Diari de Girona

L’Aeroport Girona – Costa Brava és una herència magnífica que ens han deixat les persones i institucions que el van promoure.  Hi ha una gran diferència de tenir-lo a no tenir-lo.

És veritat que és una infraestructura infrautilitzada i que està molt per dessota de les seves possibilitats. Però també és veritat que és a partir de la seva existència, de la seva trajectòria i del seu funcionament raonable que avui ens podem plantejar amb ambició el seu futur.

Ningú no dubta que l’aeroport és un recurs estratègic per a les nostres comarques i tothom està d’acord que cal potenciar-lo i promocionar-lo fins a fer-ne un recurs competitiu, eficaç i rendible. Aquest objectiu és una urgència i es planteja com un repte, una interpel·lació, a la implicació activa i militant de tota la societat gironina.

En diverses ocasions l’aeroport ja ha demostrat les seves capacitats i potencialitats. Els Jocs Olímpics, la Champions, la Fórmula 1 a Montmeló, o els dies de dificultats a l’aeroport del Prat són moments excepcionals que de forma intermitent posen a prova l’aeroport de Girona que sempre surt ben parat i amb nota d’aquestes proves.

Si aquesta complementarietat amb Barcelona és possible esporàdicament per què no ho és sistemàticament? què ho impedeix? què frena l’expansió de l’aeroport de Girona?

Tot sembla indicar que és una qüestió de preus, de gestió i de promoció.

L’actual sistema aeroportuari espanyol és molt rígid, radial i fa dependre la major part de les operacions d’AENA i d’Ibèria  els dos principals operadors espanyols. Amb aquest esquema no sembla que hi hagi marge per abaixar preus, donar facilitats i afavorir la competència. És doncs imprescindible fer tots els moviments per tal d’assegurar les màximes facilitats que facin de l’aeroport de Girona un aeroport al servei de l’aviació comercial – turística (vols charter), de l’aviació de càrrega, i de l’aviació privada. I és també necessari que desapareguin els obstacles que frenen determinades companyies per situar-se a l’aeroport de Girona o per fer-ne la base de vols regionals.

Convé reforçar les gestions que insistentment ha fet la Cambra de Comerç per tal d’aconseguir un punt d’inspecció duanera a l’aeroport. Única manera que les facilitats que hi ha en pista per al transport tinguin la conseqüent traducció administrativa amb capacitat de despatxar amb garanties importacions i exportacions. Els empresaris gironins triarien sempre Girona si no fos aquest obstacle sovint insalvable.

En el terreny de la gestió i la promoció és del tot urgent crear una empresa on coincideixin el sector públic i el sector privat. Una empresa que asseguri la titularitat pública i la gestió empresarial. Que busqui quota de mercat, millorar rendiments i transformi en positiu el compte d’explotació de l’aeroport de Girona.

És clar que també convé que tota la societat gironina, i el sector turístic en particular, recuperi la confiança en aquesta infraestructura i hi compti per tal d’ampliar la temporada i evitar l’excessiva estacionalitat. No deixar que les coses vagin fent per pura inèrcia i intentar emprendre accions que puguin corregir l’actual tendència descendent. La plantilla de l’aeroport espera i desitja un canvi de rumb i no s’explica com durant tants anys ha imperat el conformisme o fins i tot una certa tendència al fatalisme inevitable.

Ara l’aeroport reestrena terminal. De fet és nova. És nova i és més gran i millor que la de molts aeroports europeus. Ara només cal que la inversió que s’ha fet en la millora de la terminal no sigui una inversió immobilitzada sinó que se’n pugui treure ple rendiment. Aquestes obres s’havien planificat inicialment per a l’any 1992 i en conseqüència han arribat amb deu anys de retard.

El Pla Director preveu l’adequació de la pista a les noves necessitats de l’aviació civil: allargament de tres-cents metres i eixamplament de cent cinquanta. Encara no hi ha data per aquesta ampliació. Però per aquesta ampliació s’han d’expropiar els terrenys afectats. L’Administració de l’Estat hauria de treballar ja des d’ara en la tramitació administrativa de les expropiacions de tal manera que quan hi hagi disponibilitats pressupostàries per a fer les obres no resulti que no es poden fer per manca de terrenys. I que no resulti que quan les companyies aèries comencin a canviar les flotes i a comprar avions més grans, les pistes de l’aeroport de Girona s’hagin quedat curtes i no puguin acollir segons quins vols. Preveure ara les expropiacions és preparar el futur amb responsabilitat i ja s’hauria d’estar fent. Expropiar costa molts mesos i no hi ha temps per perdre.

I finalment, la consolidació dels vols regulars a Madrid és del tot imprescindible. Però per a assolir aquest objectiu convé que aquests vols tinguin una visibilitat que ara no tenen. No pot ser que les agències de viatges i els operadors turístics no tinguin aquests vols entre les seves ofertes.

Ha arribat l’hora del segon llançament de l’aeroport de Girona i no es pot fer tard, ni es pot perdre temps.