Pròleg al llibre El conreu de l’arrós. Ampostins i valencians a L’Escala. L’Escala, Ajuntament-Museu de l’anxova i de la sal-Centre d’Estudis Escalencs, 2015 

Tinc gravats els arrossars empordanesos des de la meva adolescència. Però si hi penso m’adono que aquest és un paisatge variable, que apareix i desapareix. En realitat, si hi penso prenc consciència que els camps inundats dels anys seixanta que tinc gravats a la retina em van desaparèixer durant unes dècades i només en els darrers anys m’han reaparegut en els meus recorreguts per les carreteres de Pals a Torroella, Bellcaire i L’Escala. Ara, les superfícies regades del Baix Ter, des de la façana marítima cap a l’interior, presenten un escalat de paisatges. Dunes al litoral, aiguamolls naturalitzats i camps inundats d’arrossars, escadussers camps de fusta (arbredes de pollancres), rengleres florides de fruiterars (pomeres i presseguers) i camps de blat de moro que mostren, en la seva crescuda, una exuberància líquida, ben regada.

D’aquesta manera, i gràcies a l’abundància d’aigua, hem fixat un paisatge que s’allunya dels paisatges mil·lenaris del blat, l’olivera i la vinya, reservats per a les terres més seques, més aspres, menys grasses.

Els ingredients que configuren aquest paisatge neixen de les centenàries estructures hidràuliques, que han configurat una xarxa de canals i recs i d’instal·lacions fixes com els molins, els quals han utilitzat la força de l’aigua per moure les seves pedres i rodes. Aquestes estructures hidràuliques, la domesticació de les aigües del riu per a un millor aprofitament, no és un regal espontani. Entrem en el terreny tens i conflictiu de l’estructura de la propietat de la terra i de la propietat de les concessions dels drets d’aigua. Drets que podien ser coincidents o discrepants, i que podien desencadenar conflictes entre propietaris d’uns i d’altres.

Immediatament apareix la demografia com una dada essencial de l’evolució històrica d’aquests camps ben regats. Demografia i economia estretament lligades; força de treball d’una banda i contingent sensible a les variacions epidèmiques originades en el treball a l’aigua i totes les malalties infeccioses incontrolades que generava aquesta circumstància. Les aportacions foranes (la immigració francesa, sobretot), l’elevada mortalitat, les variacions demogràfiques sensibles a la mateixa marxa de l’economia i de la salubritat.

L’element humà se situa en el centre de les lluites socials originades en una economia altament sensible a la conjuntura, els preus i el mercat. Primer, lluites entre propietaris uns disposats a no variar els costums i mantenir les coses ben lligades sense els increments salarials que podia comportar una punta conjuntural en el conreu de l’arròs. I, fonamentalment, lluites obreres i sindicals, pageses, contra el risc per a la salut i l’elevada mortalitat, generada per una economia de guanys ràpids i fàcils, però d’uns costos humans temibles.

Finalment, una economia basada, justament, en la intermitència dels costos d’oportunitat. I al costat de la intermitència, una cronologia variable des de la introducció del conreu de l’arròs en època medieval, las represa dels segles XVII i, sobretot, XVIII, la sotragada del primer terç del segle XIX, la represa de principis del  XX, el retorn al conreu de l’arròs en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil, l’aturada dels anys seixanta del segle XX, i la represa, encara vigent, de la darrera dècada del segle passat.

I al costat d’aquesta evolució cronològica, l’evolució de les tècniques del conreu de l’arròs, la vinculació amb d’altres experiències similars com les del Delta de l’Ebre o les del País Valencià, l’evolució dels coneixements sanitaris en la lluita contra les malalties infeccioses, l’aparició de grups empresarials o sistemes cooperatius i les noves empreses familiars amb segells de qualitat i voluntat de promoure els productes de proximitat.

Tornem, així, al començament. A la imatge dels nostres paisatges. Tota la diversitat cromàtica i estacional del paisatge de les terres regades del Baix Ter, dels molins de Pals, de Bellcaire, de Torroella, de Gualta, del rec del Molí, dels regadius, dels canals, de les sèquies, tot el gaudi contemplatiu que, ara, ens podem permetre, amaga una història secular de lluites i de conflictes.

És el rostre humà i social dels nostres paisatges. És la necessitat d’una lectura integral d’aquests paisatges i d’una comprensió a fons, que inclogui la dimensió històrica de tots els ingredients que hem esmentat. De la feudalitat incipient fins ara, el rastre de la continuïtat i la discontinuïtat de la propietat. De la introducció del conreu de l’arròs fins ara la mirada anònima dels milers de pagesos que han vinclat l’esquena amb l’aigua a mitja cama i, potser, hi ha deixat la vida.

Aquestes Jornades del Centre d’Estudis Escalencs ens acosten a aquesta realitat múltiple i atorguen actualitat als estudis que s’han anat fent per aclarir la peripècia històrica concreta del conreu de l’arròs en la història empordanesa i la seva diversa repercussió social. Els avenços són notables i el registre dels temes pendents, també, fins que aviat siguem capaços de confegir una cronologia, una geografia i una sociologia històriques de les estructures hidràuliques, de les estructures de propietat, de la superfície i les tècniques dels conreus i de les lluites socials desencadenades per un conreu integrat en el paisatge i sovint no prou ben entès.