Diari de Girona (Suplement especial sobre Vicens Vives)

La ciutat de Girona ha assumit amb naturalitat el seu paper en els actes del Centenari del naixement a la ciutat de Jaume Vicens Vives. La dimensió i la projecció a Catalunya, a Espanya i a tot el món, que s’ha atorgat a aquests actes, cinquanta anys després de la mort de Vicens, és enorme.

 El paper de Girona havia de ser actiu i modest, alhora.

Havíem de defugir una actitud de localisme provincià, havíem de fer com ell hauria volgut, una mirada àmplia, oberta, de grans horitzons. Havíem de respondre a la pregunta, fins on va arribar aquell jove adolescent format primer a Girona i traslladat ja molt jove a Barcelona? Va mantenir i reconèixer les seves arrels?

I la resposta ha arribat amb gran claredat. Primer perquè ja fa uns anys va ser a Girona on es van editar els volums dels seus Epistolaris i perquè, també aquí, es va editar el gran monument a l’amistat que és l’epistolari de Vicens amb Santiago Sobrequés. Però, sobretot, perquè la dimensió gironina de l’homenatge ha tingut una dimensió múltiple molt d’acord amb l’esperit i la vocació del personatge.

L’Institut Jaume Vicens Vives va marcar la pauta amb l’organització d’una taula rodona a l’Institut el dia 15 de març, amb la confecció d’un material divulgatiu excel·lent, amb un dibuix de Josep Perpiñà Citoler que evoca, amb modernitat i color, la fesomia atractiva ja en edat madura de Jaume Vicens, i amb l’edició el mes de maig d’un número especial de la revista Metastasi, que recull material divers i les intervencions de la taula rodona de Dolors Condom, d’Enric Mirambell i de mi mateix, acompanyats de la introducció de Josep Quintanas i de la presentació que féu Ernest Martí. De totes les publicacions que es faran aquest any tinc el convenciment que la més entranyable, espontània i carregada d’estimació i admiració serà aquest Metastasi.

Després, l’Ajuntament va presentar al Museu d’Història de la Ciutat l’exposició que va iniciar el seu recorregut al Museu d’Història de Catalunya i que a Girona ha gaudit de més espai i d’una millor visió. I, finalment, des de Barcelona però amb una ànima gironina, Jaume Sobrequés i Mercè Morales des d’editorial Base han aplegat els escrits gironins de Vicens a Jaume Vicens Vives i Girona, que és un compendi d’estudis primerencs, de pròlegs i ressenyes, i d’articles periodístics ponderant des de tribunes de Barcelona o Madrid la feina que s’estava fent a la seva ciutat natal.

Ens convé, però, ampliar l’horitzó i plantejar un tema de rellevància en l’actual deriva i peripècia de Catalunya. De totes les reedicions que es faran, la que té segurament un valor simbòlic més elevat és l’edició que s’ha fet de Notícia de Catalunya, el llibre que Vicens llençà com un manifest del catalanisme l’any 1954 i que va actualitzar en la segona edició de 1960. Aquesta és la que ara s’ha reeditat amb un pròleg del professor Borja de Riquer. S’hi ha afegit ,com a subtítol, el títol que la censura impedí aleshores, Nosaltres els catalans, que Joan Fuster reprendria uns anys més tard en el primer llibre d’edicions 62, Nosaltres els valencians.

Riquer acredita que després de cinquanta anys “és un llibre d’un altre temps”, però afegeix de seguida que ha esdevingut un clàssic “i com tots els clàssics, és el fruit del seu temps històric”. Quan es va editar va ser un revulsiu per a la reflexió, ara és el testimoni d’un temps. Però segueix vigent  l’intent de trobar i definir un futur per a Catalunya com ho és el propòsit de sacsejar la societat espanyola, d’acabar amb el jacobinisme imperant i plantejant com a única sortida vàlida la pluralitat dels pobles d’Espanya, que Vicens havia après i seguit d’un dels seus mestres Pere Bosch Gimpera.

La qüestió ara, però, en temps de desconcert, de diàlegs avortats, de confusió i desafecció, d’abandonaments successius, de retrocessos intolerables, de discussions estèrils, de maniqueismes hipòcrites, d’infantilismes recalcitrants, de reiteració d’errors del passat, és saber quin és el guió de la Nova Notícia de Catalunya del segle XXI.

I l’interrogant més apressant encara és que, ara per ara, no sabem qui l’escriurà. Vicens diria, on són els líders, els dirigents, els ideòlegs, els conductors, els intèrprets!

Vet aquí l’actualitat i vigència del pensament de Jaume Vicens Vives nascut a Girona al carrer de Santa Eugènia número 5.

(Aquest article forma part del recull Noves vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2011. pàg. 230-232)