Presentació de la Llei 4/2006, ferroviària, de 31 de març. Col·lecció “Quaderns de legislació” núm. 64. Barcelona, DPTOP, 2006 

El Govern de Catalunya ha emprès una tasca d’actualització i innovació dels instruments legislatius i de planificació en matèria d’infraestructures. En el conjunt de les prioritats del Govern, les infraestructures del transport han esdevingut un objectiu bàsic a l’empara de les polítiques de mobilitat i en resposta als reptes i les necessitats d’una societat que creix. I que vol créixer bé i de manera durable, amb respecte pels valors territorials i patrimonials que conformen el nostre entorn.

Des d’aquesta perspectiva, la formulació de nous instruments legislatius ha pretès crear el marc adequat per a la modernització i l’adaptació a les regles de la competitivitat a les directives europees, a les estructures empresarials i financeres, a la millora del servei públic, a la resposta a les necessitats de la societat, de la prestació del servei ferroviari i viari.

Així, la modificació de la Llei de carreteres (2005) havia de servir per adequar els instruments de finançament a noves formes d’explotació i prèvia construcció de les grans infraestructures.

Per la seva banda, la Llei ferroviària que ara publiquem (2006) es planteja l’adaptació als canvis en el règim d’explotació i de prestació del servei de transport de viatgers i mercaderies per ferrocarril amb la corresponent distinció entre la titularitat de les infraestructures, l’operador que les manté actives, la titularitat de la competència en la matèria i l’estricta prestació del servei amb atenció especial als drets i els deures dels usuaris.

Prenent com a referència l’experiència que el Govern ha desenvolupat amb les seves empreses de transport, l’objectiu és dotar els serveis ferroviaris d’un marc adequat de planificació, coordinació i assoliment de qualitat i d’excel·lència per a respondre als reptes del transport modern i les prestacions exigibles a un servei que està cridat en el futur a tenir un paper determinant i compensatori de l’excessiva dependència de la carretera.

Per això, el marc últim de referència de tot l’entramat de les infraestructures del transport és el gran projecte d’un Pla d’infraestructures del Transport integrat pel Pla de ports, ara en tràmit, el Pla d’infraestructures del transport aeri (aeroports i heliports),ara en revisió i, finalment el ja aprovat i vigent Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya. Infraestructures terrestres: xarxa viària, ferroviària i logística.

I amb el nou Estatut vigent, que atorga a la Generalitat facultats àmplies en totes aquestes matèries, sobretot, per a tots aquells serveis que es desenvolupen en l’àmbit geogràfic del territori de Catalunya.