Presentació del Pla de Ports de Catalunya. Barcelona, DPTOP, 2010

La tasca planificadora del Govern abasta tots els camps i ho fa combinant la planificació territorial general amb la planificació sectorial.

Així, en l’àmbit del litoral català, que és una competència nova assumida com a conseqüència dels acords de traspassos en aplicació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, hi concorren diverses iniciatives del Govern. D’una banda la que regula l’ús i aprofitament del litoral posant-hi límit i establint mecanismes de protecció del paisatge. És la tasca que va abordar el Pla director urbanístic del sistema costaner que, en la seva doble versió, va posar fi a una etapa de risc per a la integritat del paisatge litoral.

En segon lloc, l’aplicació de les competències esmentades ha permès iniciar una etapa nova en la definició dels plans d’usos de les platges, així com el plantejament d’instal·lacions lleugeres i temporals per a l’amarratge d’embarcacions en els períodes d’alta temporada.

Finalment, la Llei de ports i el Pla de ports marquen l’horitzó de les infraestructures en un context on l’oferta d’instal·lacions portuàries a Catalunya és de les més denses del litoral del Mediterrani peninsular. Conscients que cal combinar l’oferta comercial, pesquera i esportiva, hem orientat el Pla de ports a definir un horitzó sostenible de creixement amb optimització de tots els recursos disponibles, amb ampliació de les instal·lacions existents i procurant el màxim d’estalvi en noves intervencions que podrien comportar una nova acció al litoral.

D’aquesta manera, el front portuari català es jerarquitza a partir dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans ports comercials de referència, com a ports d’interès general, i com a ports polivalents amb diversificació de la seva oferta, potenciació de les terminals de creuers, de les terminals de càrrega de contenidors i també de les instal·lacions complementàries de caràcter esportiu que poden fer pujar l’oferta global d’amarratges en el litoral català.

En segon lloc, el conjunt de ports vinculats a Ports de la Generalitat, que defineixen una segona línia de jerarquia en el sistema portuari català i on també es combina la multiplicitat d’usos amb la voluntat d’optimitzar instal·lacions existents que poden veure incrementada l’eficàcia i la utilització de la seva làmina d’aigua. A Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú o Sant Carles de la Ràpita, per posar uns exemples, s’ha incrementat l’oferta en tots els camps i ha augmentat tant l’activitat estrictament comercial, com la turística i esportiva.

Finalment, en la xarxa de ports esportius de Catalunya hi ha un increment de l’oferta en potència que el Pla analitza i contempla, bé sigui amb optimització de les instal·lacions existents, bé amb la seva ampliació. En darrer terme, la possibilitat d’instal·lacions enterament noves es circumscriu a un únic cas, al cap de Salou.

Vull destacar en aquest sentit, que les restriccions a la construcció de noves instal·lacions esportives es corresponen amb una voluntat de racionalització, optimització i sostenibilitat del sistema existent que, d’acord amb les previsions del Pla de ports, ha evidenciat una flexibilitat i uns marges suficients per a seguir creixent.

El Pla de ports, doncs, planifica, racionalitza i posa ordre. Fita el futur amb un horitzó d’esperança i fa evident que amb relativament pocs recursos es poden assolir resultats molt remarcables, al servei de la navegació, del gaudi del litoral i del foment de les activitats econòmiques vinculades al mar.