Pròleg a Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya. Barcelona, DPTOP, 2010 

El Govern de Catalunya ha volgut des de 2003 actualitzar el marc normatiu en matèria de planificació territorial i de planejament urbanístic. Es tractava d’omplir els buits clamorosos que hi havia i completar el mapa de tot Catalunya a tots els nivells de la planificació. Aquest és el sentit que han tingut les aprovacions definitives dels set plans territorials parcials que fixava la Llei de 1983 i que mai no s’havien fet. En un mateix sentit cal interpretar el gran gruix de plans directors territorials i de plans directors urbanístics que, amb vocació supramunicipal i amb una mirada territorial o sectorial, han volgut abastar àmbits estratègics on calia una visió àmplia i de conjunt. S’ha tractat de fixar unes directrius de caire supramunicipal i aportar, així, la cobertura necessària al desenvolupament del planejament urbanístic municipal que sovint no havia acabat d’arrencar per manca de directrius.

Amb tot i malgrat aquest esforç de planificació en l’exercici de les competències estrictes que corresponen al Govern de Catalunya, quedava un tema pendent i candent que calia abordar com fos per tal de cobrir íntegrament tot el territori de Catalunya amb figures de planejament.

La qüestió era molt simple: tot i el determini de la Llei d’urbanisme de 2002 i del Text refós de la Llei d’urbanisme de 2005, que establien molt clarament l’obligació dels municipis de dotar-se de figures de planejament, en quedaven uns 170 sense haver pres la iniciativa d’avançar en la direcció que marcaven les lleis o, si ho havien fet, s’havien entrebancat en el primer moment. Per aquest motiu, el mapa municipal de Catalunya presentava uns espais en blanc molt notables on no existia cap mena de normativa que permetés orientar el creixement, la dotació d’equipaments, la preservació del patrimoni i l’entorn. Es tractava d’omplir-los i de tancar el mapa. De completar per baix el que a nivell territorial i supramunicipal ja havia fet pel seu compte el Govern de la Generalitat.

Sorprèn, és clar, que una qüestió tan òbvia fos encara una qüestió pendent. Costa d’entendre i fins i tot potser podem pensar que no pot cabre en el cap de ningú una mancança tan evident.

De fet, el sentit de la normativa urbanística és molt clar tot i que també és veritat que costa d’entendre la seva significació. Vull dir que és molt comú que la ciutadania es resisteixi a admetre que el planejament urbanístic dibuixa el futur i en aquest aspecte no només dibuixa la realitat existent i la condiciona, sinó que dibuixa les previsions futures, el marc dels creixements i les seves característiques. L’urbanisme és l’art de combinar el que és i el que pot ser regulat i definit per una Llei local imprescindible que són els Plans d’ordenació urbanística municipal. És tant com dir que es tracta de disposar de les regles del joc, i del camp de joc i els seus límits. Què es pot fer i què no es pot fer. Fins on arribarà aquesta ciutat o aquest poble i aquest altre si va desenvolupant les previsions contingudes en el seu planejament. Saber què s’és i que es pot ser, saber on ets i fins on pots arribar, dóna una gran seguretat jurídica i estableix un marc adequat per exercir el poder local que tenen els municipis.

La Generalitat, doncs, vist que el mapa no es movia es va decidir a redactar aquestes normes, que han tancat el mapa i han dotat tots els municipis de Catalunya de figures de planejament. Ara, al 2010 s’ha completat el mapa. Sembla mentida però és així.

Els equips del Departament de PTOP han treballat intensament i han elaborat una documentació acurada i ajustada que s’ha sotmès al contrast dels municipis afectats.

En algun cas hi ha qui ha volgut discutir la idoneïtat de la iniciativa de la Generalitat, considerant que es produïa una clara invasió de les competències municipals i una vulneració del principi de l’autonomia local.

Som municipalistes per tradició, per formació i per experiència. Res més lluny del nostre ànim que vulnerar uns principis en els quals creiem i pels quals hem lluitat des de responsabilitats molt diverses.

Tan és així que un cop aprovada aquesta normativa, que era imprescindible i que corregia una anomalia insòlita en el mapa de Catalunya, hem dit a tots els municipis i ho tornem a repetir ara que el contingut d’aquest document té vocació de perdurar únicament el temps que es prengui cada ajuntament per aprovar les seves pròpies normes en l’exercici de les seves competències. Si en poc temps aquest document perd vigència per una massiva tramitació i aprovació de planejament urbanístic municipal, la nostra felicitat serà completa. D’una banda haurem cobert un buit inexplicable i de l’altra els municipis s’hauran afanyat a fer els seus plans i a recuperar la iniciativa que ha romàs alentida durant un temps.

Vull veure perdre actualitat a aquest document. Serà penyora evident de la seva utilitat!