Intervenció en el Ple. Pregunta al president de la Generalitat sobre el compliment dels articles de l’Estatut relatius a la garantia de l’accés lliure i gratuït als serveis sanitaris públics

La presidenta

La pregunta següent és sobre la situació política i la formula l’honorable senyor Joaquim Nadal, del Grup Parlamentari Socialista.

Joaquim Nadal i Farreras

Molt honorable presidenta, molt honorable president. Pensa complir i fer complir els articles 23, 37 i 42 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que garanteixen als ciutadans de Catalunya el lliure i gratuït accés i el dret a aquests serveis sanitaris públics amb gratuïtat i universalitat?

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, la resposta és òbvia, és fàcil i és evident: sí, i a més a més s’està fent.

La presidenta

Per repreguntar té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Senyor president, sap que no, que no s’està fent, que ho hauria de fer, que és una garantia que ens vam donar tots plegats primer en la Constitució, després en l’Estatut, entremig en la Llei de 1986, Llei general sanitària, i que en aquests moments a Catalunya està passant una cosa molt greu, que és el doble greuge, retallades d’iniciativa del Govern de Catalunya, retallades en les prestacions sanitàries a iniciativa del Govern de l’Estat, i per altra banda el trencament radical d’un model que atorgava el dret a la universalitat i a la gratuïtat dels serveis públics sanitaris, i això s’està trencant, i fa aigües per tots costats, i els ciutadans de Catalunya reben una re-retallada d’aquests drets sanitaris, primer aplicada pel seu Govern, després aplicada un altre cop amb més contundència encara i amb un caràcter més discriminatori per part del Govern de l’Estat, que en el decret que vol atorgar sostenibilitat i estabilitat a les prestacions sanitàries el que fa és girar full, trencat amb una tradició que comença amb la Llei general sanitària de 1986, que figura a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que es va desplegar amb una llei catalana vigent de l’any 2010, i que correm el risc que s’incompleixi i que arribem a un punt en què se’ls negui als més febles el dret més elemental, a la sanitat.

I si vol li diré, senyor president, amb paraules d’un altre, que no li sonaran estranyes. Diu avui un articulista a La Vanguardia: «Els grans partits de dreta i d’esquerra –i a Catalunya Convergència i Unió és un partit gran– no poden cedir en aquesta batalla per la dignitat de la persona. Si cedeixen, legitimaran de manera suïcida els pitjors enemics de la llibertat i del benestar.» Si vostè no planta cara al decret espanyol, si no decideix incomplir-lo, farà que no s’estigui complint la seva afirmació que garanteix el que l’Estatut atorga als catalans.

La presidenta

Té la paraula per respondre el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, de veritat que vostè ha fet un discurs que pot sonar magnífic, però jo no l’entenc, perquè és com si s’hagués trencat la universalitat i s’hagués trencat la gratuïtat per accedir al sistema sanitari. Escolti’m, ja ens ho explicaran, perquè que jo sàpiga en aquest moment tothom pot accedir al sistema sanitari, una altra cosa és que després hi hagi llistes d’espera, però tothom hi pot accedir, i a més a més a Espanya i a Catalunya, a diferència de tot l’Europa continental –de tota, absolutament de tota, de tots els païso, a Espanya resulta que s’hi accedeix d’una manera gratuïta. No hi ha copagaments, excepte en l’àmbit dels medicaments. Ah, però facin-me un favor, agafin el mapa d’Europa, que nosaltres devem estar aquí, no devem estar ni al Nord d’Àfrica, ni a l’Àfrica Subsahariana, ni a l’Amèrica Llatina ni als Estats Units d’Amèrica, devem estar a Europa, no? Vostès agafen el mapa de l’Europa continental i digui’m un sol país d’Europa continental, un sol, que només tingui copagament en l’àmbit de la farmàcia, un sol –un sol. Per tant, escolti’m, si en algun lloc en aquest moment a Europa encara la sanitat és absolutament gratuïta, excepte en el tema dels medicaments, l’únic lloc és l’Estat espanyol, i Grècia. L’únic lloc. Per tant, presentin-ho com vulguin.

Poden dir –i això seria legítim– podríem plantejar-lo en uns altres termes –i això fora legítim. Podríem dir: «Podrà Espanya –i en aquest cas Catalunya– mantenir aquesta situació, que és completament diferent de la de la resta d’Europa, inclosos els països tipus, per exemple Alemanya, que són molt més rics i molt més productius? Podrà Espanya mantenir aquesta situació? Podrà Catalunya?» Això seria un interrogant de cara al futur, en qualsevol cas seria un interrogant. Però dir que en aquest moment s’ha trencat la gratuïtat, senyor Nadal, és simplement enganyar la gent, i això no es pot fer, no es pot enganyar la gent. En aquest moment hi ha gratuïtat en el sistema sanitari, a Catalunya i a la resta de l’Estat, hi és excepte en el tema dels medicaments.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.