El Punt Avui

La primavera passada Edicions Salòria de la Seu d’Urgell va publicar un llibre singular d’Isidre Domenjó:  Som de poc dir. El Pirineu, mínimament explicat amb 100 monosíl.labs. El monosíl.lab que il.lustra la portada, ORC és el que defineix aquest caràcter pirinenc expeditiu i curt de paraules.

L’índex esdevé un joc sorprenent i una mostra visual de les cent paraules ordenades alfabèticament com es presenten en el llibre. Com diu el mateix autor és un petit divertimento que serveix per a presentar amb poques paraules la realitat passada, present i futura del Pirineu. Un territori extens, ric de paisatge, i escassíssimament poblat.

Cada article dedicat a un mot és com un glop de les essències contradictòries del que s’intenta explicar. Els articles fan un cercle complet i arrodonit, exposen el tema i el sentit de cada paraula triada i  inclou una visió senzilla, positiva, autocrítica i alhora optimista, amb una mirada al futur superadora dels entrebancs coneguts i amb una aposta decidida per treure el màxim profit de totes les oportunitats que brinda el Pirineu.

Hi juga la transversalitat frenada pels ports, la pols de la memòria a les golfes de les cases, el trot dels cavalls, el bel dels ramats, l’art que és patrimoni de tots, la llet i la neu noves oportunitats econòmiques, els nyaps que s’han de corregir, els noms dels llocs i de les coses, la Seu capital, els nous que han arribat per quedar-se, els ous dels dinosaures, els parcs que enalteixen el paisatge, els rius.

Es remarquen totes les noves oportunitats de petites empreses transformadores que aprofiten la matèria primera i elaboren productes naturals i frescos, es recorda la vella i la nova indústria, el pas de frontera que uneix i separa.

I un No contundent: el  Pirineu és el Pirineu i no és de Lleida ni de Girona. Un llibre que és com un glop refrescant.