Presentació de la Memòria de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran. Tremp, IDAPA, 2008 

Aquesta Memòria recull la tasca d’un any de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.

Una feina vinculada a l’objectiu fundacional i a la Llei de creació, que volia un organisme transversal per a donar força a les polítiques d’impuls i de promoció del Pirineu. Polítiques específiques de muntanya per a situar la muntanya catalana al nivells dels grans projectes d’economia de muntanya que hi ha a Europa. Es tracta de saber adaptar un vell model de predomini agrícola i ramader a les noves circumstàncies i a explorar nous camins per a unes terres que, en el passat, havien tingut un paper rellevant en els orígens de la nació catalana i que ara podrien córrer el risc d’una certa marginalització.

Aquesta nova perspectiva situa la muntanya amb voluntat d’assolir, gràcies als canvis tecnològics i a la millora de les comunicacions de tota mena, una igualtat d’oportunitats amb els territoris més poblats i desenvolupats de Catalunya. Es tracta de crear condicions per a donar resposta a les expectatives dels que hi viuen i facilitar els serveis per als que hi van, evitar el despoblament, la dependència exclusiva d’un sol sector d’activitat, la preservació dels valors naturals, patrimonials, culturals i històrics i atorgar a aquests territoris una nova expectativa de futur.

L’Institut, durant uns anys aturat en algunes inèrcies poc creatives i a una evident manca de recursos, ha trobat, ara, en el Govern de Catalunya un decidit partidari del seu impuls i del seu creixement. Des de l’evidència de la gran modèstia del punt de partida, podem dir que l’IDAPA ha abordat una tasca de coordinació, de motor d’iniciatives, d’acollida de propostes, de promoció d’activitats del món local i de la societat civil, que en fan un instrument vàlid per a la funció per a la  qual fou creat.

Les tasques d’invenció de nous productes, de noves recerques, d’inventariat de recursos, de guiatge pels camins no sempre fàcils de la diversitat territorial del Pirineu, es mostren en aquesta memòria concretades en diversos camps.

Així, el senderisme, l’activitat artesana agroindustrial, l’inventari dels camins ramaders, les rutes i camins literaris (un ramat de camins), les propostes de turisme rural, la promoció turística, la coordinació dels recursos del patrimoni cultural o la coordinació de les oportunitats de les estacions d’esquí nòrdic se situen entre les activitats que ha desenvolupat amb eficàcia i acceptació creixents l’IDAPA.

Pecaríem d’immodèstia si no diguéssim que encara ens queda molt camp per córrer, que encara hi ha feina amb prou feines encarada, que encara manca molta coordinació i són exigibles més recursos, però és bo també reconèixer que en l’Institut hi ha un nou desvetllament, conduït per un equip humà entusiasta, dirigit amb prudència i intel·ligència, i això ens fa esperar encara més i millors resultats en els anys futurs.

Hem d’esperar també que s’incrementi el reconeixement de la transversalitat de l’Institut i que s’hi facin convergir moltes iniciatives que, fetes des de compartiments estancs i sense vasos comunicants haurien pogut esdevenir estèrils.

Vet aquí uns quants reptes al fil d’aquesta Memòria.