Resum de l’entrevista al programa “El món a RAC 1”

Foment suavitza la retallada en infraestructures a Catalunya; salva l’A-2, A-14, A-22 i A-27. Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, ha dit que Blanco “té raó quan diu que en sortim ben parats”.

Satisfacció per part de la Generalitat?

Sí, ja ho vaig dir ahir i ho torno a dir ara. Satisfacció pel retorn a una certa normalitat. Ahir el que va passar al Congrés dels Diputats és que es van posar les bases per a que la situació d’obres que s’estaven fent o que s’acaben de començar a  Catalunya torni al punt anterior a la gran retallada, que des del nostre punt de vista, és d’on no hauríem d’haver sortit mai.

Catalunya ha sortit tan ben parada de la retallada com va dir ahir el ministre Blanco?

En termes estadístics sí, té raó. És a dir, el pes de la retallada respecte al  conjunt de la retallada és del 15% i no del 18% que és el que correspondria en funció del que representa la Disposició Addicional tercera de l’Estatut. És veritat que si mirem obra per obra queden algunes obres pendents que caldrà treballar per repescar  d’una altra manera. També vull rectificar una informació que heu donat, perquè en la seva compareixença el ministre i en resposta a un interpel·lant, va dir que les obres dels accessos viaris i ferroviaris del port de Barcelona no queden aturades, que aniran en el paquet de finançament públic-privat amb repercussió al 2011 perquè el projecte no està acabat. És a dir, que ell mateix va dir que aquesta és una obra que hauria anat en el paquet d’ara del finançament mixt públic-privat  si el projecte executiu hagués estat acabat. No ho estat del tot i del 2011, i així ho va dir, jo encara compto que també en el paquet del 2011  ho vagi un tram més de l’A-2, el Tordera- Maçanet.

Alguns alcaldes, com el de l’Aldea o Sils, mostraven certa desconfiança. Ho entén?

Jo crec que no és una qüestió de desconfiança, quan es produeixen interrupcions brusques d’obres públiques el que cal és buscar el camí per a la represa. En el cas de l’Aldea, el camí per a la represa és només una trucada del Ministeri. En el cas dels dos trams de l’A-2 a la província de Girona o alguns dels altres que s’havien rescindit, cal una nova licitació. En aquest sentit, l’alcalde de Sils haurà d’esperar, per creure-hi, un anunci del BOE que digui que es torni a licitar, en canvi, en el cas de l’Aldea n’hi ha prou amb una visualització que les màquines tornen a treballar.

Quants diners suposa per a Catalunya?

Entre 110 i 120 milions d’euros.

El ministre Blanco va reconèixer ahir que ho havia parlat amb vostè però que no havia de pactar res amb ningú. Blanco no ha de pactar res amb ningú?

El ministre Blanco sí que ha pactat amb nosaltres algunes coses, com és el traspàs de Rodalies, la gestió d’algunes infraestructures que s’estan fent a Catalunya, la forma de desenvolupar el projecte de la Sagrera. Per tant, Blanco  pacta amb Catalunya moltíssimes coses. Ara, concretament havia de pactar la llista del rescat? Tampoc no calia. El ministre sabia, des d’abans que es produís la gran retallada, quin era el criteri del Govern respecte al que des del nostre punt de vista era un error estratègic. Efectivament, el fet de que encara ara quedi fora de la solució el gran viaducte de Castellbisbal, posa un interrogant a com es continuarà una obra que esta a mig fer, que és molt visible i, a més, és necessària. Ahir i avui no es dia de posar peròs a les coses ni tampoc és un dia d’eufòria. És un dia per ser realistes i pensar que són bones notícies i que tornem a estar on estàvem.

Des de la Generalitat es plantegen assumir algunes de les obres que queden penjades?

Les altres fórmules d’inversió les ha d’abordar el Ministeri. Nosaltres vam aconseguir que els bancs firmessin amb les empreses prop de 3.000 milions d’euros de crèdits a llarg termini per a l’L9 (1.700 MEUR), per al perllongament d’FGC a Sabadell ( 300 MEUR) i per al desdoblament de l’Eix Transversal ( 500-700 MEUR). Nosaltres tenim la nostra pròpia feina. No “m’escaquejo” del que és competència del Ministeri, però abans d’assumir i buscar fórmules de finançament alternatiu, sí que ens toca acordar amb el Ministeri que sigui ell qui les posi en una reprogramació creïble.

Per tant vol dir que es planteja continuar amb el debat obert amb el ministre?

Mentre que es quedin obres parades que són vitals el tema no queda tancat del tot. Insisteixo, crec que és el moment que fins i tot a aquells que han criticat les giragonses del ara sí ara no, com que finalment s’ha concretat com i quan d’aquest ara sí que retallarem menys del que vam dir que retallaríem, avui toca donar un marge de confiança al Govern espanyol.

Les giragonses però no donen una bona imatge…

Sí, però això és una qüestió d’opinió. Cadascú assumeix els seus propis actes. Personalment jo m’estimo  més valorar en positiu un acte concret del ministre ahir, que tots el recorregut d’aquest procés des del dia que es va iniciar la retallada fins ahir

Ens pot explicar algunes de les novetats a Rodalies?

Ho faré a la roda de premsa d’avui, però sí  que vull dir que el proper dia 6 s’acaba el gran tall de tres línies de Rodalies a  Sant Andreu i es podrà continuar fins a Arc de Triomf amb normalitat. Les novetats més importants es  produiran a la línia de Vic, Ripoll i Puigcerdà, en la línia del que demana la gent de les comarques del Ripollès i la Cerdanya de que hi hagi algun tren semidirecte amb reducció del temps de recorregut d’aquesta línia que és de Rodalies tot i que és d’un temps de recorregut de més de 3 hores.

José Montilla ha reclamat al PSOE un compromís per reconèixer la singularitat de Catalunya i ha avisat al PSC que haurà de ser valent per fer que els socialistes espanyols assumixin un projecte federal per l’Estat. Com ho interpreta?

Les paraules són clares. Ell va dir que en l’actual  moment post-sentència del TC tots els partits han d’aclarir quin és el seu projecte. També va dir que cal que CiU fugi de l’ambigüitat i  que acabi dient que vol i si acabés volent segons què, quedarà només el PSC en un espai central de la política, com una força política integradora que garanteix un pont entre Catalunya i Espanya i com una força política que creu en l’Espanya plural i en l’Espanya federal.  El que està dient el president Montilla és que a l’altra costat, els que han dit que creien

[en l’Espanya plural] comencin a fer gestos en aquest sentit.

 Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.