Diari de Girona

Josep Pla va insistir diverses vegades en la seva obra en la importància dels notaris a Catalunya. Els llibres de protocols que guarden els arxius de Catalunya són un testimoni descomunal d’aquesta afirmació. Els límits, els termes, les propietats, les transmissions, tot ha estat documentat i mil•limetrat per les actes dels notaris. Recordo aquest fet per relacionar-lo amb la constitució recent, fa unes setmanes, de la Fundació Príncep de Girona. Sota l’atenta mirada del notari Enric Brancós, l’acta de constitució esdevenia un document fundacional integrat en el sistema de fe pública encarnat des de fa segles per la llarga tradició notarial del nostre país. Aquesta simple qüestió em sembla rellevant perquè sota constància notarial la fundació adquireix arrels, crea fonaments, es funda i es dota, en uns termes ben definits. És, des del meu punt de vist,a important aquest lligam perquè el títol que dóna nom a la fundació deixa de ser d’ús esporàdic i intermitent, estrictament conjuntural, per passar a ser peça integrada en el territori que li dóna nom. Primer, doncs, una qüestió de notari i arrels.

En segon lloc, una qüestió de vincles històrics. De pont amb la Història. Seguint la línia argumental que va utilitzar Francesc Ferrer en les paraules inicials del llibre que va editar (1982), el títol de Príncep de Girona que data del 1416 estableix un lligam entre la Corona i l’estructura de la monarquia de la Corona d’Aragó que atorgava aquest títol al príncep hereu. Així, el lligam institucional i històric segella una aliança federal, d’integració dels diferents territoris i de les antigues corones, en un marc plural i divers. De fet, el llibre esmentat de Ramon Alberch, Lluís Batlle i Pelai Negre, El Príncep de Girona, Girona, Ed. Gothia,1982 aporta en el Proemi de Francesc Ferrer la filosofia de l’entroncament constitucional d’aquest títol i reclama, d’aquesta manera, amb totes les aportacions i aproximacions històriques al títol primer del ducat i després del Principat de Girona un fil cronològic que lliga la vella esplendor medieval de la Corona d’Aragó i la nova perspectiva de la Catalunya autonòmica. Diu Ferrer: ”Perquè aquesta integració sigui real, acceptada i duradora el primogènit de la Corona cal que sigui, de noms i de fets, Príncep d’Astúries, de Girona, de Viana, etc.”.

Així, de moment, per les arrels i per la història el fet fundacional adquireix rellevància i té les condicions per ser efectiu i créixer, més enllà d’alguna controvèrsia.

En aquest sentit hi ha un tercer argument que avala el sentit de l’acte certificat pel notari Brancós, i és la implicació directa en el procés fundacional de representants molt notables del teixit empresarial del nostre país. La implicació de les empreses i el seu compromís econòmic dota materialment el sentit institucional i simbòlic de l’erecció de la Fundació. És cert que, com no s’estava de lamentar el senyor Josep López de Lerma, hi manquen noms significatius i que hi manquen noms específicament gironins del nostre teixit empresarial. Però no és menys cert que tots aquells que no es van acabar de decidir a darrera hora i molts més s’han de poder incorporar i incrementar la dotació fundacional ben avalada pel nostre sistema financer local i nacional.

Les arrels, la història i la dotació material, amb les seves corresponents ramificacions no serien però arguments encara suficients si no fos que entenc que s’ha encertat en trobar una línia de treball de la Fundació vinculada a l’impuls dels joves cap a l’excel•lència i la dotació de recursos adequats per ajudar les noves generacions a desenvolupar les seves potencialitats i a satisfer les expectatives del relleu generacional.

La suma de tots els elements aporta ingredients suficients per a una valoració positiva de la iniciativa que ara ha d’abordar el repte de la continuïtat, de l’eficàcia i del prestigi.

Avui ningú no discuteix, més aviat aplaudeix universalment, el paper que despleguen els premis Príncep d’Astúries que han esdevingut un element motor de difusió, impuls i prestigi internacional del Principat. De forma equivalent, les activitats que desplegui la nova Fundació Príncep de Girona han de trobar el camí per adquirir crèdit, eficàcia, notorietat, fins a esdevenir un element de singularitat de la societat gironina oberta al món i exposada als ulls atents de la societat del món global. El full de ruta i els objectius de la Fundació ja estan traçats, les connotacions i la fonamentació simbòlica i política de l’acte fundacional també queden, crec, clarament establerts. Per tot plegat tinc ben clar que en el futur, com deia fa unes setmanes Màrius Carol, la clau de volta de l’èxit de la iniciativa rau en la capacitat simultània de prestigiar el territori i de prestigiar el títol fins a crear un nexe d’unió i d’identificació entre tots.

Més singularment, d’entre tots els territoris que havien donat cobertura al títol de Príncep de Girona, la ciutat espera expectant i atenta els resultats tangibles d’una iniciativa que neix amb els avals institucionals i empresarials que li poden donar una dimensió universal.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071700_4_344410__Opinio-FUNDACIO-PRINCEP-GIRONA