Pròleg a La Molina, 2008. La  Copa del Món als Pirineus. Barcelona, FGC-Om Servei Editorials, 2009

L’any de les celebracions del Centenari de l’esquí a Catalunya ha coincidit amb la primera celebració, als Pirineus, d’una prova dels Campionats del Món d’esquí alpí femení. Els dies 13 i 14 de desembre de 2008 culminava amb èxit una vella aspiració del Pirineu català i, concretament, de l’estació de la Molina. La prova del Campionat del món que s’hi va celebrar va despertar molta expectació, va tenir un gran èxit de públic, va mobilitzar moltes energies de l’estació i de les comarques de la Cerdanya, del Berguedà i del Ripollès, i va ser, en el terreny esportiu, un encert total.

Hi havia més neu que mai. Però una prova d’aquesta magnitud requeria no deixar res a la improvisació i les condicions climatològiques exigien un tractament adequat de la pista per deixar-la en les condicions òptimes per a la més alta competició. Ningú no va escatimar esforços i professionalitat, i amb una veterania i saviesa extrema tothom va estar al lloc que tocava i va fer el que calia. Tothom, els tècnics i els voluntaris, els responsables de l’estació i els veïns, els espectadors i els periodistes, els serveis públics i els serveis turístics.

La prova va funcionar tots dos dies com un rellotge, suís!, al Pirineu català. Un dia amb sol i el segon dia amb molta neu, l’estació va brillar a gran alçada i va respondre a plena satisfacció de les esquiadores i de les federacions que observaven amb lupa el desenvolupament de les proves. A satisfacció de l’Ajuntament d’Alp, a satisfacció de l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat, titular en nom del Govern de Catalunya, de l’estació de la Molina. Va ser una prova determinant per a les futures proves de rang internacional que s’hi han de continuar celebrant i que han de culminar l’any 2011 amb els Campionats del món d’snowboard.

Els primers esquiadors que fa cent anys van arribar al Pirineu, els pioners que van construir refugis i hostals, els clubs i centres excursionistes, els que han patit els anys de poca neu, les autoritats de la Cerdanya, tothom pot avui mostrar l’orgull d’una feina ben feta.

Una feina que ha arribat i s’ha fet en temps de crisi i de dificultats. Una feina que ha d’ajudar a mantenir alta l’autoestima d’aquestes comarques, una feina que ha de contribuir a mantenir una visió optimista del futur, una feina que assegura les perspectives d’un sector imprescindible per a l’economia de les comarques de muntanya, una feina que ha de servir per dinamitzar i impulsar el sector del turisme i les activitats de les estacions de muntanya.

El Govern de Catalunya ha cregut i creu en aquestes estacions. Hi creu a l’hivern, per a l’esquí alpí i l’esquí nòrdic, i hi creu a l’estiu per a les altres activitats alternatives de muntanya. Hi creu com a factor de diversificació, de desestacionalització, de dinamització. Hi creu com un factor de generació de riquesa i benestar.

Perquè hi creu hi ha invertit i hi continuarà invertint. En homenatge als vells pioners i en reconeixement al valor intrínsec de la pròpia activitat esportiva i les seves repercussions en el model turístic d’alta muntanya.

El Govern hi creu perquè el país hi reu. Perquè la gent estima, admira i respecta les muntanyes. Perquè el país necessita la muntanya i necessita la síntesi positiva entre els que hi viuen i els que hi van. Perquè l’ànima del país s’ha fet des de l’exaltació lírica i èpica de les nostres muntanyes. Perquè la bellesa dels cims, d’horitzons oberts, dels prats esclatants de primavera, dels rierols d’aigua generosa, està intrínsecament lligada a l’imaginari col•lectiu de Catalunya. I perquè aquestes muntanyes refugi i oportunitat de monjos i bisbes, senyors i pagesos, nobles i menestrals, són el centre que irradia una llengua, una cultura, una nació al món.

Molt pocs dies després de celebrar-se les proves de la Molina, un pilot d’una companyia nordamericana, en el recorregut de Nova-York a Barcelona, preguntava a un passatger català per la Molina. Preguntava amb interès i amb admiració, i demanava detalls sobre una estació que abans no coneixia i que acabava de descobrir aquell cap de setmana a la televisió del seu país i veient els eslàloms de les millors esquiadores del món.

Aquest és el sentit de l’impacte de la feina que va aglutinar tants esforços i tantes energies.

Ara, un cop fet el reconeixement a tothom que hi va col•laborar, ha arribat l’hora d’aprofitar totes les oportunitats i mantenir ben alt el nom i el to de les nostres estacions al servei del lleure de milers de ciutadans i al servei de l’esport i de l’economia d’unes comarques que hi creuen.

Els Campionats del Món han estat, a la Molina, un factor d’optimisme i d’autoestima en temps de crisi.