Presentació a Legislació sobre l’Institut Geològic de Catalunya, Barcelona, DPTOP, desembre 2009

Malgrat la forta personalitat i llarga tradició dels estudis geològics a Catalunya, aquesta disciplina ha tingut un insuficient reconeixement institucional i una dependència subsidiària d’altres disciplines.

La rellevància cada cop més gran dels estudis geològics per a qualsevol actuació territorial i per a la construcció d’infraestructures ha portat més i més cada vegada a atorgar entitat independent a aquesta matèria.

 Calia, doncs, definir un marc legal nou. Obrir definitivament les portes a la majoria d’edat institucional de la geologia i atorgar-li els instruments per al seu desplegament, tot facilitant els camins per tal d’afirmar la seva pròpia independència. Calia instituir un referent, crear un Institut de Geologia de Catalunya que, conjuntament amb els altres instituts, aportés la documentació de base per al desplegament dels treballs posteriors d’intervenció en el territori.

La creació de l’Institut Geològic de Catalunya es materialitza amb la Llei que publiquem de 27 de desembre de 2005, atorgant-li entitat pròpia, independència institucional i pressupostària, organització específica, finalitats auxiliars de l’administració i organisme oficial de referència. S’assolien, així, les velles aspiracions de culminar els diferents intents sempre frustrats i determinar d’aquesta manera que el període d’acollida a l’Institut Cartogràfic havia derivat en una majoria d’edat madura, capacitat per caminar sol i vocació d’assolir el desenvolupament de les pròpies funcions i productes.

Per tal de desplegar les previsions de la Llei, el Decret de desplegament parcial, de 3 de novembre de 2009, concreta el caràcter oficial dels informes i de la documentació emesa per part de l’Institut com a organisme acreditat i referenciat per a totes les administracions, i preveu el desenvolupament del Mapa Geològic de Catalunya, la creació del Centre de documentació i arxiu geològic, la creació de la Xarxa sísmica de Catalunya i les altres xarxes d’observació, i l’establiment de les bases del sistema d’informació geològica, edafològica i geotemàtica  de Catalunya.

Amb aquestes dues eines, la geologia adquireix la majoria d’edat institucional i assoleix el reconeixement guanyat a pols amb una llarga trajectòria que es remunta a les darreries del segle xix i que acredita unes arrels científiques de llarga durada que ara fructificaran millor.

Els esforços pioners dels introductors i divulgadors de la geologia a Catalunya troben, ara, en el Govern de Catalunya la merescuda resposta als mèrits contrets per successives generacions esforçades de geòlegs que havien esperat el ple desplegament de les seves aspiracions científiques abocades a dotar la nació catalana de totes les eines per a la resposta moderna i innovadora i fonamentada als problemes contemporanis.

El preàmbul de la Llei ens transporta  a aquests antecedents, la Llei i el seu desplegament constitueixen les bases de la continuïtat i de la preparació sòlida del futur.