Criteris.cat núm. 10 (butlletí electrònic del Grup Parlamentari Socialista)

El resultat de les eleccions del 28 de novembre va marcar l’arrencada de la legislatura amb la negociació de la investidura que els socialistes vam facilitar convençuts que, amb el document acordat, demostràvem voluntat d’oposició responsable i contundent alhora. Amb l’abstenció facilitàvem la investidura i evitàvem un espectacle deplorable que hauria afegit més convulsió a la crisi que vivim.

Però un cop assegurada la investidura, CiU sense majoria absoluta i sense miraments, convençuda de les virtuts de la geometria variable, va començar una gran sacsejada de la societat catalana amb un atac sense precedents contra el Govern anterior. La dramatització dels comptes públics era la porta d’entrada d’un anunci reiterat de retallades pressupostàries formulat de manera indiscriminada, sense ordre i sense cap criteri de prioritats.

En aquestes circumstàncies, el PSC va avançar d’immediat que no hi havia condicions per pactar la votació dels Pressupostos, si no s’abandonava la idea de les retallades tal com s’havia plantejat i si no es renunciava a l’aplicació per un any de la supressió de l’impost de successions. Renunciar a ingressos, si el context era tan dolent com es deia, era socialment injust per als sectors més desfavorits. No hi va haver, doncs, ni una sola reunió en la qual s’abordessin negociacions per a pactar els pressupostos.

El PSC va haver de fer front a les condicions desfavorables dels resultats, a l’atac contumaç i indiscriminat de CiU i a les dificultats objectives generades per la crisi econòmica i de les finances públiques, intentant combinar la responsabilitat i la imprescindible col·laboració amb el Govern de Catalunya en la justa reclamació dels compromisos econòmics derivats del model de finançament que havíem acordat. Defensàvem el model i defensàvem Catalunya, mentre el Govern atacava el model, atacava el PSC, i atacava directament les prestacions de l’estat del benestar.

Las geometria variable al Parlament va escombrar d’una ventada totes les recances dels sectors conservadors i nacionalistes respecte al PP, i l’acord pressupostari amb aquest partit va ser venut, per mala consciència per part de CiU, com un fet inevitable provocat per la nul·la voluntat constructiva del PSC.

La votació del nostre grup parlamentari contra les esmenes a la totalitat de les lleis de simplificació, agilització i promoció econòmica es va produir després d’un acord per aportar racionalitat formal a aquestes lleis, mal plantejades d’inici, i per garantir uns mínims de coherència amb els avenços socials de les anteriors legislatures. Instal·lada en l’opinió pública la necessitat de la simplificació, la paradoxa era que una mala llei, mal concebuda i mal plantejada, havia esdevingut objectiva i socialment desitjable. Superar aquesta contradicció era el repte que es plantejava al Grup Parlamentari Socialista.

L’aparença de ziga-zagues es desmenteix amb un fil conductor que marca la nostra actuació amb un objectius clar de ser oposició contundent, oposició constructiva i alternativa de govern.

PUBLICAT A: http://oficinaparlamentaria.socialistes.cat/noticia/criteris-cat-n-10