Pròleg a Mapa de Catalunya, de Flos i Calcat. Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006. Edició facsímil

En el tombant de segle, entre el XIX i el XX, sembla com si proliferessin els anys carregats de simbolisme. És el cas de 1898, de profundes ressonàncies polítiques i literàries i revulsiu contemporani per als esperits més desperts i menys conformistes. Com ho és, en part com a corol·lari de 1898, a Catalunya l’any 1901, farcit d’oportunitats històriques i de canvis i substitucions del torn dels partits dinàstics per candidatures catalanistes. Aquest any veié la utilització del mapa de Catalunya com a cartell electoral acompanyat dels retrats de la majoria dels candidats del que seria la Lliga Regionalista.

Però si un any d’aquest període desborda i acumula simbolisme és 1906. És l’any de l’eufòria desencadenada per la Solidaritat Catalana, com ho és de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, o de la publicació de La Nacionalitat Catalana d’Enric Prat de la Riba, d’Enllà de Joan Maragall, d’Els Fruits Saborosos de Josep  Carner o de l’inici del Glossari d’ Eugeni d’Ors.

L’any 1906 és sens dubte crucial, un any clau, un any cruïlla. Un any on es concentren amb densitat inusual circumstàncies que s’havien anat preparant i madurant des de feia algunes dècades. És un moment dolç, un moment “Quan tot semblava possible” per manllevar un títol de Jordi Castellanos. Aquest autor ens diu  “Amb un segle de perspectiva l’any 1906 es confirma com un referent en la història política, cultural, i literària del nostre país. Es evident que no tot es pasta i es recull en aquesta data. El 1906, però, tanca uns anys en els quals s’ha denunciat la inacabable crisi del mercat artístic i literari i, amb el rerefons de l’eufòria que envola un moviment com Solidaritat Catalana, sembla com si s’haguessin obert nous camins”. En molt bona mesura ens trobem davant l’any fundacional del noucentisme. Un any prenyat de promeses i potser també carregat de les contradiccions que en frenarien l’eufòria només tres anys després amb la Setmana Tràgica.

Francesc Flos i Calcat dóna a conèixer aquest any el mapa de Catalunya que reproduïm amb una cartel·la al·legòrica d’Antoni Utrilllo. Hi apareixen proposades quaranta-tres comarques de Catalunya més o menys delimitades i hi detectem els afanys pedagògics de l’autor i el seu entusiasme per l’escola catalana. Tot el mapa és íntegrament en català. Uns anys abans Flos i Calcat havia donat a conèixer el seu treball Lo Regionalisme explicat (1895), que recollia un mapa de Catalunya i un  mapa comarcal de Catalunya. Aquest darrer fou  editat l’any 1896, amb una proposta de trenta comarques només enunciades i representades amb el nom dins de cercles units entre ells amb anelles de cadena, tal com el descriu el Catàleg de 1994 del Fons Cartogràfic de l’Institut Municipal d’Història i com s’hi refereix també el professor Joan Vilà Valentí en el seu capítol de l’obra El sentit històric de la comarca a Catalunya (1992).

Flos i Calcat, cal·lígraf i pedagog d’Arenys de Mar donà impuls a l’escola catalana amb la creació, l’any 1898, del Col·legi Sant Jordi, arran del qual es va crear l’any següent l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El seu instint pedagògic el va portar a l’edició d’aquest mapa amb vocació d’utilitat escolar i d’àmplia difusió domèstica, tot aplicant la cartografia a objectius d’afirmació i reivindicatius que s’estaven materialitzant en aquelles dates simbòliques. Uns anys abans (1874), Tomàs Bertrán i Soler havia fet una primera enumeració comarcal al seu Itinerario Descriptivo de Catalunya i el 1887, Aulèstia i Pijoan havia fet esment de la formulació comarcal a la seva Història de Catalunya. Un any més tard del mapa més elemental de les comarques de Flos i Calcat, l’any 1897, Norbert Font i Sagué havia presentat una carta comarcal de Catalunya en un treball premiat als Jocs Florals de Barcelona i on intentava determinar “les comarques naturals i històriques” de Catalunya.

Amb aquest facsímil, l’Institut Cartogràfic de Catalunya conclou  la seva primera sèrie de deu facsímils de Mapes de Catalunya. Un recorregut per diverses mostres de la cartografia que ha originat Catalunya atenent a diferents circumstàncies històriques.

Posar a disposició aquestes edicions és una tasca que l’Institut emprèn amb gust i amb l’esperit de situar davant nostre les mostres més rellevants de les diferents visions que el passat ens ha proporcionat del nostre país i de les diverses maneres d’apamar-lo i representar-lo, així com el sentit històric de cadascuna d’aquestes representacions. Ara que podem restituir en tres dimensions i digitalment els plecs del nostre relleu i de la nostra geografia apareix com  un testimoni molt meritori, i sovint potser interessat, el treball minuciós i artístic dels precursors de la cartografia contemporània.