Pròleg a Les àrees residencials estratègiques. ARE. Barcelona, Generalitat – DPTOP, 2010

La reacció del Govern de Catalunya als primers indicis de crisi econòmica fou immediata i en alguns aspectes es va anticipar a la mateixa percepció de la crisi. L’evident desacceleració de l’economia va afectar primer el marc financer mundial, alguns aspectes del consum i l’activitat productiva i després, tot i que sense solució de continuïtat, a Catalunya i Espanya va provocar l’enfonsament del sector d’activitat més mogut dels darrers quinze anys, com a mínim, el sector immobiliari.

Davant d’aquest conjunt de circumstàncies i de l’evidència contradictòria que deixava en el mercat un estoc d’habitatges construïts sense vendre, simultàniament a l’existència d’unes necessitats evidents en el mercat per a proporcionar habitatge a sectors de la població per accedir al lliure mercat en condicions favorables, el Govern va arbitrar un ventall de respostes. Algunes en el terreny del mateix mercat de l’habitatge, amb incentius al lloguer i amb estímuls directes a la transformació de part de l’estoc acumulat de lliure a protegit.

Quedava, però, pendent la necessària resposta al problema del sòl i a la necessitat de preparar sòl per a un volum raonable d’habitatge protegit i lliure en nous sectors de desenvolupament i de demanda evident. Es tractava de preparar el marc legal que fes possible dotar sòl i produir-lo per abordar la construcció de cent mil habitatges nous en una proporció del 50% entre habitatge lliure i protegit. Per atendre aquest fet, el Govern va impulsar l’any 2007 el Decret-Llei 1/2007, de 16 d’octubre, que contenia la novetat de ser la primera vegada que es recorria a aquesta figura estatutària i que obria una via ràpida per a la producció de sòl.

Amb aquest instrument a la mà, el Govern va encarregar dotze plans directors urbanístics que donarien cobertura a 87 sectors de nous desenvolupaments. D’aquests 87 sectors, avui 60 ho tenen tot a punt. Hi ha els plans parcials i els projectes d’urbanització aprovats definitivament, s’estan constituint els corresponents consorcis urbanístics i iniciaran el seu recorregut cap a la materialització, a mesura que hi hagi inversors privats i finançament disposat a assumir l’impuls i el desenvolupament d’aquests àmbits.

Aquí publiquem, ordenats en els 12 àmbits dels corresponents plans directors urbanístics, tots els sectors en el detall individualitzat que van assolir la corresponent aprovació provisional. I la diferència entre aquest nombre i els definitivament aprovats s’ha d’atribuir a les reticències d’alguns ajuntaments o col·lectius determinats i a la voluntat del Govern de conduir tot el procés amb el màxim respecte pel principi de l’autonomia local.

De tots els instruments aprovats, tant dels plans directors urbanístics, com del corresponents plans parcials en destacava solvència i la capacitat professional dels equips redactors, així com la coherència urbanística. Amb els ajustos que hagin calgut, aquest document esdevé, així, una bona mostra de l’estat de la ciència urbanística a Catalunya i posa de manifest la capacitat dels equips i de les administracions de llegir la realitat territorial, interpretar-la, intervenir-hi i proposar-ne la transformació adequada i proporcionada amb les corresponents dotacions i equipaments.

Podem dir, doncs, que en aquesta publicació s’hi conté una aposta de futur: la reserva de sòl classificat, ordenat, produït i disposat a la seva transformació més important que mai s’hagi fet. Reserva coherent amb l’estructura del territori, de la seva demografia i de les seves necessitats. En el futur immediat quan, col·locats els estocs més importants, s’iniciï la represa gradual i racional de l’activitat immobiliària el sòl ja no tornarà a ser mai més l’excusa pel preu i per la rigidesa del mercat.

Pocs documents contenen tants ingredients de futur com aquest. Pocs representen una aposta tan valenta. En pocs casos la política esdevé l’eina adequada per respondre a les necessitats real i per definir el marc adequat per a fer possible la materialització d’uns objectius.

Aquest document és l’eina per començar a caminar i per conduir la recuperació ordenada d’un sector que va quedar trasbalsat fa quatre anys i que, ara, s’ha redimensionat i reestructurat i es prepara per respondre a uns requeriments nous d’un model productiu diferent i d’un mercat marcat per les circumstàncies de la nova economia.