El Punt Avui

En aquesta secció, el 23 d’agost de l’any passat vaig publicar l’article “Alcaldes i alcaldesses” que, arran de la imputació de quaranta càrrecs municipals, volia ser una reivindicació del bon nom i de l’honorabilitat dels gestors municipals. Ara, finalment s’ha arxivat el cas. Em sembla una mesura sàvia que retorna les coses a la normalitat i restitueix la immensa majoria dels electes municipals en el paper compromès i de servei que han assumit, en alguns casos, amb llarguíssimes trajectòries.

Vaig dir, i repeteixo, que si ens volem creure i mantenir el prestigi i el crèdit del nostre entramat institucional, i de la separació de poders, havíem de respectar en aquell moment les decisions judicials i les hem de respectar ara.

Des d’aquella data he tornat a escriure diverses vegades sobre el món municipal i sobre el fet que ja són imminents, les eleccions municipals de finals de maig. Aquest és un exercici democràtic que fem a data fixa, cada quatre anys, des de 1979 i que ha marcat i ho continuarà fent, amb petjada profunda, els nostres pobles i ciutats. Aquestes eleccions són una oportunitat d’aprofundiment democràtic, de debat d’idees, propostes, programes i models de ciutat. Són una fita imprescindible en el calendari per situar la política en el lloc que li pertoca; una oportunitat de regeneració política i de consolidació institucional i, també, el camí més recte per establir un nexe directe entre l’exercici del sufragi i la percepció tangible d’una resposta a les aspiracions col·lectives d’una comunitat ciutadana.

El món local és la política directa, a peu de carrer, la de la primera línia, la de la resposta immediata, la d’una línia calenta entre les institucions i la ciutadania per la representació dels electes, simples dipositaris de la voluntat popular.

La transcendència és tan gran que per això m’he alegrat enormement de la sentència que arxiva la causa contra els alcaldes i alcaldesses. Sobretot perquè aclareix el panorama, esvaeix els dubtes i arracona la pràctica, massa habitual i fàcil, de la generalització i de l’establiment d’una ombra general de sospita de corrupció en el món de les institucions municipals. Sovint hem assistit al menysteniment frívol i  a la demolició de les institucions i, d’una manera molt primària, hem vist com es liquidava el patrimoni del passat més recent com una nosa, un tap o un impediment. I, en canvi, hi ha valors bàsics i alguns principis elementals que hauríem de mirar de preservar.

Assegurar el reconeixement, respecte i prestigi de les institucions, com un marc indispensable, com el terreny de joc que hem triat, i que hem volgut, i com una referència que transcendeix les conjuntures i les persones i l’ús que, en un moment donat, en puguin fer. El marc institucional, el sistema de valors, lleis i institucions que fonamenten les llibertats col·lectives no és un simple contenidor o una carcassa, és un cos viu, dinàmic, en transformació i adequació permanent a les noves realitats socials i amb capacitat de respondre i atendre les demandes que formula la societat de manera col·lectiva.

Precisament, les institucions democràtiques són una garantia contra el sectarisme, la demagògia, el populisme o l’apropiació impròpia dels mecanismes del poder, i un instrument per a la pròpia regeneració. Massa sovint veiem com es produeixen apropiacions de representació espúries i com, a vegades, hi ha parts que es volen erigir en intèrprets del tot. Per això, justament, han de canviar els partits, les maneres de fer política, la forma d’enrolar les persones per a les candidatures i, en canvi, romanen intactes el sentit, el valor i el paper de les institucions, en aquest cas, municipals.

Saludo un cop més amb alegria la sentència que arxiva la imputació de quaranta alcaldes i alcaldesses, i reclamo la restitució del bon nom de les institucions municipals i dels seus representants amb una legitimitat que sempre he cregut que estava fora de qualsevol dubte.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.