Diari de Girona

L’any passat va fer vint anys de la mort de Narcís Sans Prat (Can Sans, Fallines, Viladasens, 1920- Girona, 15 de juliol de 1994). Aquest fotògraf i professional de la imatge per a premsa, cinema i televisió va exercir de fotoperiodista i, alhora, de fotògraf professional amb botiga oberta a Girona, primer al carrer dels Ciutadans número 3 i, més tard, a la pujada del Pont de Pedra número 2.

Enguany  fa vint anys de la donació, que els fills van fer, a l’Ajuntament de Girona, del fons del seu pare amb més de 600 pel·lícules i més de mig milió de fotografies. Precisament, arran d’aquella donació, l’Ajuntament va editar la carpeta núm. 10 de la col·lecció “Girona en imatges”, amb un recull de fotografies de Sans i textos de la família, amb una evocació de la trajectòria professional, vital i personal de Narcís Sans, feta per Narcís Planas, i amb anotacions documentals de les 19 fotografies publicades, a càrrec de Georgina Freixa i Lluís-Esteva Casellas (Girona, 1996).

Ara s’acaba de publicar (Girona, Ajuntament- Rigau editors, 2014), a la col·lecció “Girona fotògrafs” el volum Narcís Sans i Prats, amb textos de Fina Navarrete i Laura Terré.

En la tria que es presenta preval el testimoni gràfic, la notícia, a la dimensió estrictament fotogràfica del treball, i és una mostra significativa del Fons Sans que custodia el CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge). Una mostra que insinua totes les potencialitats i que s’inscriu en la política d’edició de llibres de fotògrafs, que comparteixen l’Ajuntament i Rigau editors, ara ja amb aquest volum en el número 11 de la col·lecció.

Els actes oficials hi tenen un paper destacat i, en aquest sentit, cal subratllar el valor testimonial del reportatge de la visita a Girona del general Franco (17 de maig de 1960), i la seva presència en els escenaris religiosos més significatius, tot afegint barroquisme al barroc de la façana de la Catedral. Sumem-hi les instantànies de la visita de Manuel Fraga a les obres del Parador d’Aiguablava (1965) i la visita d’obres als treballs de construcció del viaducte del tren a Girona (1971).

Precisament les obres públiques van captar l’atenció de Sans i, en particular, va dedicar una atenció molt detallada i minuciosa a l’evolució de les obres de construcció de l’aeroport Girona-Costa Brava. Les obres del nou pont de la Barca adquireixen un valor singular, tant per la pròpia obra com la percepció al fons del paisatge de Pedret i de Montjuïc, diferent d’ara.

Les imatges de l’enterrament del bisbe Cartañà (1963) ens desvetllen ressonàncies literàries i ens transporten al text magnífic de Miquel Pairolí a la seva novel·la Cera.

La vida a Girona, no cal dir-ho, hi adquireix un paper rellevant, com també l’evolució social i política de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya. La visió dels joves amb el diari a la mà anunciant la mort de Franco en una portada que és tota una esquela, les imatges dels col·legis electorals a les eleccions del 15 de juny de 1977, les imatges de les primeres Diades Nacionals en el marc de la incipient democràcia, les reunions del president Tarradellas a Perpinyà amb els representants de les noves forces parlamentàries, o els canvis i l’impacte del turisme a la Costa Brava esdevenen un guió molt ajustat de la vida que hem viscut i vist transitar al llarg dels darrers seixanta anys, com a mínim.

A Girona destaca la seva transformació urbanística; l’endreçada desolació de la primera reforma de la Rambla, amb els seus parterres i els seus arbres escanyolits i els seus mosaics de color; els primers grans edificis de la ciutat; el pla de Santa Eugènia, encara per ocupar; l’edifici de la Normal, amb la proximitat de la via del tren de Sant Feliu en un carrer que encara no era carrer tot, i que duia el nom d’Emili Grahit, o l’escola de Montjuic, en els anys cinquanta abans de les reformes que hi afegirien un pis i en desvirtuarien la imatge d’arquitectura escolar racionalista dels anys de la República. Les imatges dels famosos albergues provisionales no acaben d’ensenyar la contundència de la estesa de teulats d’uralita que s’escampava al pla de Fontajau. Però en aquesta tria que comentem s’ha obviat voluntàriament, potser per atorgar-hi un valor històric més singular, tota la fotografia dedicada al barraquisme de Río i de Montjuïc, que Sans també va retratar i filmar.

En canvi, hi ha algunes escenes de la vida urbana molt entranyables que ens mostren cruïlles de la ciutat amb la guàrdia urbana dirigint el trànsit, més aviat escàs, o la imatge de la plaça del Vi a punt per celebrar el Nadal.

Finalment, les imatges de l’aiguat de 1962, amb el mateix Sans amb els peus a l’aigua recollint el testimoni directe dels carrers de la ciutat inundats, acosta a moments viscuts amb dramatisme i avui ja molt lluny de l’imaginari col·lectiu, però encara perfectament possibles.

Alguns paisatges industrials, l’interior de la fàbrica Òptimus, i també Pla i Dalí, acompanyen aquesta tria que, ara, ens ofereix el llibre que comentem.

Hem fet un recorregut sense cap ànim d’exhaustivitat i només amb voluntat de despertar la curiositat del lector i desvetllar l’interès per una col·lecció fotogràfica d’un altíssim valor documental i d’evocació.

En un article publicat en aquest Diari el 26 d’agost de 1994, i reproduït a la carpeta que he esmentat al principi, de l’any 1996, vaig evocar un meu record d’infància en una trobada casual al portal de Sobreportes. Hi vam coincidir Narcís Sans, el meu metge Pipe Sánchez Babot, en aquells moments regidor de l’Ajuntament, i jo mateix. Sans  estava dient al regidor que els fils elèctric enganxats a l’absis de Sant Feliu feien nosa a les seves imatges de la ciutat monumental. L’any 1994, jo apostava per la retirada de totes les teranyines elèctriques del barri vell de Girona com el millor homenatge a  Narcís Sans. Ara, passats vint anys, puc dir amb tranquil·litat que aquell vell repte s’ha acomplert del tot i que avui la ciutat monumental viu lliure de creuaments elèctrics d’un costat a l’altre de carrer.

Avui, Narcís Sans podria fer unes altres fotografies de la nostra ciutat, que és el que és, com a fruit de l’evolució del temps i del pas de les generacions.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.