El Punt Avui

Fins el 23 de maig es pot visitar a la Fundació Mapfre i al seu centre de fotografia KBr l’exposició “La Mirada Captiva. Col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)-Girona”.

El CRDI va fixar des de la seva creació el 1997 l’objectiu de “conèixer, protegir, fomentar, oferir i divulgar a la ciutadania el patrimoni documental en imatge de la ciutat de Girona”. Des de l’inici ho ha fet amb vocació oberta i de projecció internacional fins al punt que les Jornades dedicades a la “Imatge i Recerca” (1990-2020) durant trenta han esdevingut un referent reconegut internacionalment. És així com des del CRDI i també des del Museu del Cinema s’ha mantingut una política d’adquisicions que ha enriquit les col·leccions provinents de moltes donacions amb peces singulars que ajudessin a comprendre i explicar els processos fotogràfics de fixació de la imatge.

Aquesta exposició doncs fa honor a una part petita però d’alt valor i significació de la co·lecció del CRDI, justament la menys vinculada directament amb la ciutat de Girona però la més reculada en el temps. Aquest és el valor i la projecció universal d’una col.lecció que aixeca testimoni d’aquest invent de 1839 pel qual sobre una placa de coure banyada de plata i polida es podia fixar per procediments químics la llum i les imatges projectades des d’una cambra fosca; pel seu procediment Louis-Jacques-Mandé Daguerre va veure reconegut i certificat l’any 1839 per l’Acadèmia de ciències de París, la invenció de la fotografia moderna. El que Grant B Romer en el text del catàleg en diu un “sistema fotogràfic pràctic” que “va admirar, encisar, inquietar, desconcertar i provocar…”. O com diu Anne Cartier-Bresson “Aquesta importància del daguerreotip, més enllà de la seva enorme bellesa plàstica, està lligada al fet que va ser el primer objecte material difós i comercialitzat de la història de la fotografia”.

Tenim doncs un gruix de retrats, d’objectes per a protegir-los (capses de diversos formats o emmarcaments) i hi podem afegir el fet concret per establir connexions i lligar antecedents que dos dels daguerreotips són retrats de persones conegudes com Antoni Molar Viñas (col.lecció d’Antoni Varés) o el notari Joan Carrera Busquets i l’especificitat que dels 21 gravats de l’obra de 1842, España, Obra pintoresca de Francesc Pi i Margall, fets a partir de daguerreotips, reprodueixen l’església de Sant Nicolau i les cases del riu amb el perfil de la Catedral i Sant Feliu.

Per acabar cal assenyalar que els comissaris de l’exposició han estat Joan Boadas Raset i David Iglesias Franch, que ha coordinat l’exposició María de Plaff Puigmartí , que Pedro Benito ha dirigit el muntatge i Pep Canaleta i Àlex Gifreu han dissenyat el muntatge.

Amb motiu de l’exposició s’ha publicat un catàleg bellament i delicada editat, dins de la Col·lecció Arxius Fotogràfics de la Fundación Mapfre, amb excel.lents reproduccions de les obres exposades, amb un format de tapa dura, amb textos en català i apèndix en anglès i bibliografia citada. Encapçalen els textos salutacions de Antonio Huertas Mejías, president de la Fundació i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona que obren les col·laboracions dels comissaris Joan Boadas i David Iglesias, a l’inici sobre la col·lecció de daguerreotips del CRDI i al final sobre el CRDI i els seus objectius; de Grant B. Romer, sobre la primera recepció del daguerreotip; d’Anne Cartier-Bresson sobre les especificitats tècniques del daguerreotip; de Bernardo Riego Amézaga sobre la introducció de la fotografia a Espanya; de Jep Martí Baiget sobre l’impacte a Barcelona el 1839 de la nova tècnica fotogràfica i finalment de Maria de los Santos García Felguera sobre la constància documental de dones daguerreotípies desplegades a Catalunya.

El catàleg il·lustra, documenta i contextualitza l’exposició i posa l’accent tant en l’impacte de la innovació que va representar el daguerreotip per consolidar els primers passos de la fotografia moderna com en el sentit i la importància de l’exposició. Reiterant l’argument exposat més amunt és indiscutible que el paper del CRDI no es circumscriu a Girona sinó que justament interactua amb el món i dibuixa una funció de les col·leccions que incrementa el valor testimonial i patrimonial a Girona i el projecta amb vocació universal Girona enfora. Tot és global i local si es mira amb una perspectiva intel·ligent i es defuig la mirada curta i s’observa la realitat amb amplitud de perspectiva.