Diari de Girona

La Companyia Telefònica ha dominat durant dècades de forma pràcticament monopolística el mercat de les telecomunicacions a Espanya. Ara, molt tímidament, han començat a sortir-li competidors. Per tal de reaccionar davant d’aquesta nova competència la companyia ha iniciat ja fa uns anys un ampli procés de reestructuració. Ha creat unitats de negoci i empreses de serveis i ha concentrat les seves activitats de tal manera que s’ha perdut la vella estructura de delegacions provincials. Sovint algunes comunicacions i serveis de Telefònica en relació a Catalunya passen ara per Saragossa.

Tot això, d’entrada, no és ni bo ni dolent. Tot depèn de com s’aplica i de com repercuteix en el servei. Si es milloren les prestacions, si la informació és més fiable, si el tracte és més atent i personalitzat, si la proximitat de les informacions és més evident, podem parlar d’una millora. Si passa el contrari les coses han empitjorat. La meva modesta opinió és que no han millorat. És possible que fruit de la diversificació de les prestacions i de la dimensió del mercat, el conjunt de persones ateses hagi augmentat moltíssim. Però crec que no tothom es pot sentir satisfet. La resposta a consultes que plantegen un problema lingüístic, onomàstic o toponímic, no és sempre satisfactòria. I no ho és perquè segons qui atén la trucada és molt difícil que assumeixi amb naturalitat allò que és natural. Hauria de ser natural. Localitzar números amb referències a carrers tampoc no és més fàcil i hauria de ser-ho.

No plantejo tot això per pur afany de queixa. Ho faig perquè si el preu de la globalització econòmica, si el preu del creixement de les empreses espanyoles, és la pèrdua de qualitat d’algun servei, caldria com a mínim plantejar-se l’antídot i les solucions.

Passem a un exemple concret que és el que dóna títol a aquest article. La nova i més recent edició del famós llistí de telèfons. El que ara per contrast amb d’altres edicions s’ha denominat Páginas blancas. La nova edició d’aquest any es presenta en portada amb un exuberant dibuix de Mingote. Res a dir del dibuixant. Té el seu estil i fa la seva feina. Però sí que es pot discutir l’oportunitat i l’eficàcia. Des d’aquest punt de vista jo opino que s’ha perdut una oportunitat i que s’ha perdut malgrat que hi havia diversos antecedents. És veritat que en alguna ocasió s’havia optat per portades anodines de color verd o blanc i prou. Però també és veritat que en moltes altres ocasions s’havia optat per incloure en portada algunes fotografies de punts d’interès monumental o paisatgístic. Em sembla una solució més adient que el dibuix més propi d’un magazine que d’una guia telefònica. Promoure les belleses naturals de cada província em sembla més adient i més oportú.

És clar que potser Telefònica ha pensat que les fotografies tenen un preu i que ells no han vingut al món per fer publicitat gratuïta. Però si aquest és el plantejament és molt evident que hem anat subvertint els valors i construint una societat molt poc constructiva i solidària.

Trobo que tornar a una política de proximitat i de personalització seria una bona decisió i repercutiria també en el prestigi i l’eficàcia del servei telefònic.

Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.