Entrevista a El singular digital
El president del grup parlamentari del PSC, és un dels grans polítics que ha tingut aquest partit. Té fama de nedar i guardar la roba, però llegint les seves declaracions entre línies es copsa una transparent radiografia del moment complicat que travessen els socialistes catalans. Nadal no aposta en exclusiva per Àngel Ros, el candidat que no vol l’aparell del Baix Llobregat, com a primer secretari del PSC. I admet que l’alcalde de Lleida no li va dir dilluns clarament que faria aquest pas. Però Nadal rebutja que el congrés socialista, previst pel desembre, sigui precuinat per la direcció. Adverteix que els delegats no ho entendrien.
Joaquim Nadal

Foto i entrevista de Lluís Bou
 

Àngel Ros seria un bon líder per al PSC?
És prematur respondre a la pregunta tal com la formules. Ell ha fet bé d’avançar-se, tal com també va fer correctament l’exalcalde de Vilanova Joan Ignasi Elena. I com també poden fer-ho altres persones que vulguin aspirar a la primera secretaria del PSC.

És positiu que apareguin diversos candidats, doncs?
Que existeixi una diversitat de propostes és positiu. Per tant jo valoro positivament el gest d’Àngel Ros. Però en el context dels altres que també s’anuncien o que hi pugui haver en el futur. Ara és el moment de veure com es decanta tot plegat.

Què vol dir?
Veure si quan arribi l’hora de la veritat, quan s’acosti el congrés del desembre, es produeix una concentració d’energia i esforços al voltant d’algun dels candidats. Quedarà clar llavors si el PSC arriba al congrés amb més d’un candidat, o bé si s’han acostat posicions ideològiques en la ponència marc i si arribem a un congrés ja molt treballat.

Sempre millor un congrés lligat, no?
Però no seria bo un congrés precuinat, amb tot previst i calculat fins al darrer detall. Els delegats i delegades no admetrien un congrés que s’hagués autoregulat des de dalt en el procés previ.

Així creu que hi haurà diversos candidats a dirigir el PSC?
Ara no es pot ni entreveure. Seria bo que tothom arribi al congrés sabent amb quins suports compta. Podem tenir una certa percepció de per on van les majories al congrés, però fins que no sapiguem qui són els delegats no copsarem exactament com està repartit.

Àngel Ros li va avançar que faria el pas. Van parlar?
Dilluns a la tarda vam parlar un moment. Em va explicar que havia concedit una entrevista a El Periódico i una altra a 8TV, i que allà anunciaria la seva voluntat de col·laborar en el procés intern al PSC.

Així, genèricament?
No em va concretar que diria de forma explícita que volia ser primer secretari.

Si finalment Àngel Ros aconsegueix aquest càrrec, seria bo que es desplacés la llista de diputats i entrés com a parlamentari al legislatiu català? Ell tancava testimonialment la llista de Lleida.
No ho puc jutjar. És la gent de Lleida qui ho hauria de decidir, perquè la llista és de Lleida.

Després del congrés del mes de desembre, vostè espera seguir a la direcció nacional del PSC?
Dependrà de qui sigui el primer secretari, no? Pot ser que n’hi hagi algun que no compti amb mi, no? Però jo crec que tinc un paper. Encara que no vull un paper de primera línia: ni primer secretari, ni candidat, ni nosequè.

Però presideix el grup parlamentari socialista…
Sí, sí, com a president del grup tinc una responsabilitat, i crec que l’exerceixo raonablement. Des d’aquesta perspectiva, qui sigui el nou primer secretari pot comptar amb mi i amb les meves energies per col·laborar en el projecte de renovació del PSC i de rellançar el projecte socialista.

Una de les qüestions que debatrà el congrés serà si el PSC té un grup parlamentari propi. Precisament Àngel Ros i Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, proposen renunciar al grup però amb llibertat de moviments en qüestions que afectin Catalunya. Hi està d’acord?
Jo crec que la via intermitja té tot el sentit del món si som capaços de concretar que, sense necessitat de tenir grup parlamentari propi, definim un nou document de relacions parlamentàries entre el PSC i el PSOE.

Un nou document? I què hauria de dir?
Hauria de detallar aquells temes en els quals el PSC tindria autonomia de vot, si l’executiva nacional així ho decidís. Per exemple, hauria d’incloure totes les matèries de desplegament estatutari i de recuperació de la integritat de l’Estatut per superar la sentència del TC. També, tot el que faci referència al finançament autonòmic i a la superació d’un cert dèficit fiscal entre Catalunya i Espanya. I un altre capítol seria la defensa del model lingüístic. Ara bé, el desig seria que el PSOE també hi acabés votant a favor, com ha fet ara al Congrés amb la immersió.

El PSC torna a presentar com a cap de llista a les eleccions general del 20-N Carme Chacón. És la millor candidata, tenint en compte la seva afinitat al president Zapatero i que aquest s’ha retirat?
És una bona candidata perquè farà una bona campanya. Carme Chacón té un gran instint polític pel que fa al gran debat entre Catalunya i Espanya, i ja veuràs com l’aplicarà. Aquests dies ha començat a posar tota la seva capacitat d’anàlisi a favor que a Catalunya hi hagi un reconeixement de drets socials, del manteniment de l’Estat del benestar i amb una plena defensa de l’autogovern.

Com a ministra no se l’ha vist gaire interessada per les qüestions catalanes…
En la seva trajectòria al govern, certament algú pot haver formulat dubtes. Però jo crec que en el fragor de la campanya Carme Chacón serà perfectament capaç de posar els punts sobre les is del que ha defensat sempre el PSC.

I aquí al Parlament ens trobarem a l’octubre amb la negociació dels pressupostos per al 2012. S’ofereixen per parlar-ne amb el govern?
Hores d’ara no sabem encara si el govern està disposat a negociar-los. Per a nosaltres, parlar dels pressupostos de l’any vinent passa perquè el govern rectifiqui la seva política de retallades, i vagi cap a una auteritat pressupostària en la qual no se’n ressentin la relació amb el món local, l’Estat del benestar i les prestacions bàsiques.

Han mantingut algun contacte previ?
No, per ara no. Crec que el govern encara és una mica lluny de tenir definits els paràmetres.