Presentació de la Memòria 2009 del Consorci de Gallecs. Mollet del Vallès, Consorci de Gallecs, 2009

Ara fa quaranta anys Gallecs estava condemnat a mort. Una concepció antiquada i errònia de l’urbanisme pretenia, a través de l’ACTUR, desenvolupar un espai de prop de 1.500 hectàrees que havien de convertir tota la zona en una nova gran ciutat acompanyada d’un sector industrial.

Tot l’espai de Gallecs penjava d’un fil però el compromís i la lluita de la gent de la zona van impedir que es consumés el disbarat que hauria estat irreparable.

Salvat l’espai en primera instància amb l’arribada de l’autogovern a Catalunya, el cert és que durant més de dues dècades la fragilitat del fil va continuar. Els nous propietaris no feien i tampoc no deixaven fer. Tot havia quedat en suspens però en una situació de tensa espera.

Les coses van canviar amb la iniciativa del Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall. A l’abril de 2005 es va aprovar definitivament el Pla director urbanístic de Gallecs, que qualificava 753 hectàrees com a sistema d’espais lliures. A partir d’aquest moment es preparava el terreny per a la constitució del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, que es va materialitzar el novembre de 2006. El Consorci segellava un projecte compartit entre el Govern de la Generalitat i el món local representat pels sis ajuntaments vinculats a l’àmbit.

Quedaven encara alguns dubtes alimentats pels sectors més incrèduls i escèptics que no reconeixien al Pla director urbanístic la màxima garantia, convertint les 753 hectàrees centrals en espai lliure vinculat als aprofitaments urbanístics que, amb voluntat de compactar les diferents àrees urbanes, es reconeixien als municipis en la perifèria de l’espai. Per tal de dissipar tots aquests dubtes, el Govern a finals de 2009 va acordar d’incloure Gallecs en el PEIN. Es tractava d’una garantia ambiental afegida; però ja feia tres anys que entre el Pla director urbanístic i la constitució del Consorci es garantia la plena integritat patrimonial pública i com a sistema de l’espai central més rellevant.

Tancat tot aquest procés, ara és la figura del Pla especial en redacció la que ha d’acabar de concretar els mecanismes de millora del paisatge, la preservació dels usos, i definir els mecanismes de gestió per tal d’actuar amb sensibilitat intel·ligent en tot l’espai.

Les activitats del Consorci amb aquest objectiu abasten una àmplia gamma de camps que discorren pels programes educatius i ambientals, pels plans agroforestals, pels plans de protecció de la fauna,pels plans d’introducció de noves espècies, etc.

Però més enllà de la compartimentació d’aquest gran espai en un munt d’activitats el que esdevé autènticament emocionant és assistir al desvetllament de les velles tradicions rurals,de la revifada d’una ànima pagesa que a Gallecs tenia arrels més que seculars, a la recuperació de la geografia i la geometria de les rotacions dels conreus,l’alternança de les clapes de bosc i de camps,la recuperació de l’autenticitat més genuïna de la vida rural despresa de les incrustacions incorporades en el propi procés reivindicatiu i lligades a tradicions externes. És l’autenticitat exempta de sofisticació la que permet atorgar un valor normal a la riera, al bosc de ribera, al conjunt de masies i explotacions, al sistema de camins i corriols que per assolir el seu ple valor pedagògic han de gaudir d’una càrrega d’absoluta normalitat. A Gallecs no hi ha d’haver espai per a l’afectació, per a la gesticulació, per a la sobreactuació. És més important mantenir que intervenir, netejar que ordenar, clarificar que regular. No calen gaire invents. Només cal assumir que l’excepcionalitat de l’espai neix de la seva singularitat residual. El paisatge de Gallecs és important perquè ja no en queden. L’elementalitat d’aquest paisatge, descrita poèticament per Joan Oliver, amb encert i precisió, deriva justament del seu caràcter públic irreversible i protegit per sempre gairebé com a única excepció que confirma la regla.

A partir de l’exemple de Gallecs, el Pla territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha pogut definir un sistema d’espais oberts i de connectors que pot en el futur assegurar que Gallecs perdi el seu caràcter residual i esdevingui model i exemple del camí a seguir per un nou urbanisme que ha d’abandonar definitivament el consum de sòl intensiu i ho ha de fiar tot més a la racionalitat i complementarietat entre els assentaments i els espais oberts.

La gestió del Consorci és garantia de tots aquests principis i la seva trajectòria des de 2006, ara accentuada, és un autèntic programa a disposició dels ciutadans que en són els legítims propietaris. La socialització ordenada de Gallecs és la millor aposta per a la reconversió de l’antiga megalomania en una actualíssima i delicada ordenació dels usos i de l’espai.