Intervenció en el Simposi “Temps i Espais de la Girona Jueva”, i publicada en el llibre Temps i Espais de la Girona Jueva. Actes del Simposi Internacional celebrat a Girona  23, 24 I 25 de març de 2009. Girona, Patronat Call de Girona, 2011

Bon vespre a tothom, i moltes gràcies per la seva assistència a aquesta taula rodona a la qual el Patronat Call de Girona i l’Institut d’Estudis Nahmànides m’han fet l’honor de convocar-me i de demanar-me que moderi. Sabent que sóc profà en la matèria, ja que la meva dedicació als temes d’història és en altres qüestions i sobre altres èpoques, l’única cosa que em deu poder lligar a aquest simposi i a aquest acte és el temps que he estat vinculat, amb dedicació pública, al tema dela Girona`jueva i més directament amb la feina que des del Patronat i des de l’Institut s’ha fet i s’està fent per a recuperar la història jueva de la ciutat.

Abans de presentar les persones que intervindran en aquest espai de debat, voldria fer un parell d’observacions: jo tinc la impressió (però en el meu cas és només per impressió), que al voltant del món jueu hi ha i hi ha hagut sempre un aura de misteri, que neix probablement del fet de que entorn la tradició i la història jueves hi ha moltíssimes més coses que no sabem que no pas que sabem. En el fons, la trajectòria d’un món que s’acaba, que desapareix, que és desarrelat de cop, produeix una mena de discontinuïtat històrica, ja que es tracta (en el cas de Girona i de Catalunya, almenys), d’una cultura, d’una tradició, que no deixa cap petjada física “important”. És cert que hi ha molta i important documentació, i que hi ha alguns vestigis arqueològics molt interessants i significatius, però, en el cas de Girona, almenys, i com a exemple, no hi ha (i deixeu-m’ho dir així, obrint cometes) cap “monument específicament jueu” que hagi restat dempeus. Ala Gironaactual, hi ha vestigis d’edificis de la ciutat medieval, adés jueva, adés cristiana. Però hem de tenir en compte que aquells jueus de Girona eren tant gironins i tant catalans com els no jueus que habitaven la ciutat al mateix temps que ells.

Segurament aquest gran atractiu i misteri que envolta el tema jueu és que tot un món desapareix, i que per voluntat de molta gent i de moltes generacions, torna a aparèixer en moments concrets, a vegades de manera circumstancial, com va ser amb la recuperació de les làpides hebrees del cementiri de Montjuïc, trobades fortuïtament durant les obres de construcció de la línia de ferrocarril a les darreries del segle XIX.

Tot això constitueix un paradigma, que pot tenir el seu símbol precisament en la sivella que serveix d’imatge del programa d’aquest Simposi. Una sivella de bronze ben documentada, del segle xiv, procedent d’algun punt del call de Girona, que ha estat estudiada, analitzada, indexada i fitxada, i que, cedida per l‘Institut del Patrimoni dela UdG, ara forma part de la col·lecció del Museu d’Història dels Jueus. Es tracta d’una peça molt bonica, i molt valuosa, de la que, però, no en sabem pràcticament res, excepte que, talment com les petites arracades del mateix origen i procedència, són els únics i darrers vestigis d’un món desaparegut. Per això, potser simbolitzin el poc que ens en queda, el poc que en coneixem.

Aquesta és la realitat. I al voltant d’aquesta realitat, el volum editat i dirigit pel Dr. David Romano, el 1988, i publicat per l’Ajuntament de Girona amb el títol Per una història de la Girona jueva, marca una fita important. I crec que és entorn d’això del que gira la mateixa idea d’aquest Simposi. Perquè el llibre del 1988 és tot un valor de declaració, és un manifest d’intencions, i esdevé una marca, com un mil·liari, del camí de recuperació d’una història que s’està plantejant i treballant des de l’Ajuntament i  des del Patronat Call de Girona des de fa ja molts anys.

Ara fa vint anys, doncs, plantàrem aquella pedra i diguérem: a partir d’aquí volem començar, volem anar avançant. I així s’ha fet, amb publicacions científiques i de divulgació, i amb la creació paulatina d’un corpus creixent que engrandís el que el Dr. David Romano ens presentava com a corpus inicial.

