Entrevista a “El matí de Catalunya Ràdio”

No ens costarà ni un duro?

[Referència a la rebaixa del 5% en els bitllets de Renfe dels serveis de rodalies i regionals]

És que no ens ha de costar ni un duro.

Homs diu que no ahir.

Perquè probablement, fent un símil gastronòmic de final de dinar, això del cafè, agafat desprevingut amb la pregunta de la roda de premsa posterior al Govern, va dir el que era més fàcil de dir. Si algú pren una mesura universal i em diu que l’he d’aplicar jo, i no és competència meva, primer no pot fer-ho, i el que no pot fer és carregar-m’ho a mi. Dit així té raó. Després hauria d’analitzar quines són les conseqüències. Si l’acord de traspàs es va fer bé, com ho vam fer, fa que el dèficit d’explotació de RENFE pel que fa a la rebaixa del 5% del bitllet forma part de dèficit d’explotació que assumeix l’Estat. Vol dir que no li costa diners ni té perquè costar-li a la Generalitat de Catalunya. Ens hem d’acostumar a no fabricar més conflictes dels que tenim i no hem d’inventar-ne de nous.

Ens mirem les xifres de ben a prop, perquè l’Estat deia el 24 de novembre que complíem el dèficit, quan vostès estaven al Govern, i ara som la Comunitat Autònoma que més dèficit tenim. Què ha passat?

Catalunya no és la que més, sinó que és la quarta. N’hi ha 3 que es desvien més que nosaltres, crec, si no m’equivoco perquè ho dic de memòria que són Balears, Múrcia i Castella – La Manxa.

La que més ha canviat respecte al 24 de novembre on teòricament complíem.

En aquell moment els plans d’estalvi que havia formulat el conseller Castells ens permetien preveure un comportament que probablement ens permetia complir i la baixa dels ingressos, la caiguda dels ingressos dóna un resultat que el president Montilla li explica fil per randa al president Mas el dia del traspàs de poders. Això vol dir que l’evolució de l’economia i el comportament dels ingressos és diferent de les previsions inicials.

Si les previsions no es compleixen és que són pèssimes.

No, no. No es pot dir així. I aquest no seria l’argument. L’economia a vegades fa giragonces que no controles. Recordo perfectament com el Govern de Catalunya es va anticipar anys amb mesures anticrisi respecte a altres governs que no ens queden gaire lluny.

Aquest dèficit que entraria dintre de RENFE l’assumís l’Estat i no la Generalitat, ens el pagaria quan?

No ens ho ha de pagar a nosaltres.

A qui?

A la pròpia companyia que haurà aplicar els descomptes. Si qui fa el descompte, l’Estat haurà d’assumir major dèficit generat per aquest descompte del 5%. Hi ha una complicació: la liquidació del paquet dels conjunts dels bitllets integrats que espendeix l’ATM, i que són una part important, i que haurien de formar part d’un mecanisme de liquidació que en l’aportació de RENFE al sistema hi aportés la merda d’ingressos que això significaria.

De moment els hauria de posar la Generalitat?

La Generalitat no haurà de posar ni un duro.

No tindríem aquests diners de més.

Aquests no són ingressos de la Generalitat. El sistema té els ingressos que té. RENFE ingressa i gasta i al final liquida al propietari de la companyia. Li diu: assumeixo les obligacions que he contret amb la Generalitat.

Ens perdrem. La Generalitat té el servei de Rodalies, però els trens els subcontrata a RENFE.

I RENFE cobra i paga. I al final liquida a l’amo de la companyia que és l’Estat.

El preu del bitllet va íntegrament per RENFE o per la Generalitat?

Íntegrament per RENFE. Perquè el preu del bitllet no paga la totalitat del cost del servei. En l’acord de traspàs, l’Estat es fa càrrec del diferencial, del dèficit d’explotació del sistema de rodalies. Així està escrit, hi ha una quantitat estipulada per l’any que es va produir el traspàs que s’actualitza any rere any.

Com valora el fet que Vueling marxi d’Alguaire?

No és un problema especial. Alguaire és un aeroport que ha arrencat molt bé, més bé que un aeroport de les seves mateixes característiques, en el primer any de funcionament. Ningú parla d’Osca, de Guadalajara, del futur aeroport de Castelló. Pel cost que ha tingut, menys que un intercanviador de Barcelona, és un gran equipament per la ciutat de Lleida i per les comarques de Lleida. Tindrà continuïtat. La substitució  de Vueling per Air Nostrum em sembla raonable i fins i tot eficient.

Puig abans de ser conseller va qüestionar Alguaire. Serà rendible?

Li va caure un ruixat de tal magnitud que va haver de córrer Artur Mas, en aquell moment candidat, a rectificar sobre el terreny i a fer rectificar el senyor Puig. Per què? Perquè CiU de Lleida és un dels principals valedors, juntament amb l’alcalde de Lleida i el president de la Cambra de Comerç i del president de la Diputació.

No li parlo de política. Parlo de números. Serà rendible?

Serà rendible, sí.

Quan?

Depèn de l’evolució que faci per exemple el mercat de vols relacionat amb la temporada d’esquí. Durant 25 anys com a mínim, i ningú mai no va alçar la veu, hi havia  250 treballadors a l’aeroport de Girona Costa Brava mano sobre mano, tot l’hivern, perquè pràcticament no hi havia vols. Aeroport sota mínims que generava pèrdues descomunals a AENA. De cop apareix una companyia que fa créixer la demanda i fa que l’aeroport arribi a 5 milions de passatgers. Passa a ser un aeroport rendible que comença a guanyar cuartos, bastants. Passa a ser un aeroport que dóna diners al sistema d’AENA. Ara tothom es lamenta que pogués tornar-ne a perdre si aquesta companyia se’n va. L’aeroport de Lleida hi és i és un actiu i serà rendible 5-10 anys.

GISA. Se n’ha pogut assabentar? Què pot estar passant?

Hi ha un secret de sumari que a mi m’obliga igual que tothom. Sé que el jutge i el fiscal estan actuant. Hi ha hagut alguns detinguts que han sortit en llibertat. Sé que es formulen acusacions del tipus podria haver-hi algú que hagués acceptat o ofert algun tipus de suborn, en l’òrbita d’aquest treballador, o alguna empresa que s’hagués posat d’acord per alterar el resultat dels concursos. GISA és una empresa que té un comportament exemplar, té filtres múltiples, no hi ha cap òrgan unipersonal que decideixi res, tots són òrgans col·legiats i qui finalment adjudica les obres és el Consell d’Administració. La Mesa de contractació la formen diverses persones. Els mecanismes de puntuació són bàsics. Hem anat modificant els plecs de clàusules per evitar comportament d’empreses que es poguessin posar d’acord. En algun cas quan hem percebut que algunes empreses haurien fet baixes similars per alterar, nosaltres  hem autoritzat l’adjudicació a les baixes temeràries. De manera que aquells que haurien volgut expulsar del mercat els més temeraris haurien quedat amb un pam de nas perquè ho hauríem adjudicat al temerari. Cauteles de l’Administració n’hi ha moltes, i si hi ha hagut algun comportament anòmal, il·legal o fraudulent, serà el jutge qui ho haurà de decidir. Fenomen que es podrà castigar i perseguir i preservar el bon nom d’una companyia,  GISA, que ha donat grans serveis a aquest país. GISA era una gran empresa al servei de l’obra pública de Catalunya quan jo vaig entrar de conseller i ho segueix sent quan he sortit.

Si voleu escoltar-la sencera cliqueu aquí.