Retorn a les essències del socialisme i del catalanisme popular no condicionat

Col·laboració en el llibre Cop de Cup. Viatge a l’ànima i a les arrels de les Candidatures d’Unitat Popular, de Julià de Jòdar i David Fernàndez.  Barcelona, Columna, 2012

L’actual cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, president del grup parlamentari Socialista i històric alcalde de Girona, ens va remetre una resposta oberta a manera de reflexió de llarg abast:

“La política catalana ha viscut més de tres decennis amb un sistema de partits fet de l’herència, el record  i la memòria del passat republicà i la convulsió de la Guerra Civil, la diversitat de fórmules organitzatives en la clandestinitat, el sentit unitari dels moviments socials i veïnals i el nou sistema de partits sorgit de la nova etapa democràtica. Passats prop de 35 anys, la crisi econòmica i la globalització posen en evidència també la crisi del sistema tradicional de partits; els espais de contacte es fan més porosos i volàtils i els moviments socials comencen a desbordar les estructures i la disciplina orgàniques: és en aquest context que sorgeixen les CUP”.

Joaquim Nadal fa aquesta definició de la CUP: “Moviments socials de base, assemblearis, de classes mitjanes i populars amb un afany de llibertat i d’emancipació social i nacional; pensat subjectivament un retorn a les essències del socialisme i del catalanisme popular no condicionats”. I afegeix en sentit crític: “Hi ha també algunes dosis de populisme i d’ideologització doctrinària en qüestions que no responen a models unitaris, sinó a dèries territorials sobretot pel que fa a les polítiques urbanístiques; en aquest camp algunes posicions neixen més de les elaboracions en laboratoris acadèmics passats pel sedàs de la reacció popular i la cultura del no”. El portaveu socialista valora que: “globalment l’èxit de les CUP és la irrupció d’aire fresc, de visions espontànies, del rebuig al formalisme de la política i de retorn al carrer”. I matisa: “Hi ha, però, en el seu mateix origen, un clar desmembrament i la dificultat de transformar les peces en un sistema articulat que pugui esdevenir un partit polític; en realitat, davant el repte de concórrer o no a les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha la superació de la contradicció entre algunes de les característiques fundacionals de les CUP i la necessitat d’una estructura orgànica per a aquest nou repte”. Nadal, finalment, conclou que “la força de la novetat haurà de superar en el futur el contrast de la realitat i la capacitat de superar el simbolisme i l’acció testimonial per respostes concretes i tangibles a problemes concrets, sobretot en l’àmbit de les polítiques municipals”.