Publicació periòdica d’informació del PSC Olot Garrotxa, núm, 24 (pàg. 1-11)

El 14 de novembre de l’any 2000 el Parlament de Catalunya va acordar la creació de la Comissió d’Estudi per a l’Aprofundiment de l’Autogovern.

Durant uns mesos la comissió va escoltar i analitzar les aportacions dels experts i de les institucions. Fruit  d’aquest treball es va poder disposar d’un document de síntesi i inventari dels principals problemes realitzat pel lletrat de la Comissió.

A partir d’aquest moment disposàvem ja d’un instrument per avaluar quin havia estat el funcionament de l’Estatut, quin era l’estat de les transferències, quin el balanç de l’acció del Govern i com es concretaven els conflictes de competències.

Quedava clar que els principals problemes s’havien de situar d’una banda en el propi desplegament estatutari, de l’altra en la insuficient voluntat autonòmica de les lleis bàsiques i finalment en la manca de desplegament constitucional pel que fa al paper del Senat com a cambra territorial.

Fruit d’aquests problemes detectats es constatava políticament la insuficiència i rigidesa de l’actual model i la necessitat de proposar decisions per a superar una situació d’una certa paràlisi.

Davant d’aquesta situació i després de moltes vacil·lacions i ambigüitats per part de CiU i el PP ara finalment la Comissió disposa ja de tres documents:

a)       El document presentat el mes de novembre de 2001 per part del PSC-CPC, ERC i IC.

b)       El document aprovat pel Govern el març de 2002

c)       El document presentat pel PP.

El contingut dels tres documents és més complementari que contradictori i les discrepàncies entre grups es situen més en el terreny de les omissions que de les propostes. Així podríem establir una certa tipificació dels documents de més a menys segons que facin uns plantejaments de màxims o de mínims.

1.       Revisionisme constitucional

El document del PSC-CPC / ERC i ICV proposa la revisió de la Constitució i de l’Estatut per tal d’adequar l’estructura de l’Estat a les necessitats d’un Estat compost amb ple i clar reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic.

Es tracta d’atorgar al Senat el paper evident de Cambra territorial i de situar ací el debat i la representació dels governs i dels parlaments autonòmics.

Des de la nostra posició aquest document neix d’un balanç positiu dels vint anys llargs de vigència de l’Estatut i de la Constitució. Atès que la Constitució de 1978 ha permès un desenvolupament autonòmic i una descentralització sense precedents a Espanya, es pot avançar un pas més i donar cos a un model que respongui als plantejaments del que hem anomenat el nou federalisme.

2.       Possibilisme constitucional

És el paper del document del Govern. Aspira a no tocar res i a aprofundir explorant totes les possibilitats de l’actual marc bé sigui per una lectura més autonomista de la Constitució, bé sigui per la revisió de les lleis de bases o bé per l’ampliació del marc constitucional amb el mecanisme de l’article 150.2 de la Constitució.

3.       Immobilisme constitucional

És el document del PP que defuig qualsevol referència a la reforma de la Constitució i de l’Estatut, que rebutja qualsevol reforma d’aquests textos i que considera aquests intents com a contraris a l’esperit mateix de la Constitució. Es defuig el debat sobre l’Espanya plural i es vol garantir el caràcter més unitari, homogeni i radial de l’Estat.

Aquest document, però, té un contingut positiu que consisteix en un repàs extens i exhaustiu de totes aquelles qüestions que amb l’Estatut a la mà hauria pogut desenvolupar a Catalunya el Govern de la Generalitat i no ho ha fet. En aquest aspecte és un recordatori dels deures no fets per part del Govern.

Nosaltres apostem per un document conjunt, de màxims, que integri les posicions explícites de tots els grups. I que expressi les implícites en forma de vots particulars.

Ens temem, però, que els documents del PP i de CiU es neutralitzen i condicionen, i expressen les pors internes de la coalició parlamentària que mantenen a Catalunya i a Espanya aquests dos partits.

Volem que quedi clar des d’ara que l’autogovern no es pot patrimonialitzar, que ningú no el representa amb exclusivitat, que en aquesta matèria no es poden fer divisions maniquees i que a partir d’ara el PSC i els partits d’esquerra han situat el debat en un terreny que priva CiU del que fins ara  havia estat el seu principal instrument polític per amagar les mancances, els incompliments i les incompetències d’un Govern que ha sobreviscut mentre ha administrat l’abundància i que trontolla ara que no té ni majoria, ni discurs, ni diners, ni poder per continuar explotant la discrecionalitat i la discriminació.