Presentació de la Memòria d’Activitats de l’ATM del Camp de Tarragona, 2008. Tarragona, ATM, 2009

Des de finals de 2003, el Govern de Catalunya s’ha fixat com un objectiu principalíssim fer del transport públic una resposta eficient i atractiva als reptes de mobilitat de la societat contemporània. En el context actual de creixement demogràfic i d’un elevat índex de motorització, la prevalença del vehicle privat ens mostra un sistema desequilibrat i poc eficient on el recurs individual a solucions individuals és la certificació alhora del dèficit d’infraestructures i del dèficit d’oferta de serveis.

Des d’aquest punt de partida i comptant amb un sistema molt desarticulat i mantingut des de la inèrcia de les concessions existents, ampliades i consolidades, ha calgut definir noves respostes que adeqüessin l’oferta a una demanda potencial que s’ha hagut d’induir amb la creació de solucions imaginatives, noves rutes, millors serveis, ampliació d’horaris i definició d’un sistema tarifari integrat que atorgués al sistema un valor de xarxa i superés el vell concepte de línies punt a punt. Tot amb programes específics d’adaptació dels sistemes de transport als problemes d’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i amb contractes-programa amb les companyies per tal de garantir una constant millora de la flota per tal de fer-la moderna i adequada.

És per tot això que el Govern de Catalunya ha impulsat la creació i el desplegament de les Autoritats Territorials de la Mobilitat, com la del Camp de Tarragona, junt amb les de Girona, Lleida i la Catalunya central.

En el cas de Tarragona, l’any 2008 s’ha dedicat amb caràcter preferent a promoure el Pla director de mobilitat que, en aplicació de la Llei de la mobilitat ha de proporcionar els instruments adequats per a fer i garantir una oferta suficient i igualitària. També s’ha dedicat a proposar un Projecte de millora del transport públic que inclou tots els paràmetres que hem comentat més amunt i que es correspon amb els objectius i les directrius que han acabat configurant el Pla de transport de viatgers. Finalment, la definició i l’aplicació del sistema tarifari integrat ha donat peu a un canvi de pautes i a una percepció cada cop més integrada dels diferents modes de transport que responen a una lògica conjunta, en xarxa, desprenent-se dels vells tics de caràcter aïllat que  llastraven l’eficiència del sistema.

La feina feta constata la que queda per fer. Els resultats són un estímul per continuar el recorregut, perquè si amb tots els moviments que s’han fet han començat a moure’s en un sentit molt positiu les xifres de transport de viatgers, els resultats de futur poden ser encara més espectaculars.

Dedicarem els millors esforços a continuar en aquesta direcció i a fer del transport públic un element més de la societat del benestar.