Serra d’Or núm. 648, desembre de 2013

L’any 1992 la Unesco va crear aquest programa amb l’objectiu de promoure i difondre el coneixement de la documentació que tingués una “significació mundial i un destacat valor universal”. És l’equivalent, per a la documentació, de les declaracions de Patrimoni de la Humanitat.

Enguany la UNESCO ha decidit incloure en aquest registre per primera vegada un document català. Es tracta del llibre Sindicatus custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona. En aquest volum, de dos-cents trenta-set folis, s’hi recullen els testimonis certificats per notaris i oficials reials de cinc-centes trenta-quatre reunions que aplegaren, en el seu conjunt, 10.425 pagesos de remença.

Aquest llibre va ser transcrit i editat per M. Mercè Homs i Brugarolas El sindicat remença de l’any 1448 (Girona, Ajuntament, col·lecció de documents de l’Arxiu Municipal, 2004).

Jaume Vicens Vives havia manifestat el seu desig de comparar el sindicat de 1488 amb el de 1448, però mai no va trobar la traça d’aquest document, i no va ser fins molts anys més tard que Paul Freedman en va fer un primer esment en el seu llibre sobre la servitud pagesa.

L’autorització de les reunions per part del rei Alfons el Magnànim ens ha permès, ara, disposar d’un registre molt eloqüent de la capacitat organitzativa i de mobilització dels pagesos, i d’un inventari de noms i de procedències de tota la Catalunya vella.

I així sabem que la lluita organitzada per a l’abolició de la servitud va ser una causa que va aglutinar el camp català i va permetre una demostració de força i de capacitat organitzativa que té pocs precedents i que acredita la modernitat d’una lluita social, que va definir i modelar la societat i el paisatge rural de la Catalunya del segle XV, en un tombant decisiu de la història del món.

Aquesta memòria, ara inscrita, acredita la força transformadora de les causes justes. És bo que la Unesco ens miri amb aquests ulls.