Pròleg al Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). Barcelona DPTOP, 2009

 Aquest és el segon Pla territorial parcial que publica el Govern de Catalunya. Vam començar amb el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i l’Aran, ara abordem les terres de Lleida, seguirà el de la Catalunya central per continuar fins a set i completar, d’aquesta manera, en l’actual legislatura el compromís del Govern i les previsions d’una Llei que es remunta a 1983.

 Hi ha, doncs, en aquesta edició molt de compliment d’un compromís, de superació de velles inèrcies, de satisfacció de velles aspiracions, massa sovint frustrades o simplement entrebancades.

 La formulació d’aquest Pla territorial parcial combina, com en tots els altres casos, el rigor intel·lectual, la ponderació dels diagnòstics, l’emmarcament general en una visió de conjunt del futur de Catalunya i el sentit realista i pragmàtic que el fa possible i aplicable. Defuig qualsevol especulació teòrica i marca les pautes del futur creixement ordenat de les terres de Lleida.

 Aquest seria amb precisió el mot d’ordre que el Govern ha assumit amb propietat: creixement ordenat. Créixer i créixer bé, créixer sabent treure el màxim profit de totes les oportunitats i de totes les potencialitats, créixer aportant el valor afegit del patrimoni acumulat i l’experiència adquirida per moltes generacions, créixer sabent multiplicar aquest patrimoni. Entenem els valors patrimonials com el conjunt immens d’intangibles, difícils de mesurar, que conformen una ànima col·lectiva, una cultura, un paisatge, uns valors naturals, uns valors culturals i el pes de la transformació espectacular que les grans obres de canalització i de conducció de les aigües han aportat de forma desigual al conjunt d’aquest territori.

 Vull insistir en el fet que aquest Pla territorial parcial conté una aposta decidida, un compromís ferm amb les terres de Lleida, s’afegeix a totes les veus que des del territori han explicat com, amb racionalitat i ambició, aquestes terres estan cridades a tenir un paper central en la configuració de la Catalunya del futur.

 La simple observació directa del territori ja ens assabenta del potencial enorme que incorpora un sistema d’assentaments humans articulat al voltant d’un conjunt variat i riquíssim de poblacions, que determinen una geografia específica d’aquestes terres. En el conjunt del sistema Lleida, Balaguer, Tàrrega, Cervera, Agramunt, Guissona, Ponts, Bellpuig, Mollerussa o les Borges Blanques, ens aproximen als valors socioeconòmics d’un teixit travat per un sistema d’infraestructures, i arrelat en un sistema econòmic que es fonamenta de forma interdependent en les explotacions agrícoles i ramaderes altament especialitzades i beneficiades pel regadiu, les instal·lacions industrials lligades al sector agroalimentari, una estructura cooperativa potent, una vella tradició industrial i artesanal en camps molt específics.

 El Pla es proposa de donar forma al creixement d’aquest sistema, de proporcionar-li una base equilibradora amb un sistema d’infraestructures i d’equipaments que reforci la centralitat de poblacions que queden, ara, fora de l’eix central de l’A.2/N-II, per tal de completar una visió global, on el conjunt reticular d’eixos nord-sud i est-oest, amb autèntica vocació transversal, aportin nous valors sòlidament assentats en aquest territori.

 L’aposta per noves infraestructures de referència, com ara l’aeroport de Lleida-Alguaire, la voluntat de crear un sistema de nous sectors d’activitat econòmica, la capacitat de lligar la Universitat de Lleida i els seus centres de recerca amb el món de la indústria agroalimentària que excel·leix en les terres de Lleida, el mateix paper de la ciutat de Lleida i totes les seves potencialitats, el valor del sistema de ciutats que hem comentat, esdevenen les peces d’un conjunt ben articulat i definit.

 No cal dir que el Pla apunta també a les capacitats de nous sectors emergents com el turisme rural o les especialitzacions agràries en el camp de la fruita, de la vinya i de les indústries de transformació dels seus derivats, la força de les rotacions agràries lligades a una ramaderia potent i a una indústria càrnia vinculada i els atorga el paper que correspon per tal d’assegurar un model de desenvolupament sostenible, que competeixi amb eficàcia amb els territoris veïns i se situï en condicions favorables entre les diferents regions europees de referència.

 Finalment, el Pla busca l’equilibri entre totes aquestes potencialitats, que aposta per reforçar, i els valors dels espais oberts, protegits o no, i d’alt valor paisatgístic, cultural, agrícola i ambiental, amb mesures de protecció, preservació i potenciació que busquen, justament, l’enaltiment dels valors que en el seu conjunt han marcat la prosperitat dels darrers anys d’aquests territoris.

 Una prosperitat que es fonamenta en una elevada qualitat de vida, un bon nivell de renda, un pes específic remarcable en el PIB català en termes relatius i una vocació de futur, que busca perdre definitivament el seu caràcter de terra de frontera per assolir un nou paper de motor del conjunt de Catalunya.

 Les terres de Lleida emergeixen, ara, entre la boira i apunten a objectius d’ambició col·lectiva que el Govern comparteix i estimula, i que en l’esperit ordenador d’aquest Pla trobarà la millor eina per a fer-se possible i assegurar la continuïtat del model per a moltes generacions.