Pròleg al Pla territorial parcial Terres de l’Ebre. Barcelona, DPTOP, 2010 

Presentem ara la revisió del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, aprovada definitivament pel Govern de la Generalitat el passat 27 de juliol.

Aquest fou l’únic Pla tramitat i aprovat a l’empara de la Llei d’ordenació territorial de 1983 amb anterioritat a l’any 2003. Les urgències generades per la gran mobilització i l’ampli rebuig del transvasament de l’Ebre en els termes del ja caducat i derogat Plan Hidrológico Nacional van portar el Govern de la Generalitat a tramitar aquest Pla. Esdevenia, així, l’excepció que confirmava la regla i que mantenia el mandat de la Llei de 1983 pràcticament verge.

Ara, però, i a propòsit del Programa de Planejament Territorial i del seu impuls des de finals de 2003, aquest nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre s’inscriu de ple en la nova dinàmica generada pels governs de progrés que es van proposar culminar tota la planificació territorial de Catalunya. Formulat amb la nova metodologia i els criteris donats a conèixer a finals de 2005, és en realitat tot un nou pla que incorpora tota la nova realitat generada per les noves dinàmiques econòmiques, socials i polítiques que es van engegar arran de la derogació del PHN.

D’acord amb aquests criteris, el Govern de Catalunya ha buscat, d’acord amb el territori, un punt de consens que situés l’equilibri en el punt just de les demandes territorials per a una nova dinàmica economicosocial i les evidents necessitats de protegir i ordenar els espais oberts.

D’aquesta manera el tractament de tots els espais oberts, la seva protecció, la seva consideració com un patrimoni indispensable, ja sigui als Ports o al Delta, o bé a tot el recorregut de l’Ebre per aquestes terres es combina amb la resposta a les urgències per a superar un cert fatalisme pessimista que abonaria l’abandonament d’aquestes terres per part de les administracions.

Ara es tractava de combinar la definició d’un model i de concretar una realitat compatible. Es tractava de deixar clar que el nou port d’Alcanar o el desdoblament de l’eix de l’Ebre no són contradictoris amb l’exigència territorial i ambiental que vetlla per a la biodiversitat i l’entorn.

La definició de nous sectors d’activitats econòmiques, un marc adequat d’infraestructures, i les reserves adequades de sòls de protecció posen al descobert totes les potencialitats d’aquestes comarques sovint ben tractades per la natura i menys ben tractades per les administracions.

Aquesta és la raó per la qual el nou futur polígon de les Camposines a la Fatarella, a la Terra Alta; la carretera d’Horta de Sant Joan a Xerta o el nou pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, esdevenen el punt de contrast amb la realitat i mostren com, en la definició del Pla territorial, hi ha una voluntat clara de combinar una aproximació global i territorial i la resposta als problemes concrets. És així com tothom pot tenir clar que en la voluntat del Govern, aquest Pla territorial no és una raresa de biblioteca, un estudi per a iniciats, sinó una pauta d’intervenció territorial que ha d’atendre els neguits i les expectatives de les persones.

Aquí, la política ha de fer permanentment la prova del nou de l’acceptació social, com ho hauria de fer per tot arreu, i salvar la distància entre la teoria i la pràctica amb una visió alhora exigent i pragmàtica. Al servei d’unes terres i d’una gent que volen veure el reconeixement polític de la seva identitat territorial igual com el reconeixement de la seva dignitat individual i col·lectiva.