El Punt Avui

Fa uns dies una esllavissada va deixar tallada la carretera C.13 entre Rialp i Llavorsí i durant un cap de setmana Esterri d’Aneu i les valls d’Àneu, de Cardós, de Ferrera van quedar aïllats de la resta del Pallars Sobirà. El bloqueig de la carretera va comportar la necessitat de fer grans voltes de més de tres hores per tal d’arribar a diversos punts i trencar l’aïllament i encara en alguns casos la solució passava pel port de la Bonaigua i la Vall d’Aran.

El departament de Territori i Sostenibilitat va ser plenament conscient de l’impacte que representava en plena temporada el tall de la carretera.

El conseller va comparèixer en el lloc i en unes declaracions als mitjans de comunicació va posar l’èmfasi en l’impacte del tall sobre les estacions d’esquí i els seus usuaris i va recordar el capteniment del Govern amb el manteniment actiu d’aquest sector a la comarca.

No li mancava raó i és molt evident que l’aposta per l’esquí ha estat una aposta estratègica per l’economia del Pallars. Resulta però que un tall tan dràstic de la carretera tenia unes conseqüències que anaven més enllà de l’impacte en les estacions i en el turisme i que la vida quotidiana dels habitants d’una colla de pobles es va veure alterada greument. Des d’alguns sectors es va retreure una perspectiva esbiaixada del problema.

En definitiva sense deixar de ser cert l’argument del conseller es va oblidar que al Pirineu hi ha una màxima innegociable: la prioritat són els que hi viuen i els que hi van són una prioritat subsidiària. En un cert sentit els que hi viuen i els que en viuen són deutors amb sectors com l’esquí, però és indubtable que la vida va molt més enllà del turisme i la vida al Pirineu ha de ser compresa i atesa en la seva globalitat.