Presentació del llibret sobre la Llei 3/2007, de 4 de juliol , de l’obra pública. Col·lecció “Quaderns de Legislació” núm. 68. Barcelona,  DPTOP,  2007.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta Llei que ara publiquem, per unanimitat. Tots els grups parlamentaris van assumir de forma conjunta la necessitat d’abordar i definir un marc legislatiu propi per a l’obra pública. Sense perdre de vista tota la normativa d’àmbit comunitari europeu i d’àmbit estatal que li és d’aplicació, el Govern i el Parlament han entès que és imprescindible concretar amb precisió totes les condicions que cal aplicar al procés complexíssim de l’obra pública. La creixent demanda de transparència, de rigor administratiu, de seguretat jurídica, de seguretat ens portaven a definir amb el màxim detall la programació, l’elaboració la redacció i la tramitació dels estudis informatius i dels projectes, les audiències públiques de tots els instruments de planificació i projectació, la licitació de les obres, la direcció tècnica, la contractació, l’execució, la liquidació.

La Llei entra en el detall dels mecanismes de modificació dels projectes i en quines condicions s’ha de fer, precisa en quins casos té sentit el mecanisme de la subcontractació i defineix el paper de tots els subjectes que participen en l’obra pública i, molt especialment,concreta el paper del promotor, del gestor i del constructor sense deixar-ne cap altre en l’oblit.

De forma específica es defineix el marc singular per a les obres subterrànies en zona urbana i defineix l’existència d’un consell assessor de túnels, que supervisa els projectes d’aquestes característiques i avala la idoneïtat tècnica de les propostes, dels tràmits i dels estudis geològics que contenen.

Aquesta Llei s’ocupa de tota l’obra civil i no, en canvi, de les obres d’edificació que entenem que per les seves característiques necessiten d’una norma més específica.

Voldria assenyalar, sobretot, que aquesta és la primera Llei del Parlament de Catalunya en matèria de contractes de les administracions públiques de Catalunya; per primera vegada s’estableix el règim comú –no sectorial- de les infraestructures i s’aplica a la clarificació de tots els procediments per assegurar amb les màximes garanties l’execució de les obres públiques que Catalunya necessita.

La voluntat del Parlament i del Govern és convertir aquesta Llei en un instrument de modernització exemplar del nostre país i un vehicle apropiat per abordar l’adequada dotació de les infraestructures que es necessiten al servei de la mobilitat, de la sostenibilitat, de la cohesió social i del creixement ordenat i equilibrat.

D’acord amb la voluntat expressada sovint pel Govern, aquesta és una llei relativament curta, que s’entén bé, que és fàcil d’aplicar i que és fàcil de complir i de fer complir.

És en aquest sentit una llei que vol potenciar l’obra pública de caràcter civil des de paràmetres de qualitat, d’excel·lència i de seguretat.

El millor balanç de la vigència d’aquesta Llei ha de ser en el futur la millora constant del nostre parc públic d’infraestructures i la resposta a les exigències de qualitat que un país modern reclama.