Presentació de la Memòria Institut Cartogràfi de Catalunya 2005. Barcelona, DPTOP-ICC, 2006

Ens movem entre un portolà del segle XVI i una Llei per al segle XXI. Em complau especialment que sigui així.

L’Institut té el compromís moral i intel·lectual de ser el centre cartogràfic, bibliogràfic i de recerca de la cartografia a Catalunya. I és per això que les adquisicions d’enguany de la cartoteca acrediten una clara voluntat de l’Institut de garantir la continuïtat de la memòria històrica. L’adquisició dels fons de Gonçal de Reparaz Ruiz i de Gabriel Alomar Esteve en són la mostra més rellevant. I, especialment, aquest portolà de 1570, que Bartomeu Olives signà a Messina. La navegació i la cartografia han estat històricament indissolublement unides i a l’ensems unides al progrés econòmic i social de Catalunya projectada al món. Primer al món Mediterrani, finalment al món sencer.

Sobre bases sòlides del passat i la seva corresponent digilització es pot emprendre amb més garanties la tasca bàsica de l’Institut, que és la producció cartogràfica. Per a respondre a aquest repte calen eines adequades, la modernització i actualització permanent de l’utillatge, i la garantia que progressivament l’Institut esdevindrà, més encara, el referent únic de la cartografia oficial de Catalunya. L’adequació de l’Institut a les noves realitats ha fet imprescindible una nova llei. La Llei de la informació geogràfica  i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Llei 16/2005 de 27 de desembre).Tant com la Llei de l’Institut Geològic de Catalunya (Llei 19/2005 de 27 de desembre) que ha donat la majoria d’edat al servei geològic i n’ha garantit la seva emancipació. L’Institut ha fet un padrinatge i conducció del nou Institut que ara caminarà sol per afegir-se al concert dels Instituts d’un país modern, i a les exigències d’una cultura nacional, que ha de saber respondre a tots els reptes de la societat contemporània dominada per la informació i el coneixement.

De la Llei voldria destacar la fixació de la necessitat d’un Pla cartogràfic de Catalunya i la incorporació a les tasques de l’Institut de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC), que ha d’esdevenir un marc de referència nou i imprescindible.

No queda lluny ja el dia que haurem completat una volta sencera de totes les bases cartogràfiques de Catalunya i ens podrem dedicar a la seva actualització i millora permanents. Ens acostem així a la plena modernitat i a la plena normalitat. És el que correspon i no podria ser d’una altra manera.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya, que enguany ha editat el llibre històric Imago Cataloniae i ha reprès les seves sèries històriques de Catalonia Cartografica, combina passat, present i futur amb prestacions excel·lents. Coneixem i estimem les arrels i ens submergim en els misteris precisos de les noves tecnologies, que ens radiografien el territori fins al detall més petit i a les mateixes entranyes, amb tècniques en evolució i revolució permanent.

Cal, doncs, que l’Institut treballi, com fa, permanentment revolucionat.