Presentació del Paisatge vitivinícola del Penedès. Barcelona, DPTOP, 2006

Les vinyes s’arrengleren en el paisatge amb un ordre que transmet serenitat i civilització. La geometria dels ceps, la imatge de les vinyes atorga una singularitat molt especial al paisatge dels territoris d’especialització vitivinícola. Les ondulacions suaus dels camps dibuixen les sinuositats de les rengleres que s’adapten al relleu. La vinya és sempre un espectacle extraordinari. A l’hivern per la nuesa torturada dels ceps, a la primavera per un esclat inesperat que dóna vida exuberant a la nuesa precedent. L’estiu ens presenta el procés lent de creixement i de maduració. De consolidació primer dels verds tendres en verds més foscos i metàl·lics. Fins a la culminació de finals d’estiu amb la verema i la sublimació daurada de la tardor quan les fulles decauen després d’un esclat vermellós de vi.

Podria semblar que tot succeeix amb una gran naturalitat. Però el cert és que és una naturalitat laboriosa i treballada. En una vinya s’hi concentra una altíssima densitat de cultura, de coneixement, d’experiències, de tradició. El conreu de la vinya, la cura dels ceps, requereix coneixement i sensibilitat, i una atenció permanent.

Per això mateix s’han popularitzat les barraques de vinya, sovint de paret seca, per tal de guardar les eines, els estris més manuals i elementals, i aixoplugar-se en cas de pluja.

Ara, però, les màquines que transiten per les vinyes semblen robots quadrats i extrafets per adaptar-se a l’alçada dels ceps i evitar de perjudicar-los més del compte, tot i que la verema mecànica deixa un rastre més evident que l’acurada acció humana.

Tot això forma part d’una cultura compartida, d’uns valors seculars, que es tracta de preservar, de garantir, de transmetre, de modernitzar, sense elements impropis, sense contaminacions visuals, sense incrustacions agressives.

Aquestes fitxes combinen sensibilitat i coneixement, delicadesa i exigència, i són garantia d’una feina ben orientada i perfectament compatible amb la rendibilitat i la comercialització adequades dels productes de la vinya.

Són orientacions elementals i fàcils, consells tradicionals, idees planeres, propostes concretes i factibles, per gaudir d’un paisatge al Penedès, on els valors de les suaus ondulacions de la vinya prevalguin per damunt de tot. Sense mitificació idealitzada. Només amb realisme constructiu, amb voluntat d’endreçar, de buscar l’excel·lència en la integració de l’arquitectura dels cellers i les caves, per exemple  en l’arquitectura vegetal del bosc i la vinya.