Diari de Girona Butlletí municipal de Bolvir núm. 30

Un vent gèlid del nord escombra el puig de Bolvir. El cel és net i la plana de la Cerdanya s’obre als peus amb la plenitud d’un dia clar d’hivern. El Cadí i la seva serra dentada proposa un tou de neu ple i d’aparença flonja. La Tossa també es corona d’un tou generós de neu, que aquest any ha costat més d’arribar. Els prats són secs, els arbres nus i l’aigua del Segre salta amb alegria.

Al cim del puig hi ha un recorregut arqueològic ben indicat i ben conduït, amb panells explicatius que van donant compte, en el detall, de les característiques successives d’aquest poblat fortificat des de l’antiguitat. La topografia en feia un punt enlairat de privilegi i visió clara i, molt aviat, en el segle IV aC, pobladors ibers hi construïren un recinte amb les seves muralles, els seus habitatges a l’interior i les sitges, i altres sistemes d’emmagatzemar els aliments o per retenir l’aigua, que calia per a la subsistència i l’organització del poblat. Els arqueòlegs insinuen que potser va ser un punt de pas de les tropes cartagineses d’Anníbal, i conclouen que en època romana, el poblat fou reforçat i millorat amb una entrada més solemne i monumental. Més endavant, durant l’Alta Edat Mitjana, el poblat va esdevenir un recinte amb les seves torres de defensa i les seves muralles fins que a partir del segle XII fou abandonat i ja no es va tornar a poblar. Puntals de ferro i cordes assenyalen l’itinerari de la visita i tarimes de fusta faciliten, en alguns punts, el recorregut i la contemplació del panorama i la lectura més còmoda dels panells informatius.

Aquest Espai Ceretània “El Castellot” va ser inaugurat el 17 de gener, i inclou el recorregut arqueològic que hem comentat pel puig de Bolvir, i a l’entrada mateixa del recinte un edifici que vol ser un centre d’interpretació de la Cerdanya i un espai cultural polivalent. Hi ha, en primer lloc, una instal·lació permanent explicativa del jaciment, ben acompanyada de recursos audiovisuals i interactius, alguns amb pantalla tàctil per transitar virtualment pels entorns i el paisatge de la plana cerdana; acompanyen els recursos esmentats unes quantes peces originals, principalment ceràmica i joies, que il·lustren algunes de les troballes de l’excavació. Acompanyen aquestes sales permanents, una sala polivalent que pot servir per a la celebració d’actes, conferències, presentació de llibres, congressos i trobades, i un taller d’arqueologia que ha d’esdevenir el laboratori permanent per al seguiment dels treballs de les excavacions successives que es continuaran en el futur.

Un audiovisual de presentació mostra, amb imatges colpidores i il·lustratives, l’evolució cronològica de la Cerdanya des de l’antiguitat fins als segles medievals. Amb un tractament, potser una mica massa lineal i elemental, es posa més l’èmfasi en la realitat territorial i en els episodis bèl·lics que en la realitat humana i social que va poblar, successivament, aquest territori. El valor de la terra, de l’agricultura, de la ramaderia, dels costums i de l’organització social i l’hegemonia de l’església queden, potser, poc evidents.

Vull esmentar, també, que en el taulell informatiu es distribueix també un desplegable magnífic sobre els treballs que l’Ajuntament de Bolvir i la Diputació de Girona han executat a l’església de Sant Climent de Talltorta, nucli del municipi de Bolvir. Els treballs de consolidació d’una petita església del segle XVII han permès posar al descobert unes estructures preexistent d’una església romànica i, alhora, en la restauració de les pintures barroques de l’església s’han pogut trobar restes anteriors de pintures romàniques que en alguns punts s’han deixat testimonialment visibles. Val a dir que el fulletó és llaminer, però que no sempre l’intent de visitar l’església s’acompanya d’èxit.

Tornem a l’Espai Ceretània per remarcar l’oportunitat i l’encert de la iniciativa que atorga a Bolvir un paper dinamitzador de la vida cultural de Cerdanya, amb un equipament nou i modern i ple de potencialitats.

Voldria afegir, això sí, que per donar continuïtat i força a aquesta iniciativa cal, de totes totes, que es busqui la complementarietat amb els altres equipaments culturals de Cerdanya i que s’intenti una oferta conjunta que ajudi a la potenciació mútua de tota l’oferta cultural. En aquest sentit i només a tall d’exemple, la col·laboració amb el Museu Cerdà de Puigcerdà, el castell de Llívia i la farmàcia també de Llívia, ara en una instal·lació magnífica i adient, haurien de poder donar fruits conjunts. És el mateix que hauria de passar amb totes les iniciatives fructíferes que hi ha en el terreny de les lletres, de les humanitats, de la història, de la ciència, de la recerca, de la creació i de l’economia de la Cerdanya. L’associació Llibre del Pirineu, el Grup de Recerca de Cerdanya, l’Institut d’Estudis Ceretans, els Jocs Florals de Cerdanya i les Trobades del Pirineu són expressió d’un dinamisme que hauria de concloure amb un  treball transversal i en xarxa.

És el camí que, des de fa ja una colla d’anys, va començar amb fruit la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i l’Aran. El camí ja està marcat i fresat i el destí s’albira molt clar i ple de potencialitats.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.