Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre la cohesió social, la reactivació econòmica, la restitució de la confiança i la credibilitat

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, ahir un escriptor deia que una societat no pot viure només de diners. Li proposo un triple compromís i li demano aquest compromís: un compromís amb la credibilitat, un compromís només amb la confiança i un compromís amb la cohesió social.

Cohesió social: rectifiqui el sentit de les retallades. Confiança: restauri la confiança en el sistema financer català i faci política de reactivació econòmica. I, credibilitat: ja sé que és només un informe policial, però dissipi tots els dubtes i comparegui per dir que no hi ha res que sigui il·legal pel que fa al finançament del partit que vostè presideix. Hi insisteixo, són els tribunals qui jutgen, però la confiança i la credibilitat es juguen també en aquest Parlament. I parlo d’altres coses, no només d’aquesta darrera.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, jo ho he dit moltes vegades, però no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar, els hi he dit, moltes vegades. La meva confiança és que no hi ha cap irregularitat ni il·legalitat. Aquesta és la meva confiança, hi haurà un procés judicial? Jo no sé tot el que passa enlloc, segurament, tot, tot, tot fins a l’últim mil·límetre, per tant esperem el procés judicial. La meva confiança és plena que no passarà res, que no hi haurà cap irregularitat. Si això no és creïble, doncs, jo no els puc explicar d’altra manera, vostès s’ho poden creure, o no s’ho poden creure, hi poden donar fe, o no hi poden donar fe.

Respecte al tema de la cohesió social. Senyor Nadal, jo sóc el primer interessat, exactament igual que vostès segurament, que hi hagi més diners per a polítiques socials, però tenim un problema, no hi ha diners. Aquest és el problema, no és un problema de filosofia ni d’ideologia ni d’esquerres ni de dretes, ni de res de tot això. No hi ha diners. Suposo que això s’entén.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Cohesió social, vostè li contestava al diputat senyor Herrera «anem al pacte polític». Establim efectivament que ni en salut ni en educació ni en serveis socials no es traspassen línies vermelles que afectin drets bàsics dels ciutadans de Catalunya. Vostè diu que no es traspassen, nosaltres criem que sí i, per tant, en el dubte posem-nos d’acord a on és el límit per garantir que els ciutadans de Catalunya tenen tot allò que tenen el dret de tenir.

Segon. Vostè diu: «Ja fem polítiques de reactivació econòmica!» També diu «no es noten». És que no en fan prou, és que potser no fan les que toquen. Ja sé que és veritat que determinades restriccions econòmiques ens vénen donades, no les tria vostè. Però determinades polítiques d’ingressos per tenir més diners que diu que no té, i per incentivar l’activitat econòmica vostè la pot buscar.

I, finalment, quan es produeix una filtració policial, les coses ja no es poden plantejar en termes de fe. La fe és per a una altra esfera de la vida, i, en aquest sentit, jo crec que quan es produeix una irrupció mediàtica, la resposta mediàtica i política és imprescindible per dissipar dubtes.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Jo, senyor Nadal, ja els he intentat dissipar, però li torno a dir, no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Però dissipem dubtes, miri, hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que diu, que aquell intercanvi que es va fer de parcel·les o de solars per fer un hotel al costat del Palau de la Música, fet per l’anterior Govern tripartit per cert, no es pot fer cap reclamació per part de la Generalitat, s’han perdut 5 milions i mig d’euros. Allò que ens va dir un dia el senyor Castells que recuperarien segur sens cap mena de dubte, s’han perdut, 5 milions i mig d’euros. Això és una realitat, tota la resta són especulacions, això és una realitat, desgraciadament, estem aquí. Espero que siguin els últims diners que es perdin com a conseqüència de tot aquest procés.

El tema de les línies vermelles? Totalment d’acord, diguin vostès quines creuen que són. Nosaltres a través de la nostra pràctica diària de govern ja les estem establint. Quan en el senyor Herrera li dic «no baixarem ni un graó l’atenció general sanitària en aquest país», doncs, entenc que això és una línia vermella. Quan diem «en aquest país s’escolaritza tothom, evidentment no amb els mateixos diners que abans, però s’escolaritza tothom a base que molts mestres i molts professors i moltes escoles facin un esforç suplementari», aquesta és una línia vermella. Les línies vermelles si no es volen trepitjar requereixen alguns sacrificis que s’estan fent per part de determinats col·lectius. Digui’ns quines són les línies vermelles per vostès, i, a partir d’aquí i els explicarem, a criteri nostre, si aquestes línies vermelles s’estan trepitjant o no. Nosaltres creiem que no, perquè hi estem esmerçant els principals esforços.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.