Diari de Girona 

Avui s’inaugura la continuació d’Emili Grahit. S’obre així un nou accés a Girona que enllaça la variant de la Nacional II, per la carretera dels Àngels, amb la carretera de Quart i d’aquesta amb el que a partir d’avui serà l’eix viari més important de l’àrea urbana de Girona. En realitat es completa tot un sistema d’enllaços est-oest que connecta la carretera de Bescanó, per Salt, amb el passeig dels Països Catalans, i el passeig d’Olot, amb el carrer Emili Grahit. En realitat diversos noms per a un mateix carrer que és molt més que un carrer.

La continuïtat, la capacitat d’enllaçar, la condició real de travessia urbana és el primer aspecte que cal destacar d’aquest nou eix viari. Nou perquè fins ara quedava interromput a la plaça dels països Catalans on es produïa un autèntic nus, un coll d’ampolla.

Un segon aspecte que hem de subratllar és el paper de columna vertebral, nervi central de tot un sistema urbà que fixa una nova simetria de la ciutat. L’eix articula places, parcs a banda i banda i eixamples potents compensats per una secció generosa, ampla, arbrada, ben definida, amb capacitat de repartir i ordenar fluxos de vehicles, de vianants i de bicicletes.

La tercera característica de l’eix és l’oportunitat que planteja de dotar d’un traçat en línia recta del carril per a bicicletes empalmant la via verda de l’antic traçat del tren d’Olot amb la via verda de l’antic traçat del tren  de Sant Feliu. Ha costat  algunes dècades però la vella continuïtat del ferrocarril s’ha restablert ara gràcies a aquesta nova infraestructura viària a la qual han contribuït els Ajuntaments de Girona i de Salt i el Govern de la Generalitat en una acció concertada i esglaonada probablement sense gaire precedents.

Parlem però ara més concretament del tram que avui s’inaugura. Converteix la Creueta en una nova cruïlla. Un nou pont, un nou punt de contacte, un enllaç entre la vall de l’Onyar i els turons suaus de Palau. Aquí rau un valor afegit transcendental d’aquest vial: fa de base per a un nou sistema reticular que acostarà als sistemes generals la gran zona d’equipaments esportius, educatius, universitaris i sociosanitaris de Palau. Serà així no una sinó dues noves entrades i dues noves sortides per a la ciutat. La connexió entre el campus i l’àrea urbana estalvia el nus dels ponts urbans que ja feia temps que havien dit prou de la seva capacitat. Montilivi deixa també de ser un barri tancat per dues bandes i respira ja per tots costats i pel puig de Montilivi, on s’arrecera la més gran reserva urbana de zona verda al sud de la ciutat.

El pla de la Creueta esdevé així un nou punt crucial. Quart i Girona estan cridats a concertar en aquest punt la qualitat de la soldadura entre els dos termes municipals. Una soldadura potent i suau alhora marcada pel pes del parc tecnològic de la Universitat de Girona i per la potencia fèrtil i frondosa de les vores de l’Onyar, cridades a esdevenir un bosc de ribera de gran qualitat.

Algú pot pensar que s’ha perdut la vella frondositat de l’itinerari del tren, però la realitat és que amb molt poc temps els camps mig abandonats del gran meandre, a escala local, de l’Onyar, combinaran la força de la recerca i de la innovació amb la tendresa de tots els colors del verd que s’instal·laran en aquest nou espai recuperat i il·lustraran amb els tons canviants de les arbredes caducifòlies el trànsit inexorable de les estacions. Per aquest punt Quart i Girona demostraran plegats que es pot créixer i créixer bé, amb ordre, equilibri i potenciació dels valors mediambientals.

Cal dir, fins i tot, que aquest canvi ha d’estimular la transformació, renovació i integració social dels actuals blocs d’habitatges a la ratlla entre Girona i Quart. L’operació urbana i universitària ha de propiciar la necessària capacitat d’integració d’una àrea fins ara marginal i que reclama la dignitat i el respecte a tots els seus habitants, facilitant la necessària renovació urbana per equipar millor i assegurar la convivència, la seguretat, el progrés. No és fàcil però si s’ha fet en d’altres zones de Girona (per exemple a Sant Narcís) també s’ha de poder fer aquí.

I finalment però no pas el menys important el nou eix tindrà un innegable efecte de pacificació pel trànsit del carrer del Carme i la carretera a l’alçada del cementiri i de Vilarroja. Girona guanya aquí una tercera entrada de qualitat. El trànsit es reduirà moltíssim i serà possible el gran passeig de ribera, el bulevar, que s’insinua al llarg dels marges de la llera de l´Onyar. En el tram urbà del carrer del Carme ha de ser possible retallar l’amplada de la vorera d’un dels dos costats, crear un aparcament en cordó i treure finalment, finalment!, tots els cotxes de damunt de la vorera aportant una alternativa raonable i equilibrada entre els interessos dels vianants i les necessitats del veïns i dels vehicles.

Celebro feliç aquesta inauguració, m’hi afegeixo de cor i recordo que avui es salda finalment un vell compromís, una promesa del govern de la Generalitat, amb la ciutat de Girona. Quan les promeses es compleixen tot és més important que tallar la cinta. El simbolisme té darrere tots els guanys que he intentat modestament explicar i encara me’n dec haver deixat. A partir d’ara, d’avui mateix, el que compta és veure el nou eix en marxa i saber-ne aprofitar totes les potencialitats.

Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.