El motiu (crec) d’aquest Simposi és veure com hem avançat i també què podem afegir avui, a tot aquell material inicial, per a aprofundir en el coneixement de la història dela Girona Jueva. I crec que del que hi podem adjuntar ens en dóna mostra el desenvolupament fins al moment actual d’aquest mateix Simposi i totes les aportacions innovadores que hi hem pogut escoltar, i que són considerablement importants i significatives.

D’una banda, curiosament, el tema del món jueu a Girona ha desenvolupat , segurament per aquella aura de misteri que esmentàvem al principi, tota una literatura que configura un món novel·lat entorn la comunitat jueva; això es fa palès amb obres com ara Filles de Sara de la Sílvia Planas, o tota una sèrie de novel·la negra entorn un metge jueu gironí anomenat Isaac el Cec, obra de matriu canadenca de Caroline Roe, o La casa de la Memòria de Lucia Graves, o tants d’altres productes vinculats a la història jueva de Girona.

En segon lloc, hi ha hagut, en aquests vint anys des de la publicació, un avenç molt significatiu i molt considerable en el coneixement i el treball arqueològic sobre el Call. Els treballs de recerca i les publicacions del grup d’arqueologia constituït pel Sr. Canal, el Dr. Nolla i el Dr. Sagrera, són aportacions ja imprescindibles en l’estudi de la història jueva. Sincerament, penso que molt poques ciutats al món tenen a hores d’ara un corpus d’aquesta mena i d’aquesta qualitat, a nivell d’estudi i comprensió de la història i l’evolució urbana al llarg del temps. I precisament el primer volum de la col·lecció d’Història Urbana de Girona (1995) tractava sobre el call i els jueus de Girona, un tema que fou reprès, ampliat i perfeccionat en el volum número 7 publicat ara fa quatre anys. Aquests i altres treballs de molta vàlua suposen l’aportació de noves dades i noves interpretacions sobre un món molt complex.

En tercer lloc, cal fer un esment molt especial a la gran quantitat de documents conservats als arxius de Girona que, escrits en llatí, català o hebreu, ens permeten aprofundir en el coneixement de la història de la comunitat jueva. Alguns d’aquests fons documentals són font de polèmica, tal i com ens ha estat possible de comprovar al llarg del primer dia d’aquest mateix Simposi, entre el Dr. Riera i el Dr. Feliu, i aquests debats oberts, públics i constructius entre persones molt coneixedores de la matèria aporten noves interpretacions i nou coneixement científic a la temàtica de la història jueva.

Jo no en sé més, d’aquest tema. Realment, aquest no és el meu món, i quan sento parlar dels contractes matrimonials, dels lligams entre comunitats, o de qüestions intrínseques de la trajectòria cultural i històrica dels jueus de Girona, penso que jo puc parlar de la música, però no pas de la lletra. Però tot i així, des de la meva perspectiva, crec, i amb això acabo, que a partir d’aquell primer manifest sorgit del volum editat pel Dr. Romano, hem avançat molt les posicions en el coneixement de la història de la Gironajueva. La reflexió que em faig és “Què volíem amb aquell Per una història de la Girona jueva? Doncs volíem, i volem encara, recuperar la integritat de la trajectòria col·lectiva d’aquesta ciutat. I fer-ho sense excloure ningú.

Perquè no hi ha una Girona jueva i una Girona cristiana; perquè no hi ha gironins de dues o de més classes; perquè volem recuperar TOTA la història de Girona, en TOTA la seva dimensió: cultural, social, econòmica, i procedent de la participació de tothom, de cristians, de jueus i de gent de tots els orígens i cultures que han anat configurant la història de la ciutat. Aquesta és la voluntat amb la que hem anat treballant durant tot aquest temps, al llarg d’aquests vint anys d’ençà la publicació del Dr. Romano. Aquesta és la postura i l’objectiu que donen sentit i expliquen aquell primer manifest enunciat en la publicació de Per una història de la Girona jueva. I aquest és el punt de partida i el que dóna sentit, al meu entendre, a la celebració d’aquest Simposi.