ha algú que opina que el que s’ha fet és encara insuficient, com també sé que hi ha qui opina que el que s’ha fet és excessiu i desmesurat. Amb tota seguretat les opinions contrastades donen el to del punt just, del terme mig. S’havia de fer i s’ha fet. El Govern de Catalunya s’hi va comprometre i ha estat amatent a aquestes necessitats.

No es tracta només de les obres de la carretera de Pont de Molins a Darnius i de Darnius a Maçanet de Cabrenys. Es tracta també del reforç de ferm de tot el tram de carretera des de Maçanet fins a la frontera francesa per Tapis i Costoja. Hem intentat fer-ho tot seguit i trencar amb la vella dinàmica dels trams i dels pedaços, de les coses a mitges, de les carreteres per fascicles. Crec que hem donat resposta a un repte i que el resultat és més que raonable.

Ha passat el mateix amb el ferm de la carretera de la Vajol, d’Agullana a la Jonquera; amb la carretera de Llers a Albanyà i, a llevant de l’autopista, amb el ferm de la carretera de Cantallops. Ara, a més, hi afegim la millora de les cunetes i els marges de la carretera de Llers a Albanyà per raons de seguretat, i el compromís ferm de fer, per compte d’Albanyà i Cabanelles, el camí que uneix aquests dos municipis per Lliurona i que ha de trencar l’aïllament, el cul de sac de la carretera d’Albanyà.

Crec que està bé que ho diguem a tall de síntesi. En aquesta part de l’Alt Empordà s’ha atrapat el temps perdut, s’ha recuperat un nivell d’accessibilitat imprescindible, s’han entès i s’han atès les necessitats dels municipis i dels veïns, i s’ha actuat de manera proporcionada i enèrgica a l’hora, sense escatimar recursos, per tal de garantir l’eficàcia de la mesura i la necessària protecció del territori.

No es tracta, és clar, de mostrar-nos autocomplaents. Es tracta de deixar constància que podem celebrar plegats que s’han complert uns compromisos i que l’activitat econòmica dels municipis del massís de Salines-Bassegoda, avui molt fonamentada en el turisme rural i la restauració, així com en l’explotació de les suredes i el desplegament d’alguna activitat agrícola i ramadera, rep l’impuls d’una millora de les infraestructures i de les comunicacions com un atractiu més. Avui és més fàcil passar a la Catalunya nord i enfilar per Tapis en direcció a Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tech o Amélie les Bains, en direcció a Ceret i el Boulou.

Aquesta terra permeable, de frontera, plena de tradició forestal i minera, de ressonàncies simbòliques i patriòtiques, escenari de dolor i de tristesa, refugi segur de darrera hora, última mirada de la terra estimada o primeres xemeneies dins del bosc en els tortuosos itineraris del retorn, alça el cap amb orgull resistent i es disposa a encarar el futur amb confiança. Amb la satisfacció de tenir cura d’un patrimoni extraordinari i valuós, natural i cultural, que coneixem poc i que, ara, potser podrem conèixer una mica més. La carretera de Maçanet de Cabrenys, reivindicada durant dècades, és ara una realitat. Però la carretera és només una eina un instrument. A Salines Bassegoda hi batega l’ànima d’un poble amb ganes de viure aquí i gaudir de la terra que l’ha vist néixer. És un dret de tothom.ç

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.