Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre els acords preferents amb el Partit Popular de Catalunya

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, de diferents maneres anem visualitzant que el seu Govern té un acord preferent –preferent– amb el Partit Popular de Catalunya: preferent de passat, 2011; preferent de present, 2012, i preferent de futur, 2013, o clàusula de revisió de 2012. Quines són per vostè, president, les línies vermelles a no traspassar d’aquest acord preferent que el té lligat amb l’agenda política del Partit Popular de Catalunya?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Miri, li contestaré respecte a vostès, perquè em sembla que que vostès preguntin pel Partit Popular no sé si és el més normal del món, no? I respecte a vostès els diré que una certa línia vermella, diguéssim, discerta és un mínim de coherència per part de vostès i no pot ser que vostès, eh?, m’enviïn una carta un divendres oferint col·laboració al Govern per defensar no sé quantes coses i el dilluns decideixin trencar peres amb el Govern, perquè amb quaranta-vuit hores no es pot opinar tan diferent i tan radicalment en negatiu.

La presidenta

Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Sí, senyor president, com porta les contradiccions? Perquè, en fi, el llenguatge gestual potser no és per exhibir en públic, però jo li ho explicaré: l’he vist remugar en el torn de preguntes d’una diputada sobre una qüestió que afecta allò que podríem dir-ne el patrimoni immaterial, eh? I vostè diu: «Mira, saps què?, geometria variable.» Quan la geometria és tot menys variable. I, per tant, tria un equilibri inestable, que una doble agenda i un doble llenguatge. I en aquesta agenda i aquest doble llenguatge es permet això, remugar sotto voce, però no exhibir en públic les seves contradiccions amb el seu soci preferent.

I la distinció era aquesta: quina és la distinció entre allò que és oficial i allò que és preferent? Parlàvem de llengua, però parlem de tot allò altre. On és la frontera, senyor president, dels acords que vostè té explícits i implícits amb el Partit Popular de Catalunya i on situa les línies vermelles d’aquesta col·laboració? Perquè altres diputats li han preguntat per moltes d’aquestes qüestions: la reforma laboral, per exemple. Si diumenge va sortir la quantitat de gent que va sortir al carrer, la seva obligació, senyor president, no és només votar la reforma laboral a Madrid, és també cridar els sindicats a asseure’s a la taula, negociar, reformar aquest decret llei i intentar preservar les competències d’autogovern que té el Govern de Catalunya, no lliurar amb armes i bagatges els guanys en autogovern que s’han aconseguit en els últims anys i tenir la capacitat de gestionar des d’aquí els expedients de regulació d’ocupació i les polítiques actives d’ocupació.

I si vostè llença això en mans d’un polític que li dóna una suposada estabilitat en la tramitació dels pressupostos però que després li parla de la Llei d’acompanyament en els termes en els quals li acaba de parlar vostè té un problema i té unes contradiccions.

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, tant de bo només tingués un problema, perquè en tenim un munt, de problemes, sap?, un munt. Per tant, tant de bo només en tinguéssim un.

Però bé, posats a parlar de problemes, deixi’m dir-li només una cosa: que jo crec que perquè es comparteixi s’ha de tenir una òptica diferent de la que ha sigut l’òptica tradicional política. La geometria variable no és intentar fer, diguem-ne, una poteta per aquí, una altra poteta per allà, no es tracta d’això; es tracta de sumar esforços en un moment especialment complicat i delicat de país. I sumar esforços requereix geometria variable. Perquè geometria variable, què vol dir? No estar només d’acord amb un sol partit, sinó intentar que en els grans temes hi siguem tots. I això és sumar esforços. I això no és cap problema, això hauria de ser una cosa que vostè l’hauria d’atraure i el seu grup també. I haurien de fer alguna cosa perquè això fos d’aquesta manera, no?

Reforma laboral. Vostès ara la critiquen molt, sí, la critiquen molt –la critiquen molt–, però jo només els demano una cosa: recordin què deia l’expresident de la Generalitat senyor José Montilla, ell presumia que a cada intervenció que feia i a cada conferència parlava de la necessitat, deia, urgent de fer una reforma laboral. En què quedem? En què quedem? Doncs, escoltin, ara s’està fent la reforma laboral i el senyor Montilla la reclamava a tort i a dret en el seu moment. I a més a més, en presumia.

I finalment, vostès diuen que se senten incòmodes amb aquesta situació que s’està produint de si uns acords amb el Partit Popular pel tema dels pressupostos, etcètera, i no sé què de la geometria variable. Facin una cosa: sumin-se en poques hores al pacte fiscal i aleshores la geometria variable que vostès diuen i algunes vegades critiquen, doncs miri, s’haurà superat en una determinada manera, entre altres coses, perquè si no vigilen, el PP encara s’hi sumarà abans que vostès.

Si voleu veure el vídeo cliqueu aquí.