Pròleg a Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rosellón, de Garma i de Duran , Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006. Edició facsímil

Avancem un pas més en la presentació de la col·lecció de facsímils de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Ara amb un mapa de finals del segle XVIII i obra d’un arxiver.

Aquest mapa tributari dels de Josep Aparici de  1720 i 1769 (aquest també editat en aquesta mateixa col·lecció) i del d d’Oleguer d’Ardena i Taverner (1726), comte de Darnius, inclou el comtat del Rosselló i fou gravat per Ignasi Valls en aquesta edició del segle XVIII i en les que se’n feren a la primera meitat del XIX.

Destaca la condició d’arxiver de la Corona d’Aragó de l’autor, Francesc Xavier de Garma i Duran. La llegenda dels símbols a l’interior d’una orla amb els escuts  de les ciutats i territoris més importants dels corregiments és una bona mostra de la realitat de darrera hora de la societat de l’Antic Règim.

L’autor, en la seva condició d’expert arxiver va servir l’administració borbònica i, segons Joan Mergader, degué ser el secretari d’una Junta superior governativa on confluïen el capità general i l’intendent.

L’atapeïment del mapa prové justament de la superposició entre la profusió de topònims i la de símbols. Però si Aparici ja ens tenia acostumats a la riquesa de la toponímia i molt especialment a la superposició de les successives divisions territorials i organitzatives de Catalunya, trobem aquí un esglaó més. Amb distinció del règim jurisdiccional de cada lloc i amb especificació de la dependència del Rei, de l’Església o d’altres senyors jurisdiccionals.

La definició en el detall territorial de la presència d’establiments eclesiàstics, de fortificacions de defensa, d’estructures de comunicació per salvar accidents geogràfics o d’hostatgeries en els camins, ens aproximem a una realitat d’una complexitat indiscutible, però d’una enorme riquesa descriptiva.

Tot fa pensar que la cartografia més local tan lligada, com hem dit, a la Nueva Descripción  d’Aparici, es decanta més per les finalitats de caràcter administratiu i polític que per les necessitats militars que expressaven els cartògrafs francesos del XVII.