Diari de Girona

“Simplement sóc un home que s’ha guanyat la vida en l’exercici quotidià d’una determinada professió jurídica”. Aquestes paraules de Josep M. Puig Salellas en un llibre seu de 1996 em serveixen per introduir la figura, ara traspassada, d’aquest il·lustre notari. Va néixer a Girona l’any 1924 ,fill d’Ignasi Puig Bayer, catedràtic de Geografia i Història de l‘Institut de Girona, i de Concepció Salellas. Arrelat a Cruïlles i a Girona va excel·lir en l’exercici de la seva professió, i ho feu a Ponts, Tarragona i a Barcelona des de 1970. A Barcelona va assolir un altíssim crèdit professional i cívic i això li va valer una projecció institucional en organismes de la Generalitat i en el Consell Social de la Universitat de Barcelona. Des de la Fundació Ramon Noguera va impulsar una importantíssima col·lecció d’estudis notarials i de publicació de pergamins, cartularis i recopilacions legislatives, que han esdevingut imprescindibles. Va ser amic de Girona i va conservar sempre l’empremta de la seva ciutat natal i dels seus anys d’estudiant.

Era un notari de sòlida tradició, dels ponderats reiteradament per Josep Pla com els artífexs del país que som modelat a cop d’escriptures i adequadament conservat i transmès secularment a través dels protocols dels notaris. Segurament cap país com Catalunya no podria refer la seva geografia i la seva geometria social i agrària amb les riquíssimes col·leccions dels arxius de protocols. Però com el mateix Pla no s’estava de fer notar, persones com Ramon Noguera o Francesc de P. Llach o el mateix Puig Salellas, transcendien la professió i des de la confiança màxima que inspiren els fedataris públics de llarga tradició la seva veu, la seva actitud i el seu compromís eren escoltats de forma atenta i àdhuc reverencial amb el valor afegit de ser paraula de notari.

Com a notari doblat d’historiador va explorar l’arxiu familiar i ens ha transmès un llibre molt notable: De remences a rendistes: els Salellas (1322-1935), publicat l’any 1996 per la mateixa Fundació Noguera, i on relata la història de l’evolució de la seva nissaga familiar i els avatars del seu patrimoni, preservat durant segles gràcies a l’estabilitat familiar i a “la transmissió en bloc de la massa patrimonial de generació en generació a favor de l’hereu de torn”. És la història dels Salellas del Mas Salellas, primer, i del mas Barb, després, conegut ara com can Salellas, al Pla de Salellas, en el veïnat de Salelles vinculat a l’ermita de Sant Joan documentada des del segle X. Arrelats a Salellas, al terme de Cruïlles, aquesta família va anar configurant i administrant un patrimoni que J.M. Puig Salellas ressegueix amb precisió notarial i reconstrueix fidelment per a fer-nos conèixer l’origen del patrimoni i de les rendes així com les relacions socials de producció que s’hi establien.

L’any 1935 va morir a Girona el seu avi matern, Meliton Salellas, i Puig Salellas relata com “jo no oblidaré mai el seu enterrament que fou a la Girona d’aleshores –una població d’uns 25.000 habitants- un esdeveniment social”. Al comiat del dol, al carrer del Carme, hi havia gent de Girona i tots els masovers i arrendataris i entre ells Jaume Perguinquel, germà del masover del Mas Salellas, que “Passava…davant nostre amb la gorra a la mà, tot dirigint-nos afectuoses reverències”. Puig Salellas hi veu la fi d’una època, el tancament d’un cicle. Culminada l’etapa de rendistes, d’hisendats, extingida la nissaga dels Salellas, oberts nous horitzons professionals al carrer del Carme, el dia 26 d’abril de 1935, no només s’acomiadava el dol de Melitón Salellas, sinó tota una època i un model social i agrari basat en els patrimonis hereditaris.

El nostre notari ens ha deixat també un quasi darrer llibre Catalunya: la penúltima cruïlla (Barcelona, Ed. 62, 2003), que té valor doctrinal i quasi testamentari. Hi repassa des d’una òptica jurídica la Història de Catalunya i aborda les referències, les arrels identitàries, que posa en contrast amb les realitats de l’època contemporània i de les seves transformacions socials i demogràfiques. I aposta, en les sempre complexes relacions entre Catalunya i Espanya, per “la construcció d’aquella dialèctica pròpia, bastida sobre l’acord estable de les forces polítiques radicades aquí” i conclou solemnement, “O allò que és igual: els polítics catalans més notoris, fins i tot si volen mantenir la seva pròpia, diferenciada significació política en el marc estatal han d’entendre que és ineludible la nítida separació entre el dia a dia polític i el fet institucional. Naturalment a menys que hom estigui disposat a assumir, a canvi de mig plat de llenties, la via de la provincialització i per tant la seva trista, ineluctable, definitiva desaparició del primer rang de l’escena”.

Catalunya es troba en la seva penúltima cruïlla i ha de triar un camí, Puig Salellas ha emprès ja el darrer camí, el de l’última cruïlla i tot passant a davant predica amb l’exemple i ens repassa la història i ens apunta el camí a seguir.

Recordo, ara, amb tendresa el dia que em va explicar com, escapat un cap de setmana de Castillejos, va anar a pescar a la Fosca amb el meu avi Josep Farreras. Estàvem parlant de les Bases per a un nou Estatut i em va portar al terreny de l’amistosa conversa d’arrel gironina i familiar.

El notari Puig Salellas deixa escrites les seves voluntats i deixa petjada notarial, de fiabilitat absoluta, en la seva trajectòria personal cívica i professional.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2708_4_203041__Opinio-Lultima-cruilla-Puig-Salellas

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 22-24)