Diari de Girona

El Museu d’Art de Girona ens presenta una exposició temporal sobre Mela Muter. Des del 24 de novembre de 2018 fins el 23 d’abril de 2019 podrem admirar, analitzar, resseguir l’obra i la biografia d’aquesta artista polonesa que tant d’impacte va produir a la Girona de 1914.

De Paris a Girona. Mela Muter i els artristes polonesos a Catalunya és una exposició que han comissariat Glòria Bosch, Susanna Portell i Artur Tanikowski, i que concentra el seu focus en l’obra de Mela Muter i la de d’altres artistas polonesos en la seva relació amb Catalunya, de Paris a Catalunya,  i això representa, com és obvi,una part només de l’obra de conjunt d’aquests artistes.

Durant molt de temps, algunes dècades, Mela Muter era a Girona poc més que un record boirós embolcallat en les sedes dels matins humits de la ciutat i enlluernant els nostres paisatges amb la claror de la llum dels migdies. Als ulls dels gironins el destil.lat darrer del pas d’aquesta pintora polonesa per Girona eren dos quadres incorporats al patrimoni gironí per camins ben diversos. D’una banda el quadre Les Cases del riu (en el catàleg L’Onyar a Girona, 1914. Oli sobre tela 102 x 100), que el mateix 1914 i després de l’estada de l’artista a la ciutat i de l’exposició que va fer a Athenea va ser adquirit per aquesta entitat, amb una subvenció de l’Ajuntament, i dipositat al “Museo Provincial”, ara Museu d’Art. De l’altra un quadre sobre, en el catàleg  el Carrer Cúndaro (racó típic), 1914. Oli sobre tela 60 x 50),  ara al Museu d’Història de Girona procedent de la donació que en feu la familia de Xavier Montsalvatge a l’Ajuntament.

Era el ressó de l’impacte que el 1911 va tenir la seva exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona on Josep Dalmau, galerista atent a l’activitat parisenca portaria l’any següent, 1912, una exsposició d’artistes polonesos de París també amb obres de Mela Muter. Fruit d’aquest ressó i de la seducció pel sud mediterrani serien diverses estades de Mela Muter en els racons que en diversos moments del primer terç del segle XX van captivar el món parisí (Cotlliure, Tossa de Mar, la Provença, Avinyó…) i també durant un parell de mesos, Girona.

D’aquella estada en sortiria  el capítol dedicat a Mela Muter, dins del Llibre IV, Girona en la pintura, del famós i ara reeditat per la Diputació de Girona, a cura de Mariàngela Vilallonga Terra de gestes i de beutat, Girona de Xavier Monsalvatje i Joaquim Pla que ve a ser com un compendi de l’excitació noucentista de la ciutat a l’ombra dels artistes i escriptors que la visitaven per oxigenar l’ambient resclosit d’una ciutat tancada que asfixiava els joves inquiets cultural i políticament de les primeres dècades del segle XX.

Monsalvatje i Pla dediquen a Mela Muter les pàgines 107 a 110 i publiquen les que ells anomenen Cases del riu. Després es faria un llarg silenci trencat l’any 1994 per Fires amb l’exposició comissariada per Mercè Doñate a les Sales de la Rambla en la sèrie memorable de les exposicions dedicades durant una colla d’anys a la revisió del noucentisme. Per primera vegada després de dècades de silenci ens apareixia una artista d’impacte a Girona en el seu context biogràfic: Polònia, París, el Mediterrani.

Resultat d'imatges de Mela Muter

La condició de dona i la condició d’artista indisssociables i una mirada trista i exigent al món de la misèria, dels pobres, dels desheretats, una mirada introspectiva superadora de la tristesa i dels entrebancs i una mirada lluminosa en els paisatges amarats de claror mediterrània amb el mar acaronant la duresa del cor. És aquesta dimensió plena la que podem veure a l’exposició del Museu d’Art que ens acosta a més la producció més directament vinculada a les estades de Mela Muter a Girona i a Catalunya: els tipus humans, els racons amb gent, la plaça d’Amer i ens situa en els ambients i les amistats de Mela Muter mentre va sojornar ací. L’exposició és en aquest sentit un recorregut per l’obra de Mela Muter, acompanyada del testimoni dels altres artistas polonesos que de París es van acostar a l’escena artística catalana, i un repàs documental i molt documentat de la múltiple dimensió d’aquesta artista que ara ací recupera el pes i el valor que té garantit en el panorama general de l’art contemporani.

No es pot deslligar l’exposició del Catàleg que esdevé una eina imprescindible per a la comprensió i la recuperació de l’artista i la seva obra en tota la seva dimensió. Inclou textos de Aitor Quiney, Artur Tanikowski, Mercè Doñate, Eva Vàzquez, Raimonda Coll que ens recupera Pere Farró, Marya Nawrocka- Teodorczyk i Àgata Losantos. Les comissàries i el comissari hi fan diverses aportacions. A l’apartat “Una Vida” ens recorden com Tossa de Mar, Girona i Barcelona van ser els escenaris de la cartografia catalana de Mela Muter. Glòria Bosch no pot mai oblidar Tossa.

Però Tossa que podria ser la Céret d’aquesta banda dels Pirineus resta immòbil davant d’un passat gloriós d’artistes i escriptors que hi van trobar consol i refugi i matèria per a la seva pròpia obra amb un deix de nostàlgia il.luminada.