Diari de Girona

Aquest any les Fires s’acabaran quan encara amb prou feines no s’haurà encetat el mes de novembre. Aquesta relativa anticipació en el calendari ens ha portat unes Fires una mica sobtades, que ja s’acaben quan encara no hem acabat d’assaborir-ne les fites més importants.

Ja queda enrere la diada de Sant Narcís i totes les solemnitats que comporta aquest any, amb la novetat del nou bisbe Francesc Pardo com a celebrant de l’ofici, i les dues primeres crugies restaurades de l’interior de l’església, que han posat definitivament al descobert les qualitats dels paraments de la nau, dels arcs apuntats de la volta, de les policromies de les claus.

Queda també enrere la presentació, dilluns passat, del nou volum de Girona a l’abast, que ens ha portat el record vivíssim i tristíssim d’en Xavier Fàbrega, ànima des de Bell-lloc del Pla, d’aquest cicle que ja ha deixat un conjunt remarcable de quatre volums dedicats a la història de Girona. En aquest mateix acte vam poder escoltar la pormenoritzada conferència del doctor Enric Mirambell, dedicada a la figura i a l’obra del bisbe Lorenzana. Sabem, així, més cada dia del pes de la tasca reformista d’aquest prelat vinculat a una família lleonesa d’eclesiàstics notables i dedicat a Girona a posar en pràctica, potser com a bon funcionari dels reis i del papa, diria mossèn Josep M. Marquès, un programa de reformes orientat fonamentalment a modernitzar i centralitzar les institucions benèfiques dedicades a la caritat pública.

Ja hem recordat, en un article anterior, quin va ser el paper clau del bisbe Lorenzana en la decisió i l’impuls de la construcció de la nova capella de Sant Narcís a l’església de Sant Feliu, i com molt al gust de l’època va fer emblanquinar tota la nau gòtica. Però darrere la iniciativa material de fer una nova capella, una obra emblemàtica d’arquitectura, molt més enllà d’aquesta voluntat de materialitzar la idea hi havia també un compromís amb el culte i la veneració al patró de la ciutat, que tan bé ens explica mossèn Llorenç Riber en el seu llibre sobre Els Sants de Catalunya i que recull les aportacions que en aquesta matèria discorren des dels sermons antiquíssims del bisbe Oliba fins als treballs erudits del canonge de la Catedral, Francesc Xavier Dorca. El culte a Sant Narcís, que superaria el culte anterior a Sant Feliu, determinaria tota una litúrgia al voltant del sant que avui queda ja molt lluny de l’imaginari col·lectiu, però que ha impregnat secularment la vida de la ciutat.

És per això que relacionant la conferència del doctor Mirambell amb una de les accions del bisbe Lorenzana, em permeto de continuar amb la transcripció del llibre de les Resolucions Capitulars de Sant Feliu (1772-1806) que ens fan reviure l’episodi molt conegut, però no sempre reproduït, del trasllat del cos de Sant Narcís a la nova capella erigida en honor seu.

– (pàg.195) “Die 22 Agost 1792. Se fan comissaris al sr Bisbe perque se dignas señalar dia y hora pera trasladar lo Preciós Cos de St Narcís, del altar ahont és, al de la nova capella; Señala lo sr Bisbe en dita traslació lo dia 2 de setembre de 1792 a las 6 horas de la tarda”.

– (pàg.196) “Die 2 setembre 1792. Se cantaren vespras solemnes ab la capella de la musica de la Ceu, en las que asistí lo sr Bisbe, las dignitats de la Ceu ab abist de cor, lo sr Governador, y clero de la Iglesia en lo cor, y la Noblesa, porrers e innombrable poble, de dins y fora la ciutat y acavadas se ana en Professo solemne al altar ahont se estava lo Precios Cos de Sant Narcís. Arribats alli se obri lo sepulcre del sant. Obert se feu un rato de oració, fet lo sr Bisbe asistit del sr Abat y canonges trague lo sant Cos y lo posa sobre un bayart ben adornat que a dit fi se havia preparat pera portarlo del antich al nou sepulcre y posat se comensa la professo que passa per a sagristia del altar major y de alli per lo corredor que passa de dita sacristia al camaril de la nova capella, portant lo bayart los quatre canonges antiquors. Arribats en dit camaril ahont tambe y eran los quatra pabordes de la confraria de sant Narcís a son Notari, ahont també se feu un breu rato de oració. Posa lo sr Bisbe lo Sagrat Cos en la nova urna haventse de un totlllevat acte per lo Notari del Vicariat per lo del capitol y per lo de la confraria de sant Narcís; y se dexa per un petit rato exposat a la vista del poble y lo sr Bisbe tanca la Urna  y entrega les claus al sr Abat. La musica estaven lo cor de la capella. Exi lo sr Bisbe y demes del camaril de la capella y davant lo altar entona lo Te Deum que canta la musica y acavat digue la oracio lo sr Bisbe.”.

-(pàg.197) “Die 3 de setembre de 1792. Baxa lo sr Bisbe demati, digue la primera misa en lo altar de st Narcís, acavada prengue xacolata en lo arxiu, ab los comissaris del capitol, ahont lo sr Abat tenia preparat un decent refresch.

Dit die a las 10 horas despues de la conventual y nona digue lo sr Abat en lo altar de st Narcís ofici solemne de gracias en el que predica lo P. M.I. Mauro Llampuig, benedictino observant.

Per raho de las extrañas pretencions del capitol de la Ceu i Ajuntament dexaren de ferse las grans festas que molt temps ha estavan preparadas, lo que senti molt lo poble,el que no obstant se esmera a porfia en fer celebrar oficis solemnes al Sant fent tambe algunas dadivas al St per lograr sa protecció que en aquella era  ja se mirava inevitable la guerra de la Fransa.”.

Ara que ja s’acaben les Fires tanquem també un cicle que ens deixa la rectificació restaurada de la petjada del bisbe Lorenzana a l’església de sant Feliu, posant novament d’actualitat el paper conjunt que feren en la nostra ciutat el culte als dos màrtirs associats a la història de l’evolució de l’Església de Girona.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103100_4_295529__Opinio-fires-sant-narcis