Presentació de la Memòria d’Activitats de l’ATM Camp de Tarragona . Tarragona, ATM, 2010

Després de prop de set anys d’esforços per canviar les pautes de mobilitat i l’actitud de la ciutadania en relació amb el transport públic podem constatar que s’han fet avenços notables.

Aquesta memòria referida a l’ATM del Camp de Tarragona n’és una mostra concloent. N’hi hauria prou concentrant-nos un instant en el nombre de validacions, de viatges en definitiva, de l’any. Però enguany em sembla que té més interès una aproximació de caràcter qualitatiu.

En primer lloc, per deixar constància que s’han deixat preparats els treballs per tal que es produeixi la corresponent modificació d’Estatuts i per aquest camí assolir ja el 2010 l’ampliació territorial de l’àmbit del Consorci.

En segon lloc perquè  totes les energies adreçades a acreditar el valor i la utilitat del transport públic han anat quallant entre la ciutadania. Es tractava de vèncer velles inèrcies, fins i tot resistències, a abandonar vells costums poc sostenibles i orientats preferentment a donar rellevància al vehicle privat. Calia un canvi de mentalitat, i calia crear incentius per a aquest canvi de mentalitat. En definitiva, quan un model o un sistema ha de captar noves adhesions tots es concreta en una qüestió de confiança i seguretat. Atorgar credibilitat al model. Fer que tothom acabi convençut que és més fàcil i més econòmic desplaçar-se en transport públic. Fins i tot arribar al convenciment que la sostenibilitat que més importa és la que es refereix a la superació dels costos de congestió i de col·lapse. Trobar un argument elemental:només per aquest camí ens en sortirem. La fluïdesa, la flexibilitat i l’eficiència d’un sistema de mobilitat i de producció s’acabarà podent mesurar amb la qualitat de l’oferta i de la demanda de serveis de transport públic. Els usuaris ho han anat entenent i el canvi de mode de transport ha passat de ser només una actitud testimonial, o estrictament necessària, a ser una actitud conscient i convençuda.

És aquí on podem incidir en un tercer punt que ha estat la pauta comuna de totes les ATM de Catalunya. Només una millora sensible i real de l’oferta desvetlla i genera una demanda equivalent. Es tracta, doncs, d’una actitud activa, podríem potser dir-ne bel·ligerant, a favor del transport públic i arribar a la conclusió que el camí que hem recorregut ha donat lloc a uns canvis de la psicologia col·lectiva i de les actituds. No cal dir, és clar, que aquest canvi ha tingut una repercussió directa en les xifres de viatges. Avui ja podem quantificar l’impacte del conjunt de les millores introduïdes en aplicació del Pla de transport de viatgers de Catalunya en l’increment corresponent de la demanda.

Per assolir aquests resultats ha calgut que l’ATM del Camp de Tarragona hagi esmerçat esforços en la planificació, la racionalització, l’eficiència, la difusió i divulgació de les seves tasques i dels serveis gestionats. Amb vigilància estricta de la resposta adequada dels operadors que han vist com un seguiment constant els exigia una resposta eficient als requeriments dels usuaris i de les autoritats en aquest cas de la mobilitat.

No podem parlar d’un itinerari d’èxit perquè la distància entre els resultats i els objectius és encara gran, tot i que s’ha escurçat. Però no hi ha marge per a l’autosatisfacció i sí, en canvi, que hi ha una voluntat política clara de continuar pel mateix camí que ja ha donat resultats.